Història de l'Art: Neoclassicisme a Pop Art

Escultura Neoclàssica

El Neoclassicisme es caracteritza per la còpia de models escultòrics clàssics, buscant la bellesa ideal a través dels cànons, l'harmonia i les proporcions. El tractament de les superfícies és homogeni. Els artistes més destacats són Canova a Itàlia i Thorvaldsen a Dinamarca.

Eros i Psique d'Antonio Canova (1787-93)

• Escultura exempta de marbre amb tema mitològic.
• Va influir clarament en artistes espanyols de l'època com Damià Campeny i Antoni Solà.
• Unifacial.
• Composició dinàmica (diagonals creuades en aspa) però equilibrada i reposada.
• Composició oberta (diagonals) però centrípeta.
• Llum clara fruit d'un modelat fi i polit.

Tema: mitològic. El mite d'Eros i Psique, tal com el narra l'escriptor llatí Apuleu a L'ase d'or. La intensitat del moment escollit per Canova fa que un simple gest es converteixi en imatge icònica de l'amor. Segons el mateix Canova, aquesta obra representa el moment en què Eros, déu de l'Amor, acudeix a despertar a Psique de l'etern somni en el qual havia quedat sumida després de la inhalació dels vapors d'una poció tancada en un gerro que li havia lliurat Proserpina, deessa de l'Infern. En obrir el càntir, un núvol la va embolicar i va caure profundament adormida, no despertant fins a ser besada pel seu enamorat.

• Recerca d'un ideal de bellesa.
• Funció: decorativa. Decorar el saló de Lord Cawdor (John Campbell).

Pintura Neoclàssica

• Fort caràcter moralitzant.
• Exaltació de les virtuts cíviques: sacrifici.
• Predomina la línia sobre el color.
• Preferència pels colors primaris.
• Llums fredes i àmplies.
• Composicions equilibrades, geomètriques i proporcionades.

El jurament dels Horacis de J.L. David (1784)

• Oli sobre tela.
• Neoclàssic amb tema literari.
• Equilibri compositiu.
• Organització de l'escena en 3 parts (arcs clàssics).
• Grups de figures integrats a les arcades.
• Claredat expositiva del tema.
• Perspectiva lineal (rajoles).
• Punt de fuga.
• Profunditat (plànols).
• Línia recta: homes. Actitud agressiva i activa (braços, cames). Part heroica.
• Línia corba: dones. Actitud sentimental (braços i cossos laxos). Part tràgica.
• És simètrica i equilibrada.
• Hi ha volum.
• Columnes toscanes.
• Arc de mig punt romà.

Tema: L'obra s'inspira en la tragèdia literària Horace del dramaturg francès del segle XVII Pierre Corneille, basada al seu torn en el llibre Ab urbe condita (Història de Roma) de Titus Livi.

Interpretació i significat: Propaganda.

Encarrec i recepció: L'obra va ser encarregada pel senyor d'Angivillier per al rei Lluís XVI de França i va ser presentada al Saló de París de 1785. Va ser rebuda amb gran entusiasme pel públic del moment.

El Romanticisme

Un moviment cultural i artístic que neix a Alemanya i Gran Bretanya a finals del XVIII i principis del XIX, com a reacció revolucionària al racionalisme de la Il·lustració i del Neoclassicisme, identificat amb l'Imperi Napoleònic.

• 1808-1814: Guerra del Francès.
• Constitució de Cadis l'any 1812.
• Arribada de Ferran VII l'any 1813, un cop acabada la Guerra del Francès.
• Retorn de les polítiques absolutistes per part del rei Ferran VII.
• Abolició de la Constitució l'any 1814.
• 1814-15: Congrés de Viena i període de la Restauració Absolutista.
• 1820-48: Onades revolucionàries liberals burgeses.
• 1870-71: Unificacions d'Itàlia i Alemanya.
• s. XIX: Revolució Industrial + desenvolupament del moviment obrer i les ideologies socialistes.
• Literatura vinculada amb el Romanticisme: Lord Byron, Victor Hugo, Goethe, etc.
• Música vinculada amb el moviment romàntic: Beethoven, Chopin, Wagner, etc.
• Contraposició al Neoclàssic.
• Predilecció per l'irracional, l'imaginari.
• Exaltació de l'individualisme i la llibertat.
• Exaltació dels sentiments.
• Valoració de l'Edat Mitjana.

