Història de la comèdia grega

Comèdia

: neix d'unes processons fàl·liques i burlesques (les Dionísies, déu del vi). Deriva de 'kwμηdia' ('kwmos': festa amb cants i danses pel carrer), del cant del seguici. Es representava sovint durant les festes Lenees (gener i febrer) i les Dionísies (març i abril).

Etapes de la comèdia:

s'estén per tota Grècia durant els s. V-III aC. Es divideix en:

Comèdia αpXaia

(des dels orígens, els antics, fins el 400).

Comèdia μεσ

ε (des del 400 fins el 323).

Comèdia vεa

(des del 323 fins el 250).

Comèdia antiga.

Aristòfanes neix a Cidatena, el 444 aC i mor el 385, va tenir tres fills. Va viure el segle de Pèricles i el sentiment panhel·lenístic d'Atenes arran de les guerres Medes. Se li atribueix 44 comèdies, les més importants 'Els núvols', 'Lisístrata', i 'Les granotes'.

Característiques de la seva obra

:

1. Satiritzava els temes de més actualitat de la ciutat d'Atenes (déus, poetes, guerres com la del Peloponès, educació...).
2. Importància del cor en l'acció.
3. Acció viva i variada, barrejava realitat amb fantasia i caricatura. Emprava paraules vulgars i obscenes.
4. Final alegre i feliç obligat que acabava amb unes noces, festes o danses rituals.
5. Comèdies de poca llargada/extensió. Acostumava a atacar de manera burlesca a Eurípides i Sòcrates.

Comèdia mitjana

: Diferent a la inicial, va influir la derrota atenesa en la guerra del Peloponès.

Característiques

:

• Desaparició i poca importància de la sàtira política.
• Abundants temes eròtics i intrigues.
• Desaparició de la paràbasi i disminució de la importància del cor.
• Supressió del símbol eròtic del fal·lus.
• Nova tipologia de personatges (prostituta, soldat, cuiner, esclau... No realitat quotidiana).
• Final feliç. Destaquen Antífanes, Alexis i Anaxàndrides.

Comèdia nova

: Perd interès per la sàtira política i fixa els objectius en els aspectes més realistes de l'ésser humà. La comèdia és una evolució final de la comèdia antiga.

Trets més rellevants

:

1. Representació escenes de la vida privada d'una classe benestant, allunyada de la política.
2. Intenció entretenidora. Temes centrals: amors romàntics, situacions plenes d'equívocs i aventures...
3. Llenguatge refinat no groller.
4. Final feliç.

Parts de la comèdia

:

• Pròleg: exposició prèvia de la situació inicial de l'obra.
• Pàrode: entrada del cor a escena i presentació d'aquest.
• Àgon: debat verbal sobre els arguments claus de la comèdia.
• Paràbasi: el cor talla l'acció i el corifeu es dirigeix al públic preguntant temes d'actualitat. Apareixen després escenes dialogades.
• Èxode: cor surt d'escena i la comèdia acaba bé amb elements rituals com una processó, un casament, etc.