Història de Catalunya: De la Mancomunitat a l'Estatut de Núria

Situació dels Fronts (Març 1939)

Context Històric

Mapa d'Espanya extret d'un manual d'història. El mapa mostra l'ocupació dels dos bàndols i els seus moviments.

Data: Març del 1939
Lloc: Espanya
Esdeveniment: Final de la Guerra Civil. Azaña ja havia dimitit com a president de la República. Cop d'estat de Casado contra Negrín.

Els nacionals, després de la Batalla de l'Ebre, ja havien ocupat Catalunya deixant la zona republicana reduïda al llevant, des de València fins a Almeria, i Madrid. Els insurrectes van fer ofensives des de tots els costats per derrotar la República. La República estava sentenciada i el fi de la guerra era imminent. Finalment, l'1 d'abril del 1939, es va acabar amb victòria franquista.

La Mancomunitat (1914)

Context Històric

Font primària contemporània als fets. Text públic de tipus polític extret d'un discurs de Prat de la Riba.

El text tracta sobre el futur que li espera a Catalunya. Prat de la Riba descriu una nova etapa amb un autogovern que feia temps que es reclamava. Tot i això, hi havia problemes entre la Mancomunitat i l'Estat.

Data: 1914
Lloc: Catalunya
Esdeveniment: Crisi de la Restauració i regnat d'Alfons XIII. Coincideix amb la constitució de la Mancomunitat.

Autor: Prat de la Riba, president de la Mancomunitat.
Destinataris: Membres de l'Assemblea de la Mancomunitat.

Prat de la Riba afirma que Catalunya es troba en un nou període. Es deixa enrere una etapa sota domini espanyol (començada després de la Guerra de Successió i el Decret de Nova Planta). Ara Catalunya disposaria d'un autogovern. Tot i això, l'Estat donava molt poques competències a la Mancomunitat i aquesta es quedava amb molt poc poder.

Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

Catalunya disposarà d'un nou organisme, la Mancomunitat, que la dotarà d'un autogovern. És un reconeixement de la identitat catalana. Va ser el primer poder regional (autogovern) de caràcter administratiu reconegut des del 1714 (Decret de Nova Planta). Aquesta mancomunitat va ser la principal concessió d'autogovern assolida pel catalanisme fins a la creació de la Generalitat l'any 1931. La Mancomunitat era un organisme de gestió conjunta de les competències que li van cedir les quatre diputacions provincials catalanes sobre beneficència, cultura i obres públiques.

Crisi del 1917

Causes i Fets

El descontentament polític i social amb els governs dinàstics va esclatar l'any 1917 quan la conjuntura econòmica creada a Espanya per la neutralitat durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va coincidir amb una expansió econòmica, tot beneficiant la burgesia i amb conflictes a causa de les condicions de vida de les classes populars. El fet principal dels conflictes és l'estancament dels salaris del proletariat en un procés inflacionari provocat per l'auge exportador. Així, la gran demanda de productes espanyols va elevar el seu preu a Espanya mentre que els salaris es van mantenir estancats, cosa que va produir una important onada de vagues.

• Malestar polític existent en el sistema de la Restauració i demanda d'una nova constitució.
• Malestar obrer pels efectes sobre les condicions de vida de la Primera Guerra Mundial, com ara la inflació i la disminució del poder adquisitiu de les classes populars.
• Malestar de l'exèrcit i confrontació de les Juntes de Defensa.

Els fets de la crisi del 1917 es concreten en la crisi política que va començar amb una protesta de l'oposició pel tancament de les Corts el 1916. L'any 1917 es va formar una assemblea de parlamentaris catalans i espanyols a Barcelona que va exigir la formació d'un govern provisional que convoqués unes corts constituents per reformar el sistema polític i descentralitzar l'Estat. Aquesta assemblea va fracassar per la manca de suport dels reformistes dinàstics i de les Juntes de Defensa (militars). També per les discrepàncies entre els catalanistes conservadors (Lliga) i grups d'esquerra. A més del temor de la burgesia davant un moviment obrer radicalitzat. La crisi social va esclatar amb la convocatòria de la vaga general obrera del 1917 per part dels sindicats obrers CNT i UGT, que va tenir un caràcter revolucionari a inspiració de la revolució russa. Els manifestants reclamaven el final de la monarquia i la proclamació de la república. La protesta, estesa per tot Espanya, va ser acabada pel govern Dato de manera repressiva amb la intervenció de l'exèrcit. La crisi militar va esdevenir quan es van formar les Juntes de Defensa que reclamaven millores econòmiques i professionals, concretament s'oposaven als ascensos per mèrits de guerra. A més, les Juntes van signar un manifest en què defensaven una renovació política de caràcter regeneracionista. La intervenció a favor del govern finalitzà la crisi.

Estatut de Núria (Agost 1931)

Context Històric

Font primària contemporània als fets. Text públic de caràcter polític extret del Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de l'agost del 1931.

El text reprodueix cinc articles del projecte d'estatut d'autonomia referits a qüestions territorials, lingüístiques i legislatives.

Data: Agost del 1931
Lloc: Catalunya
Esdeveniment: Durant la Segona República Espanyola dins del bienni d'esquerres. A Catalunya el poder requeia en la Generalitat provisional amb Francesc Macià com a president. Una comissió parlamentària catalana va redactar el projecte d'estatut d'autonomia a Núria.

Autor: Comissió de parlamentaris.

El primer article defineix Catalunya com un Estat autònom dins de la República Espanyola. El segon diu que el poder de Catalunya recau en el poble i està representat per la Generalitat. Els articles tercer i quart fan referència a aspectes territorials. Delimiten Catalunya entre els territoris de les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. També diu que si altres territoris s'hi volen incorporar, ho podran fer. L'article cinquè diu que el català serà la llengua oficial de Catalunya i que el castellà només serà utilitzat en les relacions amb el govern de Madrid i en la justícia i l'administració en cas que l'afectat tingui com a llengua materna el castellà.

L'Estatut de Núria dóna una àmplia autonomia a Catalunya. Aquesta autonomia, però, es veurà minvada en l'estatut d'autonomia que serà aprovat a Madrid.