Història de Bàrcino i la Poesia d'Ovidi: De Roma a l'Exili

Bàrcino Romana

Fundació i Estructura

La colònia romana de Bàrcino va ser fundada per l'emperador August a finals del segle I aC, en territori dels laietans. El seu nom complet era Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino i ocupava unes 10 hectàrees. La seva fundació buscava controlar els rius Llobregat i Besòs, importants vies de penetració cap a l'interior. La ciutat, de nova planta sobre un turó, tenia forma rectangular, amb els vèrtexs adaptats a la geografia del terreny. Les insulae s'organitzaven en paral·lel al cardo i al decumanus, que es creuaven al fòrum (l'actual Plaça Sant Jaume). Al fòrum hi havia un temple dedicat a August, del qual es conserven tres columnes i part del podi. Els dos eixos principals donaven accés a les quatre portes de la ciutat.

Aigua i Muralles

Dos aqüeductes proveïen aigua a la ciutat, i encara es conserven algunes arcades d'un d'ells. Bàrcino també tenia termes, com les de la Plaça Sant Miquel. A finals del segle III o inicis del IV, la ciutat va ampliar les seves muralles per protegir-se de les incursions bàrbares. Les restes més ben conservades són les de la muralla, juntament amb les del temple i les termes (actualment soterrades). També es conserva una necròpolis a la Plaça Vila de Madrid. Al Pati Llimona es poden observar restes de la muralla i unes termes públiques. Segons la Dra. Salas, la forma ovalada de les cases de la Plaça Santa Maria del Mar suggereix la possible existència d'un amfiteatre.

Ovidi: Vida i Obra

Biografia

Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona (Itàlia) l'any 43 aC. Va estudiar retòrica a Roma i va viatjar pel món per completar la seva formació. En tornar a Roma, va abandonar la carrera judicial per dedicar-se a la poesia. Va formar part del cercle de Messala i, després de dos divorcis, va trobar la felicitat amb la seva tercera esposa. La seva obra reflecteix la vida de l'alta societat romana.

Obres

• Poesia elegíaca d'amor: Amors i Heroides
• Poesia didàctica d'amor: Art amatòria, Remeis d'amor i Cosmètics per a la cara de la dona
• Poesia èpica: Metamorfosis
• Poesia didàctica patriòtica: Fastos

L'any 8 dC, Ovidi va ser exiliat a Tomis (actual Constança) per August, possiblement a causa del contingut de l'Art amatòria, que contradeia els valors morals del príncep. A l'exili va escriure Tristes i Pòntiques (inacabada). Va morir a l'exili l'any 17 dC.

L'Art d'Estimar

L'Art d'estimar és un poema sobre la seducció, dividit en tres llibres: el primer, per a homes, explica com seduir dones; el segon, també per a homes, tracta sobre com conservar l'amor; i el tercer, per a dones, explica tècniques de seducció i com mantenir l'amor dels homes. El poema es considera a cavall entre el gènere elegíac i el didàctic. Formalment, està escrit en dístics elegíacs i tracta el tema de l'amor. Alhora, és didàctic perquè Ovidi pretén instruir el lector en l'art de la seducció, basant-se en la seva pròpia experiència.

Ovidi va escriure altres poemes elegíacs com Les Heroides, Les Tristes o Les Pòntiques, i poemes didàctics com Els Remeis a l'Amor, Cosmètics per a la Cara, els Fastos i Les Metamorfosis (escrit en hexàmetres). A Les Metamorfosis, Ovidi inclou episodis mitològics com el de Dèdal i Ícar, Ulisses, etc.

Verbs Irregulars en Llatí

Introducció

Verbs irregulars: fero, fio, eo, nolo, volo, malo, sum.

Fero (dur, portar, suportar)

Present d'Indicatiu: fero, fers, fert, ferimus, fertis, ferunt
Imperfet d'Indicatiu: ferebam, ferebas, ferebat, ferebamus, ferebatis, ferebant
Futur d'Indicatiu: feram, feres, feret, feremus, feretis, ferent
Present de Subjuntiu: feram, feras, ferat, feramus, feratis, ferant
Imperfet de Subjuntiu: ferrem, ferres, ferret, ferremus, ferretis, ferrent
Imperatiu Present: fer, ferte
Infinitiu Present: ferre
Participi Present: ferens, ferentis
Compostos de fero: confero, differo, infero, refero

Sum (ser, estar)

absum, adsum, possum, praesum

Fio (ser fet, esdevenir)

...

Eo (anar)

...

Volo (voler)

...

Nolo (no voler)

...

Malo (preferir)

...

Possum (poder)

...