Història dels Mitjans de Comunicació de Masses
Enviado por Chuletator online y clasificado en Electricidad y Electrónica
Escrito el en catalán con un tamaño de 11,31 KB
Introducció a la Història de la Comunicació de Masses
INTRODUCCIÓ: L’estudi de la història porta a veure l’evolució. La creació de la societat de masses (homogènia) augmenta la importància dels mitjans.
COS: La importància dels mitjans (forma la societat). La història s'explica amb documents. Els avenços actuals i ràpids són gràcies a la comunicació massiva i a les masses. La societat de masses sorgeix al segle XIX (polític: declaració dels drets de l'home el 1789) (social: finals del segle XIX amb migracions, alfabetització, escola, menys hores de treball, millores econòmiques) (tecnològiques: electricitat → Més velocitat). Tipus de mitjans (agències, propaganda, publicitat…) → Han evolucionat. Límits: ecosistema (abans n'hi havia 1 i s’hi van afegint), relació societat-mitjans amb el producte final. Els mitjans s'expliquen amb perspectiva diacrònica (pas del temps). La comunicació de masses és instantània i està dirigida a molts receptors per pocs emissors. Primeres afirmacions (mostren la importància dels mitjans): ecosistema amb participació i competència. Característiques de l'ecosistema: permanència i conseqüències d’un nou mitjà (reequilibri entre els dos, adaptació i el nou imita, readaptació, cadascú s'especialitza). Perspectives: tradicionals (sotmesos a la política i l'economia i no tenen importància ara) matèria autònoma (importància dels mitjans en la vertebració de la societat). Perspectives d'anàlisi des de 1870 amb les societats capdavanteres.
CONCLUSIÓ …
Premsa de Masses: Pulitzer i Hearst
INTRODUCCIÓ: A la segona meitat del segle XIX, la premsa es transforma de minoritària a premsa de masses. Amb la Guerra de Secessió sorgeixen el sensacionalisme i el groc. Hearst vs. Pulitzer (Pulitzer inicia i Hearst, amb els diners del seu pare, el copia).
COS: The Morning Journal (Hearst) vs. The NY World (Pulitzer): Evolució de la premsa amb tirades i publicitat. La Guerra de Secessió fa que la informació sigui més ràpida amb el telègraf i els corresponsals. Sorgeix la premsa de masses i la d'elit (explicar cadascuna). Masses: Pulitzer i Hearst → Sensacionalista (titulars per crear sensació) i groc (poc rellevants), es divideix la premsa de masses. Pulitzer (barreja els dos): emigra, va a l'exèrcit, l’agafen a Saint Louis, compra NY World, el transforma en un diari massiu amb titulars, senzill, esports, preu baix, campanyes de col·lecta (estàtua). Hearst (groc): pare ric, diari com a negoci, comença a San Francisco Examiner, redueix més el preu, 28 periòdics a NY, el 1895 compra The Morning Journal. Competència forta: Hearst contracta periodistes de Pulitzer i fa notícies i casos com el d'Evangelina Cisneros. Guerra de Cuba: Pulitzer també abaixa el preu, tots dos culpen Espanya de l'enfonsament del Maine. La guerra acaba i cau la venda → Solució: contractar venedors ambulants → Condicions dures, fan vaga i acorden convencions perquè acabin la vaga.
CONCLUSIÓ… (nova era del periodisme, competència que enforteix el sector…)
Propaganda Moderna
INTRODUCCIÓ: La publicitat ja existeix abans del segle XIX. Amb la Segona Revolució Industrial → Publicitat de masses. Massiu no personalitzat, la publicitat ajuda a vendre molt i a fer conèixer productes i marques.
COS: Què és publicitat (comercial i institucional) i propaganda. Els canvis socials i econòmics de la Segona Revolució Industrial permeten la creació de la publicitat de masses. Aparició de marques, abans era personal i hi havia confiança amb el venedor, ara amb la marca (determina la qualitat). Consum per necessitat i també per prestigi social, vendre un estil de vida o una idea amb publicitat. La publicitat vol persuadir i informar. La premsa impresa canvia (posen anuncis), publicitat impresa, relació interdependent amb la premsa impresa. El finançament publicitari permet millorar la premsa escrita (més pàgines, disseny…) → Premsa molt potent per publicitar. Empreses publicitàries, abans els anuncis eren text i simples, ara més visuals. Per exemple: cartells que revolucionen el paisatge urbà a finals del segle XIX amb una etapa d’or. Cartells útils per a la publicitat visual, evolucionen cap a lluminosos amb els avenços. Les revistes canvien (abans eren destinades a rics, ara poden reduir el preu gràcies a la publicitat i fer-les arribar a més gent). Neixen les revistes populars → eren un lloc per anunciar productes especialitzats, revistes d’entreteniment i pràctiques, dedicades a tot el públic. La ràdio, als anys 20, passa de pràctiques amateurs a un mitjà massiu gràcies a la publicitat. Abans, la ràdio era finançada pels fabricants d’aparells de ràdio, després la publicitat donava ingressos a la ràdio. Els jingles, melodies curtes per recordar la marca. Els anuncis i el patrocini d’espais també eren les principals fonts de publicitat. Permet accedir a tothom, fins i tot a analfabets.
CONCLUSIÓ
Agències de Notícies: Connexió entre Europa i Amèrica
INTRODUCCIÓ: Què són les agències, context de societat connectada, necessitat de rapidesa i fiabilitat, els avenços tecnològics ajuden a la creació de les agències (telègraf).
