Història de l'Art: Musulmà, Preromànic, Romànic i Bizantí

Període Musulmà

El període musulmà es divideix en les següents etapes:

• Art Califat o Cordovès (S. VIII-X). Exemple: Mesquita de Còrdova.
• Regnes de Taifes (S. XI). Exemple: Aljaferia de Saragossa.
• Dinasties Africanes (S. XII-XIII). Exemples: Torre del Oro i Giralda.
• Art Nassarita (S. XIV-XV). Exemple: Alhambra.

Parts d'una Mesquita

• Haram: sala d'oració.
• Alquibla: paret orientada cap a la Meca.
• Mihrab: nínxol on se situa l'imam.
• Sahn: pati.
• Sabil: font.
• Minaret: torre per cridar a l'oració.

Decoració Musulmana

La decoració musulmana es caracteritza per ser:

• Original i fantasiosa.
• Horror vacui.
• Policromada.
• Antinaturalista i anicònica.
• Visió de conjunt.
• Art intel·lectual, més racional i abstracte.
• Ús de guixeries, mosaics i decoració epigràfica (escriptures).

L'interior dels edificis està cada vegada més decorat.

Preromànic

Art Visigòtic (S. V-VII)

Els visigots no tenien tradició arquitectònica, per això conservem poques obres i de grandària reduïda. Utilitzaven plantes centralitzades, cobertes planes o voltades i arcs de ferradura. En l'escultura tampoc van tenir un gran desenvolupament i només feien relleus en capitells i frisos. Destacaven en orfebreria, amb la creació de corones votives.

Art Asturià (S. VIII-IX)

Exemple: Santa Maria del Naranco. Consta de dues plantes d'una sola nau. Als extrems de la nau hi ha dos miradors oberts amb tres arcs de mig punt peraltats. La volta de canó cobreix tota la nau, reforçada per arcs faixons que coincideixen amb els contraforts de l'exterior. La pintura mural, amb motius arquitectònics, és herència dels romans.

Art Carolingi (S. IX)

L'emperador era Carlemany. Destaca la Capella Palatina, amb una planta hexadecagonal a l'exterior i un espai central octogonal cobert per voltes d'aresta sobre planta poligonal, envoltat per un deambulatori. Damunt hi ha la tribuna, que s'obre al centre mitjançant arcuacions monumentals. Tot l'interior era de gran riquesa en mosaics, marbres i bronzes, mentre que l'exterior no tenia interès. Està inspirada en Sant Vital de Ravenna.

Romànic

Els romànics copien de Roma la perdurabilitat dels edificis i la monumentalitat. Neix a França entre els segles XI i XII. És un art religiós i simbòlic, amb una funció didàctica, ja que l'art era l'únic mitjà per explicar-ho a la població analfabeta. Les obres més representatives són els temples i els monestirs. L'arquitectura, l'escultura i la pintura van lligats i formen un conjunt orgànic.

Les esglésies tenen planta basilical de 3 o 5 naus i són de creu llatina, amb murs gruixuts, poques finestres, absis coberts amb mitja taronja, torre o llanterna decorada amb arcuacions cegues i bandes llombardes. A l'interior hi ha cúpula, però a l'exterior s'amaga amb una torre (llanterna).

Arquitectura a França

• Borgonya:
  • Monestir de Cluny (peregrinació).
  • Magdalena de Vézelay: dovelles de colors, centre de peregrinació.
• Normandia:
  • Sant Esteve de Caen: molt alt, amb dues torres i façana sense decoració.
• Oest de França:
  • Catedral d'Angulema: creu grega amb cúpules sobre petxines, influència bizantina.
• Provença:
  • Sant Gil: més petites i simples, recorda un arc de triomf.
• Església de Peregrinació:
  • Sant Serni de Tolosa: 5 naus, tribunes, transsepte de 3 naus, cimbori de 6 pisos.

Arquitectura a Itàlia

• Regió de Llombardia:
  • Catedral de Pisa: separació de baptisteri, campanar i església. Columna de tipus clàssic com a element de suport. L'interior i l'exterior estan recoberts de marbre. Té una galeria d'arcs vius a l'exterior.
  • Sant Miniato al Monte: coberta de fusta, marbres de diferents colors, formes geomètriques.

Arquitectura a Espanya

• Sant Climent de Taüll: pedra coberta de pissarra, basílica senzilla, campanar alt.
• Sant Vicenç de Cardona: prototip del primer romànic català.
• Santa Maria de Ripoll: 5 naus, cimbori, transsepte que no sobresurt en planta però sí a l'exterior, conjunt gran.
• Catedral de Sant Jaume (Santiago de Compostel·la) (S. XI): creu llatina, 3 naus, església de peregrinació, molt alta.

