Història del Precinema: De Plateau a Reynaud

Joseph-Antoine Ferdinand Plateau (1801-1883)

Nascut a Bèlgica, Plateau va ser professor de matemàtiques i física a Lieja. L'any 1824, va llegir un article de Pieter Mark Roger, un físic anglès, que postulava la persistència retiniana: la idea que l'ull reté les imatges una fracció de segon després que aquestes hagin deixat d'estar-hi al davant. Aquesta teoria el va animar a escriure la seva tesi doctoral, titulada Sobre certes propietats de les impressions produïdes per la llum en l’òrgan visual.

Plateau es va prendre tan seriosament la investigació, que va mirar el sol durant 25 segons. En la seva tesi, afirmava que les imatges són retingudes per la retina durant 1 segon, i que si passen 10 imatges en 1 segon, es crea la il·lusió de moviment. Aquesta idea, que seria la base del cinema, és en realitat falsa, ja que les imatges no queden retingudes a l'ull.

Per demostrar la seva teoria, Plateau va crear el Phenakitoscopi l'any 1832. Es tractava d'un cercle perforat amb imatges seqüencials (un total de 12) intercalades entre les perforacions. Gràcies a una perforació central i un mànec, el cercle es feia girar encarant-lo cap a un mirall, i es mirava a través d'una ranura. Això produïa l'efecte òptic que les imatges es movien. Aquest invent es va popularitzar com a joguina, i permetia canviar els discs d'imatges.

El Phenakitoscopi també es coneix com a Stroboscopi. El mateix any que Plateau va inventar i comercialitzar el seu aparell (1832), l'alemany Simon Ritter Von Stampfer va presentar un aparell molt similar a Àustria.

William George Horner (1789-1837)

Aquest matemàtic anglès, conegut pel seu algorisme, va inventar un altre precedent del cinema: el Zoòtrop (1834), que significa "roda de la vida". Es tractava d'un tambor cilíndric amb ranures que gira sobre un eix. A l'interior, hi ha una tira de 16 imatges que reprodueixen una acció seqüencial. Una de les virtuts de l'invent era la facilitat d'intercanviar les tires d'imatges.

Émilie Reynaud (1844-1918)

Fill d'un rellotger i d'una aquarel·lista, Reynaud va estudiar enginyeria mecànica. L'any 1877, va comercialitzar el Praxinoscopi, un aparell que millorava el Zoòtrop. Reynaud va eliminar les ranures exteriors i les va substituir per un cercle interior cobert de miralls, sovint acompanyat d'una làmpada. També va introduir un sistema de politges amb gomes per girar a una velocitat constant.

Després va inventar el Praxinoscopi Théâtre (1879), una caixa amb un Praxinoscopi incorporat que permetia veure les primeres imatges seqüencials en escena. Mirant a través d'una finestreta, es veia la imatge reflectida en un mirall sobre un escenari. Les imatges solien tenir fons negres per a una sobreimpressió més eficaç.

Reynaud va crear una versió projectible del Praxinoscopi utilitzant una llanterna màgica. Posteriorment, va desenvolupar el Théâtre Optique, un espectacle públic que va estrenar l'any 1892 al Museu Grévin, anomenat "Pantomimes Lluminoses". Es tracta del primer espectacle públic d'imatges animades, i un precedent de la projecció de cinema. L'espectacle va tenir un gran èxit a París, on va estar 5 anys en cartellera, competint amb les primeres projeccions de cinema.

El Théâtre Optique utilitzava una pantalla de tela, amb els espectadors a un costat i la maquinària a l'altre. Una llanterna màgica projectava el decorat, que podia canviar durant l'espectacle. Una altra llanterna il·luminava una cinta translúcida amb seqüències sobre fons negre. La cinta, perforada, es movia alhora que el cercle de miralls, projectant les imatges sobre un altre vidre que les reflectia i magnificava amb una lent.

Només es conserva la pel·lícula Pauvre Pierrot. Les projeccions anaven acompanyades de música de piano. Una altra pel·lícula coneguda és Autour d'une cabine (1895), de caràcter humorístic.

Amb l'arribada del cinema, Reynaud va perdre el seu públic i es va arruïnar. L'any 1910, va destruir la seva màquina i les seves cintes, i va morir en un manicomi després d'una profunda depressió.