COS: Inicis i evolució: eren familiars, ubicades estratègicament, després tenen més poder. Fase nacional i internacional → Nacional (monopoli al país amb ajuda del govern a canvi de fidelitat i suport). Quan aconseguia el monopoli, buscava internacionalitzar-se. Conseqüències d'internacionalitzar-se: competència i més cost. Solució: Havas (França, Espanya, Itàlia, Portugal), Reuters (Extrem Orient, Regne Unit), Wolff (Alemanya, països escandinaus, Rússia, Àustria) es divideixen el món. CW Field mostra l'impacte dels avenços amb el cable transatlàntic (3 intents). Les agències treballen amb corresponsals, enviats, sucursals nacionals, fonts oficials o intercanvis amb altres. Contingut: diplomàcia, política, interès comú… Ofereixen serveis especialitzats amb butlletins a la carta. Clients vinculats als mitjans i no vinculats: no vinculats (governs i particulars) informació per a ús intern i no difondre; vinculats: (periòdics) difonen la informació. Conseqüències dels periòdics vinculats a una agència (homogeneïtzació de la informació -> única font, descontentament qualitat-preu, centralització de la informació pels interessos de cada país). Les agències transformen els periòdics → Ràpida informació de fets llunyans, fiabilitat, credibilitat, ajuden a l'intercanvi d'idees globals, van ser la principal font d’informació.
CONCLUSIÓ → Necessitat d'informació ràpida i fiable, tres agències…
Radioteatre: La Guerra dels Mons
INTRODUCCIÓ: El radioteatre La Guerra dels Mons el 1938 mostra el poder de la ràdio (es van creure que era real). L'èxit de la ràdio als anys 30 i 40 porta nous hàbits i avenços. Inici del directe adaptant-se a les necessitats.
COS: Informació en directe sense suport físic → Revolució. Canvi de la percepció de l'espai i el temps perquè la gent canviava els hàbits per escoltar. Impacte polític: Eina clau per als polítics → Democràcies (atreure el vot) Dictadures (vincle entre el líder i el poble). Impacte social: manipula l'opinió. Finançament de la ràdio: publicitat → Permet que sigui gratis per a tots, varietat de contingut i competència amb la premsa escrita. Els diaris parlats eren un nou contingut i permeten que sigui accessible per a tots, provoquen una crisi de la premsa i que no tingués publicitat (prefereixen la ràdio). 1920-1930, la ràdio s’expandeix → NBC, BBC, CBS, principals. Espanya: Ràdio Barcelona 1924. Entreteniment: radioespectacles (hores i varietat de contingut, interacció) i radiodrames (teatre adaptat a la ràdio: serials, sèries i radioteatre) → Serials: capítols que formen una dramatització i final en suspens. Sèries: episodis fàcils. Radioteatre: obres literàries dramatitzades, La Guerra dels Mons. Primer gran reportatge de ràdio: arribada de Lindbergh després de travessar l'Atlàntic. Comença la regularitat i s'especialitzen. La Guerra dels Mons: Welles 1938. Efectes sonors, silencis, llums, entrevistes i reportatges falsos… Destacant la dramatització i creant suspens. Van fer creure que era real la invasió alienígena. Destaca el poder de la ràdio.
CONCLUSIÓ
Propaganda i Guerra Freda
INTRODUCCIÓ: Què és la propaganda, al segle XVII era religiosa i al segle XIX, política, dirigeix les masses i l'opinió pública. Al segle XX, amb la Primera Guerra Mundial i la Guerra Freda s’usa molt.
COS: La societat de masses és el moment perquè la propaganda s'expandeixi, les masses són un sector alfabetitzat ideal per fer-li arribar la propaganda. Les masses eren un perill pel poder per les revoltes i també volen representació política. Le Bon fa Psicologia de les multituds: cal que els líders controlin les masses. El tema influeix en el desenvolupament de la propaganda moderna i es consolida com a eina a la Primera Guerra Mundial. Els països la fan servir per a l'allistament voluntari, cohesionar el poble i mostrar una imatge negativa del contrari. Serveix per persuadir la classe baixa (la que formava principalment l'exèrcit). Guerra Freda: propaganda per guanyar suport i aliances. EUA (capitalisme) URSS (comunisme). Enfrontament a Itàlia → La CIA contracta l'agent secret Wyatt, que havia d’impedir que els comunistes guanyessin les eleccions. Truman havia d’impedir que Stalin tingués Itàlia. EUA planeja entregar maletins amb diners a polítics contraris als comunistes. Els diners de la CIA permeten imprimir cartells anticomunistes repartits per Itàlia. L'Església és anticomunista. L'enfrontament acaba amb la derrota dels comunistes. Nova missió dels EUA: impedir que Stalin tingués Berlín, ciutat dividida entre comunistes i capitalistes però controlada pels soviètics (això molestava Stalin) i ciutat en crisi. El 28 de juny, els russos apaguen els llums i bloquegen les carreteres i el ferrocarril que portava a Berlín. EUA fa un pla de pont aeri; cada minut aterrava un avió amb subministraments, això fa fracassar el bloqueig soviètic. Campanya de Stalin per netejar la seva imatge: propaganda i fa creure al poble que viuen molt bé, tot i que no era així. Més endavant, rep moltes queixes amb cartes de ciutadans, tot i que encara segueix tenint suport. Bomba nuclear al Kazakhstan: el 29 d'agost del 1949, un avió de l'URSS al desert fa explotar una bomba nuclear. Consumisme a EUA i la societat vivia bé. La TV és un mitjà per difondre propaganda de l'estil de vida dels EUA. Després mostren contingut sensible de la Guerra Freda. Stalin pensa que hi ha traïdors al seu govern i els fan un judici amb penes de mort. Mor Stalin i és un cop dur per als comunistes, però el renéixer dels EUA. Conflicte bèl·lic i propagandístic per tot el món. Usen emissores internacionals per fer aliances i guanyar influència.
CONCLUSIÓ