Història del poble jueu: Ruptura, exili i dominació

1.5 Ruptura del regne/ exili

A la mort del rei Salomó (931 aC) el regne es divideix en dos:

• Regne del nord o regne d’Israel: Jeroboam aixeca les armes en contra de Roboam i constitueix el regne del nord o regne d’Israel. A partir d'aquí entren en conflicte amb el r. del sud.

En la biblia aquests conflictes els trobem en el llibre dels Reis, en les Cròniques i en els relats profètics:

Elias, Eliseu, Amós i Osees. Aquests profetes són els que mantindran viva la fe en un sol déu, Jahve. Els invaeixen els assiris a l’any 721 a.C i són exiliats a Nínive (nord de Mesopotàmia).

• Regne del sud o Judà: Els llibres dels profetes de Isaïes i Jeremies mantenen viva la fe de creure en un sol Déu. A l’any 587 a.C va ser invadit per l'exèrcit de Nabucodonosor i aquests són exiliats a Babilònia.

Els exiliats de Babilònia i Mesopotàmia reben un cop molt fort perquè és la segona vegada que han d’anar-se de la seva terra. Destaca el profeta Ezequiel entre els exiliats de Babilònia.

1.6 El retorn a Jerusalem

El rei Cir de Persia uneix les seves terres amb l’imperi de Babilònia i els ofereix la possibilitat de tornar a casa seva (Palestina) per a que es tornin a organitzar. Quan el poble jueu torna han de reconstruir Jerusalem i el temple. Aquests esdeveniments estan en els llibres de Esdres i Nehemies. Destacar al profeta Ageu que explica que és una nova oportunitat per reconstruir l’aliança amb deu.

1.7 Dominació grega i romana

Uns segles abans de Crist els grecs envaeixen el territori de Palestina amb Alexandre el Gran. Sotmeten el país a un procés de hel·lenització. Ho trobem explicat en el llibre dels Macabeus.

L’any 64 a.C els romans eneccionen Israel al seu imperi, els israelites se senten malament però han de romanitzar-se. La romanització del poble d’Israel està explicada en el llibre de Daniel i destaquen els profetes Zacaries i Malaquies.