Història de les colònies romanes a Catalunya
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,12 KB
Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino
fundada 15-5 aC
època d'August
entre la costa i serra de Collserola
entre el Besòs i Llobregat
Sobre la Via Augusta, traçat urbanístic de les colònies romanes (10 hectàrees,
amb muralles amb torres i 4 portes d'entrada)
Dividida pel cardo i el decumanus, entre ells el fòrum a (NE) l'actual plaça Sant Jaume.
Al fòrum, el temple dedicat a August-columnes d'estil corinti, a sobre d'un pòdium.
Domus romanes, amb bonics mosaics. Destaca bugaderia, taller de tintatge, factoria de salaons i instal·lació vinícola.
S. IV dC, nova muralla (76 torres) a plaça Ramón Berenguer
4 portes d'acces a la ciutat (Praetoria, plaça Nova)
Aqüeducte, aigua de les fonts del Besòs. Un del arcs reconstruït a plaça Nova
A Vila de Madrid (actual), hi ha Via Sepulcral (per enterrar classes populars)
Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraconensis
fundació 218 aC
ubicació per disposar de port d mar i turó rocós (defensa)
concessió estatut de colònia, Juli Cèsar (45 aC)
27 aC - per August, es declara capital de la Hispania Citerior (màxim esplendor)
26-25 aC capital del món
3 segle aC, decadència per invasions germàniques
70 hectàrees (25000-30000 habitants)
A 1a terrassa, temple a August. En 2a, assemblees de representants de la província.
Circ divideix ciutat en part alta i baixa.
Muralla, s II aC per 2a Guerra Púnica. La 1a de 4m i altura 6m.
La 2a de 6m d'ample i 12m alçada.
Circ (s. I dC) , de 325m de longitud i 114m ample per 20000-25000 espectadors.
Amfiteatre (s. II dC) amb planta de 130x102m per 14000 persones.
Teatre a la zona portuària i conservades cavea, orchestra i scaena
tenia 2 fòrums (provincial i municipal). Elprovincial per gestions de província (zona alta - 320x175m) i municipal per la colònia (part baixa i al voltant curia i tabernae).
Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraconensis
- Al Nd, l'arc de Berà a la via Augusta, marca límits de la ciutat.
a 6km, torre dels Escipions (actual 9m), planta quadrada i 3 parts decreixents
aqüeducte de les ferreres (2 pisos d'arcades, 11 inferiors i 25 superiors) -salvar desnivell dels terrenys que afecta el recorregut de l'aigua.
s. I dC la vil·la dels Munts, habitatge de Caius Valerius Abitus.
A Constantí, vil·la agrícola de Centcelles. Al s. IV passa a ser un monument funerari (destaca un espai circular de 10m de diàmetre i 13 d'alçada aprox.). Cripta funerària.
Destaca la pedrera del Mèdol, a 9km (font de pedres per construcció d'edificis). L'agulla del Mèdol, de 16 m d'alçada.
EMPORIAE
Actual Sant Martí d'Empúries.
S. VIII-VI, grecs de Focea (foceus) funden la Massalia. a l s de França. Anys després, s'instalen a un petit isme (Sant Martí) - terra ferma (Neàpolis). El 218 aC arriben els romans i funden l'Empúries romana.
A l'entrada, excavacions pàrquing - per trobar la ciutat indígena Indika (no la troben).
Muralla (II aC), d'ampliar la Neàpolis.
Temples: Asklepieion dedicat al déu Asclepi (medicina), edifici pels malalts (estàtua del déu Aclepi) i Serapieion (a Isis i Zeus Serapis (egipcis).
Factoria de Salaons (dipòsits i magatzem en L) per fer salsa de peix.
Tabernae, botigues.
Macellum, mercat d'època romana amb una cisterna al mig.
Àgora, plaça pública de ppals edificis públics. L' Estoa, edifici amb locals comercials.
Basílica paleocristiana (s. IV) feta pels cristians. Destaca incripció en mosaic "dolç estar recolzat": devia ser el menjador.
Ciutat romana, retícula de rectangles de 35x70m. Tenia 2 domus.
Les insulae, termes públiques, amb una palestra (gimnàs).
Fòrum (s. I aC), centre de la ciutat. Hi havia el temple capitolí (Júpiter, Juno i Minerva), la Cúria (política municipal), la Basílica (justícia), tabernae (botigues) i l'ambolacrum (pòrtic).
Muralla romana (s. I aC), 2 parts (inferior - blocs de pedra, superior - pedres petites)
element fàl·lic (símbol de força). fora dels murs, l'amfiteatre (s. I) per 3.300 persones i una palestra (exercicis gimnàstics).