Història del Jazz: Modal, Free Jazz, Fusió i el seu impacte a Espanya i Catalunya
Enviado por Chuletator online y clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,78 KB
Jazz Modal
Els anys seixanta començaren amb la sortida d'un nou disc de Miles Davis i el seu grup: l'elapé King of Blue, que és considerat un dels referents jazzístics més importants de la història. Aquest disc va marcar l'inici del següent pas endavant de la història del jazz. Amb ell va néixer el modal jazz, que cercava un marc de treball més flexible i senzill. Era un estil força proper a l'horitzontalitat de la música de l'Índia, ja que tenia com a base seqüències d'escals que s'anaven repetint amb lleugeres variacions.
El Jazz a Espanya
El jazz a la Península no va començar a ser relativament important fins als anys 80. Abans s'havia reduït a simples actuacions a sales de festes durant els anys 20 i 30. A partir dels 40, sobretot amb l'obertura del Hot Club de Barcelona, la presència del jazz va augmentar, però mai no va arribar a igualar l'èxit aconseguit a altres països d'Europa com França. A partir dels seixanta, Espanya va quedar envaïda per la música rock i pop que arrasava per tot el món. Però el jazz també guanyava adeptes i va començar a tenir audiències fixes. Hi havia emissores de ràdio que dedicaven unes hores de la seva programació al jazz. Es van inaugurar els primers clubs de jazz: el Jamboree a Barcelona i el Whisky Jazz i el Balboa a Madrid. A principis dels setanta es crea l'Associació Jazz Fòrum, que oferia col·loquis, debats i trobades de nous intèrprets amb músics més experimentats. Aquests fets van ser essencials per millorar la difusió del jazz, que va anar trobant un lloc. Entre els personatges clau del jazz a Espanya cal destacar noms com Tete Montoliu, Joan Carles Calderón Pedro Iturralde, Perico Sanbeat, Chano Domínguez i Javier Colina.
El Jazz a Catalunya
El jazz va entrar a Catalunya com a música de ball. A principis del s. XX, a les escoles de ball (anomenades dancings) triomfaven el ragtime, el cakewalk, el foxtrot i el xarlestó. Juntament amb la rumba, aquests balls van regnar a les pistes catalanes durant els anys vint i trenta. Tots aquests balls quedaven compresos al terme jazz, que era el que s'aplicava a totes les novetats provinents de la cultura afroamericana. Les orquestres de jazz catalanes que tocaven aquests balls incorporaven nous instruments com els saxofon i el jazz ban, que és com es deia la bateria. Durant els anys trenta algunes big bands americanes van incloure l'Estat espanyol a les seves gires europees. La seva visita va permetre que els músics i el públic català escoltessin autèntic jazz orquestral tocat en directe, que va resultar ser força diferent del jazz que tocaven les orquestres d'aquí. Alguns músics d'aquestes big bands, reunits en petits grups, també van fer conèixer el jazz més improvisat i proper al blues, anomenat hot jazz. Una fita important en la història del jazz a català és la fundació de l'Hot Club de Barcelona el 1934. Després de la Guerra Civil de 1936-1939, la dictadura franquista es va mostrar totalment contrària al jazz, i va donar ordre de censors que reprimissin qualsevol manifestació pública daquest estil. Però malgrat els obstacles posats pel règim, l'ambient jazzístic català va ressorgir de les cendres. Es van reprendre les visites de músics americans, que van portar novetats com el be-bop. Durant els anys cinquanta, el jazz es va anar difonent cada cop més, guanyant acceptació entre el públic. Aquesta activitat es va traduir en l'aparició de locals com el mític Jamboree, a Barcelona, i en la creació de programes de ràdio. A més dels músics estrangers que visitaven el nostre país, a aquests locals tocaven les primeres figures del nostre jazz, encapçalats pel músic més destacat que ha donat Catalunya: el pianista Tete Montoliu.