Història i Cultura de l'Antiga Grècia: Micenes i Minoics

Conceptes previs:

• Grec, llengua indoeuropea.
• Divisió tradicional en 4 dialectes: eòlic, dòric, jònic-àtic i arcadòpiriota.
• Segle VI aC: l’àtic, dialecte d’Atenes, s’imposa sobre els altres.
• Segle IV aC: amb l’hel·lenisme posterior a Alexandre el Gran, sorgeix un grec panhel·lènic: la koiné - κοινή- amb canvis importants:
  • * Iotacisme del grec modern.
  • * Desaparició de la diferenciació quantitativa (vocals llargues i breus), davant de l’accent tònic o d’intensitat.

Història de l’alfabet grec:

• Els rodis fan servir l’alfabet fenici per primera vegada als voltants del 900 aC.
• Fins a la unificació de l’alfabet a Atenes el 403 aC, hi havia 4 alfabets diferents.
• Les minúscules s’imposen només al segle IX dC.

Micènics (1600-1100 aC) MICENES: esdevingué un centre de riquesa i poder.

• Pobles indoeuropeus, procedents del nord, envaeixen Grècia entre el 2000 i el 1900 aC. Són els aqueus, els jònis i els eolis.
• Entre aquests destaquen els AQUEUS, que es van situar al Peloponnès i van fundar els regnes de Micenes, Tirint i Pilos, etc.
• Va donar nom a una nova etapa de la història de Grècia: la Civilització micènica, que es va organitzar en petits reialmes.
• En el segle XV aC, van conquerir l’illa de CRETA i es van deixar influir per la cultura minoica.
• Van participar en la guerra de TROIA (Ilíada, d’Homer) i fonamentada per les descobertes de Heinrich Schliemann (1864-1866).
• En el període d’auge dels aqueus, grans muralles.
• Governada per guerrers sotmesos a un cap o REI (wànax), del qual depenien uns prínceps (basiléwes). Constituïen una aristocràcia guerrera que donava suport al monarca.
• El rei concentra i unifica tot el poder, amb els escribes (lineal B), comerç privat i sense moneda. El comerç exterior, per obtenir metalls i objectes de luxe, està a mans del rei.
• El lineal B procedeix del que anomenem sistema d'escriptura lineal A, usada pels antics cretencs entre el 1800 aC i el 1400 aC.

Decadència dels micènics: Causes:

• Guerres internes.
• Invasions dels pobles del mar.
• Arribada dels doris, última onada indoeuropea.

Època minoica (2000-1500 aC): L’illa de Creta, centre cultural i comercial més important de l’Egeu.

• Societat pacífica, amb grans edificis (palaus), extensos, sense muralles de defensa.
• Període pre-palaus (o minoic antic): del 2500 al 2000 aC.
• Període del primer palau (o minoic mitjà): del 2000 al 1700 aC.
• Període del segon palau (o minoic tardà): del 1700 al 1350 aC, màxim esplendor.
• Palau Cnossos, descobert per l'arqueòleg britànic Sir Arthur Evans.

- Pithoi (recipients). Dama minoica (fresc). Rituals: LA FIGURA FEMENINA (deessa mare) i del TORO.

• Escriptura no desxifrada: ideogràfica (disc de Faistos) i lineal A (sil·làbica).

- Minos i Pasifae, ella amb toro: Minotaure (Asterió). Minos oculta laberint. Set nois i set noies que Atenes enviava. Teseu s'enamora d'Ariadna. Teseu abandona a l’illa Naxos. Ariadna i Dionís. Causants de la desaparició: terratrèmols, inundacions, volcà Thera, arribada dels aqueus.

Mar Mediterrani que separa Grècia de Turquia (Mar Egeo).

Menelau: rei d’Esparta. Guerra de Troia: 10 anys, Homer narra 51 dies. París viatja a Micenes.

La Iliada consta de 24 cants i més de 15 mil versos escrits en hexàmetres dactílics:

• El poema narra la còlera de l'heroi grec Aquil·les, amb el rei Agamèmnon per l'esclava Briseida, i es retira del combat.
• Briseida li havia correspost a Aquil·les com a botí de guerra i Agamèmnon, cap dels grecs, se la va robar després de perdre a una de les seves pròpies esclaves, Criseida, reclamada pel seu pare Crises, sacerdot d'Apol·lo, divinitat que havia manat una pesta sobre l'exèrcit grec.
• Aquil·les només tornarà al combat després de patir els grecs nombroses pèrdues i després de morir el seu amic i servidor Patrocle a mans d'Hèctor.
• Aquil·les mata Hèctor.

Transcorre al camp de batalla o al campament grec. La Iliada situada en un context politicosocial: dirigida a una aristocràcia guerrera, un públic donat a la guerra.

La Odissea es compon de 24 cants i més de 12 mil versos, també hexàmetres dactílics.

• El retorn de l'heroi Odisseu (Ulisses) de la Guerra de Troia a la seva pàtria Itaca a través d'un llarg periple (marí) que va durar deu anys.
• L'intent del seu fill Telèmac per trobar-lo.
• La matança dels pretendents que aspiraven al tron d'Ítaca i a la mà de Penélope, muller d'Odisseu.
• Odisseu (compon cavall de fusta) (Ulisses) torna a Itaca (mar Jònic).

Posidó va fer que es demori, trobada amb Polifem (cíclope) a l'illa de Sicília.

Busquen aliments i entren en una cova que hi havia molts formatges, arriba Polifem, pastor, fica els animals a la cova i la tanca. Polifem li pregunta a Odisseu qui és i li diu 'ningú', li va oferir vi, s'adorm, agafen un tronc, esmolen un extrem i se li claven a l'ull. Polifem busca als seus germans, treu la roca, Odisseu diu que es pengin de les ovelles perquè només toquin les ovelles. Li pregunten qui li va fer mal i Polifem diu 'ningú', van pensar que estaven boig.

SIRENES: Després, amb les sirenes, quan l'embarcació passa per aquí, Odisseu diu als seus homes que el pengin del pal del vaixell, lligat, i que quan ell els digui que el deixin anar, ells estrenyin la corda més. Odisseu els va posar cera a les orelles perquè no escoltin les sirenes. I Odisseu passa per l'estret de les sirenes i aconsegueix sentir-ne el cant.