La llibertat guiant al poble (1830)

• Oli sobre tela.
• Estil romàntic.
• Tema al·legòric i històric.
• Esquema compositiu: piràmide ascensional.
• Vèrtex: puny de la dona que sosté la bandera de França.
• Base: dos cossos morts.
• Línies compositives: vertical central i diagonals.
• Dinamisme.
• Predomini del color sobre el dibuix.
• Pinzellades lliures, ràpides i pastoses.
• Dos focus lumínics:
  • Lateral: il·lumina les figures.
  • Esclat de llum al cos mort de l'esquerra i la Llibertat.
• Fons: paisatge urbà i núvol de fum molt il·luminat.
• Pinzellades lliures, piràmide ascendent, línies corbes, escorços, diagonals, gestualitat i vitalisme dels personatges en lluita, clarobscurs i contrast lumínic.

Tema: És una pintura al·legòrica de la Revolució de Juliol de l'any 1830 a París.

Funció: propagandística (liberalisme, lluita per la llibertat, romanticisme) i commemorativa (revolució de 1830).

El quadre no el va encarregar ningú sinó que el pintor el va fer per iniciativa pròpia. Lluís Felip d'Orleans el va comprar però va considerar que era un tema massa incendiari i el va guardar. No es va exposar a cap saló oficial fins al 1861.

Realisme Pictòric

• Revolucions liberals burgeses, 1820, 1830 i 1848.
• Consolidació de sistemes liberals a Europa.
• Sentiment nacionalista.
• Les unificacions d'Itàlia i Alemanya.
• Temes costumistes i socials: abandonament de temes del passat (religiosos, mitològics, històrics...).
• Enfocament clarament social.
• Vol representar fidelment la realitat.
• Composicions pictòriques influïdes per la fotografia: enquadraments casuals (instantània fotogràfica).

Impressionisme

• París com a centre artístic en substitució de Roma. Ciutat cosmopolita i epicentre de l'art.
• Reformes urbanístiques de Haussman.
• La burgesia conservadora exerceix un fort control sobre la producció artística mitjançant els Salons oficials i l'Acadèmia.
• Saló dels Refusés: trencament amb l'Acadèmia i els Salons.
• Recerca de noves solucions plàstiques: l'impressionisme.
• El color: Predomini del color sobre la línia.
• La llum: Objectiu: captació de la llum i els seus efectes sobre els objectes i els colors.
• Pinzellada:
  • Solta (arrels: Turner).
  • Pastosa/gruixuda.
  • Esbossada/Vibrant.
  • Lliure.
• Perspectiva:
  • Pintura plana i bidimensional.
  • Nous punts de vista.
  • Asimetria.
  • Picats i contrapicats.
  • Variació lliure d'espais buits i plens.

Primeres Avantguardes

• Rivalitats colonials entre les potències europees.
• La Primera Guerra Mundial (1914-19).
• La Revolució Russa (1917).
• La consolidació de l'URSS amb la dictadura stalinista.
• El crac borsari de 1929 i la Gran Depressió dels anys '30.
• Espanya:
  • Crisi del sistema de la Restauració.
  • Arribada de la dictadura de Primo de Rivera (1924-1930).
  • Adveniment de la Segona República (1931-39).
  • Guerra Civil (1936-39).

Segones Avantguardes

L'època de les segones avantguardes coincideix amb el període posterior a la II Guerra Mundial, marcat per:

• Guerra Freda: enfrontament ideològic, diplomàtic i polític entre els dos blocs, capitalista (EE.UU.) i comunista (URSS) fins 1990.
• Procés de descolonització impulsat a partir de la Conferència de Bandung (1955).
• Triomf de Fidel Castro a Cuba (1959).
• Construcció del mur de Berlín i la separació definitiva de les dues Alemanyes (1961).
• Guerra de Vietnam (1955-75).
• John F. Kennedy és assassinat a Dallas [1963].
• La caiguda del mur de Berlín (1989) i de l'URSS (1990-91) suposa la fi de la Guerra Freda.