Escultura Romànica

L'escultura està lligada a l'arquitectura (escultura monumental), feta de pedra policromada. El timpà és un lloc important de decoració. Característiques:

• Horror vacui.
• Composició plana.
• Simetria.
• Claredat compositiva.
• Perspectiva jeràrquica.
• Figures juxtaposades.
• Isocefàlia (miren a un lloc).
• Superposició de pisos.
• Composició centrípeta.
• Diverses escales.
• Llei d'adaptació al marc arquitectònic.
• Rigidesa.
• Inexpressivitat.
• Simbolisme.
• Esquematisme.
• Antirealisme.
• Manca de volum.
• Frontalitat.

Al timpà sol haver-hi el Pantocràtor acompanyat dels Tetramorfs en el Judici Final. Als brancals, sants o profetes. A la llinda, els 12 apòstols; si són 13, hi ha Maria al mig. Als claustres, decoració vegetal o capitells historiats.

• Dubte de Sant Tomàs.
• Portada del Monestir de Ripoll: visió de conjunt, forma d'arc de triomf, gran programa iconogràfic, Pantocràtor, 24 ancians, figures civils i animals.
• Portada de Santa Maria la Real: apareix Maria amb una corona, com si fos reina, en una escena de l'Apocalipsi.
• Pòrtic de la Glòria (finals del S. XII): Al timpà, la visió apocalíptica de Crist amb els 4 Tetramorfs i àngels amb atributs de la Passió, i una multitud de figures. A l'arquivolta, els 24 ancians amb instruments musicals, disposats en sentit radial. Als muntants, a la dreta, apòstols, i a l'esquerra, profetes (la nostra esquerra). Al mainell, cap a l'exterior, hi ha Sant Jaume en posició sedent sobre l'arbre de Jessè. A l'interior, hi ha una figura agenollada, segons diuen, un autoretrat del Mestre Mateo. L'arc de l'esquerra es refereix als temps anteriors a Jesús, amb figures i temes de l'Antic Testament. A la dreta, representa el Judici Final. Crist està assegut amb una corona, ensenyant les mans amb forats. La resta de figures són més realistes, naturalistes, i cada una té un tractament més individual.

Escultura Exempte

• Majestat Batlló: fusta policromada al tremp, Crist viu, Crist de 4 claus, simetria, no pesa.

Pintura Romànica

S'utilitzava la tècnica del tremp i el fresc sec. Queden poques restes perquè la pintura es desgasta amb el temps.

Influència Italianobizantina

• Perspectiva jeràrquica.
• Colors plans.
• Crist beneint.
• Visió apocalíptica.
• Poderós.
• Línia negra gruixuda.
• Simetria.
• Estàtic.
• Centrípeta.
• Adaptació al marc arquitectònic.
• Fons pla.
• Pantocràtor amb cara siríaca i simètrica.
• Combinació de colors.

• Volta de l'Anunciació als Pastors: figures més flexibles, predomina la narració a la imatge i no és tan simbòlic com abans, influència francesa. Sorprèn els abundants detalls paisatgístics i anecdòtics.
• Absis de Sant Climent de Taüll (S. XII): dins la màndorla, i molt més gran, hi ha Crist que beneeix amb la mà dreta i amb l'esquerra mostra el Llibre de la Vida. L'envolten els quatre evangelistes i dos àngels. Als peus, hi ha cinc apòstols i la Mare de Déu. La cintura de Crist té un tractament geomètric que divideix la figura en dos esquemes triangulars. Influència italianobizantina, rica gamma de colors.

Bizantí

Santa Sofia de Constantinoble (S. XI)

Arquitectes: Antemi de Tral·les i Isidor de Milet. Planta de creu grega inscrita dins un rectangle. Deriva de la planta basilical de tres naus, de la qual la central és més ampla i alta que les laterals, i culmina en un absis a la capçalera. Predomina la seva gran cúpula. El seu sistema de descàrrega és interessant: una part recau directament sobre quatre grans arcs de mig punt que es recolzen en quatre grans pilars. La transició de perímetre circular a quadrat es fa a través de la petxina. La resta es desvia a l'exterior sobre semicúpules del mateix diàmetre, que descarreguen sobre dues parelles d'exedres i sobre dues parelles de contraforts. D'aquesta manera, s'aconsegueix poder obrir finestres i tenir molta més il·luminació a l'interior.