Història d'Empòrion: dels grecs als romans

Presència a la Mediterrània Occidental

Qui freqüentava la Mediterrània occidental als segles IX i VIII aC?

La Mediterrània occidental la freqüentaven els fenicis als segles IX i VIII aC.

Per què es coneixia Tartessos?

Era proverbial per les seves riqueses.

Quines colònies van fundar els fenicis?

• Gàdir (Cadis)
• Màlaca (Màlaga)
• Cartago
• Ebussus (Eivissa)

La primera fundació grega a Ibèria

Quina va ser la primera fundació grega a Ibèria?

Quin és el jaciment grec més antic datat arqueològicament a Ibèria?

El jaciment més antic datat arqueològicament és Empòrion.

Què era l'ἔμπορία?

Els foceus actuaven d'intermediaris entre les civilitzacions mediterrànies i entre aquestes i els bàrbars (principalment de la península Ibèrica i de la Gàl·lia, d'economia i cultura menys desenvolupades).

On van situar els foceus un establiment entre 580 i 560 aC?

A la badia de Roses, en una mena d’illot ubicat a la costa.

Com va ser concebuda la factoria?

La factoria (a part de la funció de port d'escala en la ruta cap al sud de la península) va ser concebuda com a port de comerç, és a dir, com un nucli de comerciants estrangers a qui els indígenes garantien la seguretat per permetre el flux constant d'importacions.

Quin nom va rebre l’illa, l'actual Sant Martí d'Empúries?

L’illa va rebre el nom de Paleàpolis ("Ciutat Vella").

Amb què va culminar (al segle VII aC) el creixement demogràfic i urbà d'Empòrion de la segona meitat del segle VI aC?

El creixement demogràfic i urbà d’Empòrion va culminar amb la construcció d'una gran muralla i la creació d'institucions civils per a una comunitat que ja s'identificava amb el nom d’Emporitaí.

Influència i expansió d'Empòrion

Per on es va estendre la influència econòmica d’Empòrion?

La influència econòmica d’Empòrion es va estendre per tota la costa des del sud de l'actual Llenguadoc fins al sud-oest de la península Ibèrica.

Per on s’escampaven els indicetes aproximadament?

Els indicetes s’escampaven aproximadament entre el Pirineu i Blanes.

Qui habitava la ciutat doble d’Empòrion?

Els grecs i els indígenes hispans.

Qui habitava, al segle V aC, un petit barri que es va formar al costat de la ciutat grega?

El petit barri l’habitaven ibers.

A on va passar a viure la població de la petita aglomeració que hi havia al costat de l’antiga muralla?

La seva població va passar a viure dins el mateix recinte dels grecs.

Esmenteu dos indicis del sinecisme del primer quart del segle IV.

• Peces de ceràmica àtica, amb els noms ibèrics dels seus propietaris grafitats a la base
• Necròpolis mixtes grecoibèriques al voltant de la ciutat

Economia i agricultura

Què obtenien els grecs del territori de l'entorn (poblat pels indicetes)?

Els grecs obtenien del territori de l’entorn diversos productes que podien exportar: la sal a la costa, metalls en algunes zones mineres explotables a petita escala, i els cereals (blat i ordi).

En què es divideix la χώρα (territori) emporitana?

La χώρα emporitana es divideix en dues parts, una que solament produïa espart (corresponent a la plana pantanosa de la vora del mar) i una altra de fèrtil (que deu ser la zona de serres baixes que s'estenen fins als sistemes muntanyosos de l'interior).

De què són indici sitges trobats en aquesta zona intermèdia (com al puig Castellar, a Pontós, Alt Empordà) que van començar a ser utilitzats a les darreries del segle V aC?

Els sitges trobats són indici d'una agricultura molt desenvolupada amb un alt índex de producció.

Què evidencien els grans conjunts de dipòsits?

Els grans conjunts de dipòsits evidencien un gran excedent de cereals destinat a ser exportat a gran escala.

Quan es va iniciar el conreu de cereals a gran escala?

El conreu de cereals a gran escala es va iniciar al segle V aC, quan Massàlia va començar a promoure l'activitat agrícola a les factories que en depenien per pal·liar la manca de cereals en el seu sòl pedregós.

Influència grega en els indígenes

Què va estimular entre els indígenes la presència grega a l’actual Empordà?

La presència grega a l’actual Empordà va estimular entre els indígenes la recerca de metalls i sal, el conreu de l'olivera i la producció d'oli, la indústria del lli i sobretot el conreu de cereals.

Quines altres innovacions tecnològiques i de costums van portar els grecs?

• Indústries noves com la de salaons
• L'ús del torn en la producció ceràmica
• El nou costum de beure vi (que va provocar un canvi en el tipus de vasos)
• La introducció de la moneda

Esmenteu un préstec cultural.

• L'adaptació de l'alfabet grec oriental a la llengua ibèrica
• La introducció de formes de cultura social grega en el món indígena (difusió del simposi i noves modes en el vestit)
• L'aparició de la iconografia grega (com sirenes, esfinxs i grius)
• L'adopció del model de muralles amb torres de defensa de tipus grec (sent-ne el cas més paradigmàtic el d'Ullastret)
• Probablement una assimilació entre divinitats gregues i indígenes

Empòrion i els romans

Què va oferir Empòrion als romans durant la segona guerra púnica (que tenia com a un dels escenaris de l'acció la península Ibèrica)?

Una base d'operacions.

Per què va navegar una part de les tropes romanes fins a Empòrion al segle III aC?

Per dur la guerra als cartaginesos que restaven a la península Ibèrica.

Durant la conquesta romana de la península ibèrica, de què servia Empòrion?

Empòrion servia d'entrada d'homes i de productes provinents d'Itàlia.

La ciutat d'Empòrion

Quines eren les dues parts de la ciutat grega d'Empòrion?

Les dues parts de la ciutat grega d'Empòrion eren la Paleàpolis i la Neàpolis.

Quin era el centre de la vida política i comercial de la ciutat?

El centre de la vida política i comercial de la ciutat era l'ἀγορά, una gran plaça tota envoltada de porxos.

Esmenteu una reforma urbanística del segle II aC.

• Una nova muralla (monumental i defensada amb torres, que es pot veure al sud de la ciutat i que va permetre estendre l'àrea de la ciutat cap al sud)
• Un recinte porticat en la terrassa inferior rere aquesta muralla (potser una palestra en el seu origen), on més endavant es va construir un temple, potser consagrat a Serapis
• Una reforma del santuari situat a la terrassa més elevada del sud-oest
• L'ampliació de l'àgora, soterrant els edificis de la banda oriental
• La construcció a l’àgora d'una στοά (un edifici porticat) de dues naus (i probablement dos pisos)

Esmenteu un local comercial d'Empòrion.

• Una factoria de salaons
• El mercat veí a l'àgora, format per locals comercials al voltant d'una cisterna pública