Des del punt de vista social:

• Desenvolupament definitiu de la societat de consum i el món de la publicitat al bloc capitalista.
• Desenvolupament científic i tecnològic amb fites com l'arribada de l'home a la lluna (1969).
• Moviments de protesta com el “Maig del '68”, el moviment hippie, la lluita pels drets civils (Martin Luther King als EE.UU.) o el feminisme.

La dècada dels '90 estarà marcada per:

• La invasió de Kuwait per Saddam Hussein i la primera guerra del Golf (1991).
• Guerra de Iugoslàvia (1991-2001).
• Fi de l'Apartheid a Sud-àfrica (1992).
• Acords de Maastricht i creació definitiva de la Unió Europea (1992).
• Atemptat de les Torres Bessones a Nova York (2001).
• L'entrada en vigor de l'euro.
• Crisi econòmica del 2008.

Espanya:

• Dictadura de Franco (1939-1975).
• Període de la Transició (1975-78).
• Proclamació de Joan Carles I com a rei d'Espanya.
• Govern d'Adolfo Suárez.
• Aprovació de la llei d'amnistia (1977), que suposa una llei de “punt final” per tots els defensors de la democràcia exiliats o empresonats durant el Franquisme.
• Aprovació de la Constitució espanyola de 1978 i dels Estatuts d'Autonomia.

Característiques de l'Expressionisme Abstracte

• Moviment artístic sorgit als EE.UU. de finals dècada 1940-1960.
• Pollock, Rothko.
• Action painting: L'acció de pintar es produïa d'una forma subconscient, treballant d'una forma autòmat (automatisme/gestos espontanis). Pollock.
• Color field painting: Llenços grans amb àmplies taques de colors dibuixant àrees quadrades o rectangulars. Ús de cromatismes intensos i dotar així l'obra d'un significat místic i espiritual. Rothko.

Número 1, Jackson Pollock, 1950

• Oli, esmalt i pintura d'alumini sobre tela.
• Estil expressionista abstracte.
• Tema: abstracte.

Anàlisi formal:

• Grans dimensions: aprox. 2'50 * 5 m.
• Dinamisme i expressivitat a través d'entramats lineals que són producte de la improvisació i de l'atzar (automatisme).
• Abandonament de la idea tradicional de composició.
• Ús majoritari de colors primaris: groc, blau i vermell, i blanc i negre.

L'obra de Pollock suposa l'alliberament espiritual de l'artista a través del procés creatiu, una mica en el sentit de l'art ritual dels indis nord-americans.

• Número 1 resumeix tot el llenguatge plàstic de l'autor: gran format, llibertat expressiva i l'abstracció.

Informalisme Europeu

• L'informalisme és l'expressió de l'existencialisme (dolor, angoixa... Traumes de la II GM).
• Caràcter intimista i poètic.
• Pinzellada solta, ratllats, empastaments, trencaments, materials no tradicionals.

Creu i R, d'Antoni Tàpies (1975)

• Tècnica mixta sobre fusta.
• Informalista.
• Tema abstracte.

Anàlisi formal:

• Composició abstracta amb algun element figuratiu.
• Sobre el fons matèric, la creu blanca que marca el centre de la composició.
• Motiu principal de l'obra: la creu, un símbol que es converteix en l'element definitori del seu estil. El va començar a utilitzar després de la Guerra Civil, moment en què Espanya li semblava un gran cementiri.
• Significats de la creu:
  • Símbol de les coordenades de l'espai.
  • Connexió amb la religió i amb tota una tradició que arrenca de l'art medieval i que Tàpies recupera per donar-li un sentit contemporani.
  • Record a Ramon Llull. Segons el mateix Tàpies, a Llull li estranyava que els artistes de la seva època no pintessin creus ja que aquest era un tema essencial.

L'obra de Tàpies reflecteix la seva preocupació existencialista pels problemes i grans temes de l'ésser humà: la mort, la soledat, l'amor, etc. L'existencialisme assenyala el destí tràgic de l'home però també la seva llibertat, la importància de l'individu i de la seva capacitat per enfrontar-se a la vida. L'art de Tàpies ens fa reflexionar sobre la nostra pròpia existència. Vincles de la seva obra amb Jean Paul Sartre, Ionesco o Samuel Beckett.

Pop Art

Característiques:

• Influència de la cultura de masses, la publicitat i els mitjans de comunicació.

Característiques generals del Pop Art:

• Superficialitat a l'hora de tractar temes o retratar objectes.
• Visió irònica i crítica, tot i que no ho sembli.
• Art pla, no reprodueix peces complexes.
• Tècniques: gravat serigràfic, litografies en color, pintura acrílica, tècniques d'impressió comercial, etc.

Sopa Campbell, Andy Warhol (1965)

• Estil: Pop Art.
• Tema: natura morta contemporània.
• Materials: acrílic i serigrafia contemporània.

Anàlisi formal:

• Predomini del dibuix, amb una línia negra que delimita la imatge.
• Cert engany visual que permet visualitzar la part superior.
• Perspectiva frontal.
• Tècnica: serigrafia sobre tela.
  • 1a fase: Es parteix d'una fotografia de la qual s'han d'obtenir els clixés, un per a cada color i ampliats segons la mida a la qual es vulgui estampar la imatge.
  • 2a fase: S'agafa la pantalla de serigrafia i es vernissa amb una emulsió fotosensible. El clixé es col·loca sobre la pantalla (una per a cada color) i se solaritza perquè la llum afecti l'emulsió i el negatiu de la imatge quedi fixat sobre seu.
  • 3a fase: Es renta la pantalla amb aigua i així les zones negres del clixé que no han quedat impressionades per la llum es dissolen i es deixa lliure a la malla de la pantalla.
  • 4a fase: S'asseca la pantalla i es col·loca sobre un suport que pot ser paper o tela. Es posa pintura en un extrem, s'estén i es premsa amb una rasqueta. El color travessa les zones lliures de la malla i esdevé la imatge en positiu.

Tema i significat:

• Tema: l'obra mostra una simple llauna de sopa Campbell's, producte habitual en els supermercats nord-americans des del 1962. Objecte de consum aliè als pressupòsits estètics i conceptuals de l'obra d'art.
• Significat:
  • Fer de la representació d'un objecte quotidià una nova icona de l'art del segle XX.
  • Qüestionament de la línia divisòria entre l'art culte i l'art comercial.
  • Joc irònic sobre la societat nord-americana de consum dels Estats Units.
  • Superació dels temes dramàtics de la postguerra.

El marxisme curarà els malalts, Frida Kahlo (1954)

• Oli sobre tela.
• Estil: surrealista amb un tema simbòlic.

Segones Avantguardes a Amèrica Llatina:

• Pintures murals amb sentit reivindicatiu de la cultura popular d'arrels indígenes (Diego Rivera).
• Influència ideològica del socialisme i del comunisme.

Anàlisi: Malgrat la simetria, el quadre reflecteix dinamisme: diagonals de les crosses, les grans mans, àguila, triangle. Elements perfilats amb línies negres primes. Colors intensos, contrastats i vius, reflex de les tradicions i les arts populars mexicanes. Els tres més habituals: vermell, verd i blanc. Pinzellada solta i ràpida, a diferència de l'acurada tècnica i pinzellada precisa que caracteritza les obres de la seva primera etapa. Causa: a partir de 1951, la seva coordinació psicomotriu es va veure afectada per la dependència als fàrmacs.

Tema i significat: A El marxisme curarà els malalts, Kahlo expressa la seva fe política en el comunisme, que podrà alliberar a ella i a tota la humanitat del sofriment. S'autoretrata amb una cotilla de cuir, comuna en la seva iconografia i en la seva vida, ja que arran de l'accident que va patir de jove l'havia de fer servir. La seva figura apareix davant d'un paisatge dividit en dos: la part pacífica de la Terra i la part amenaçada. En la primera, banyada per rius blaus, s'eleva el colom de la pau entre els països comunistes —la URSS i la Xina representats al globus terraqüi. A la part fosca, travessada per rius de sang, apareix la silueta amenaçadora de la bomba.

Funció: denúncia social, compromís polític amb el partit comunista.

1 i 3 cadires, Joseph Kosuth (1965)