Història de l'Art: Fotografia, Còmic, Graffiti i Cartellisme
Enviado por Chuletator online y clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,45 KB
Gèneres Fotogràfics: Les Avantguardes Artístiques
El Surrealisme
Els moviments artístics del primer terç del segle XX, importants a França i Itàlia, van voler trencar amb l'art d'aquell moment. Volien reflectir la crisi política i econòmica. Els moviments d'avantguarda que més van treballar en el camp de la fotografia van ser el dadaisme i el surrealisme. Aquest darrer va ser creat als anys 20 per Breton. Era un moviment que defensava l'automatisme psíquic de manera que es pogués arribar a l'interior real del pensament humà. En fotografia es van inventar dues tècniques importants:
- Objecte-trouvé (objecte trobat): tècnica que té en compte l'atzar en les vivències de cada individu. Artistes importants: Marcel Duchamp.
- Man Ray: va ser un fotògraf que es va plantejar fer fotografies sense una càmera, com ja s'havia fet al segle XIX, i es va inventar la tècnica dels radiogrames, que consisteix a imprimir una imatge única amb la silueta de diferents objectes col·locats sobre un paper fotosensible exposat a una llum.
El Llenguatge del Còmic
- Ofereixen una imatge seqüencial, vinyetes amb dibuixos, una imatge fixa, la vinyeta. La vinyeta és la unitat significativa mínima en un còmic.
- El còmic té la capacitat d'expressar el temps a través de les vinyetes.
- Es diu que tenen un guió i un dibuix, i per això són creació d'un guionista.
- El text del còmic s'expressa en bafarades o globus. L'apèndix que lliga la bafarada amb la persona es diu delta.
- S'anomenen diagrames a una mena de metàfores visuals, uns dibuixos petits amb un significat concret.
- Les vinyetes presenten una gran compensació d'acció per facilitar aquesta sensació i s'utilitzen les línies cinètiques.
- El llenguatge verbal acostuma a ser col·loquial, amb frases inacabades, amb moltes exclamacions i interjeccions. El llenguatge del còmic intenta imitar una situació quotidiana.
- El còmic acostuma a tenir molts recursos humorístics i es fan servir moltes comparacions.
- El cartutx és l'espai, sovint rectangular, on es posa la part narrada del còmic.
Orígens del Graffiti
Els orígens cal situar-los als anys 50 del segle XX a Nova York, concretament amb l'estampat de la firma i el número de carrer on vivia un home (TAKI 183). Amb aquesta acció inicial va incitar molts artistes a seguir aquest moviment i es van fer en els metros. Aquestes signatures es coneixen amb el nom de tags i després es van prohibir. Als anys 80 va tornar a renéixer. Aquest any va arribar a Europa lligada amb el punk i es va institucionalitzar. Un grafiter actual és Banksy, que fa treballs per a Greenpeace.
Origen del Cartell
Cal trobar-lo a l'època grega i romana, on es feien cartells gravats en la pedra. Al segle XV apareix la impremta i ja apareixen els cartells com avui els entenem, però no es comencen a popularitzar fins al segle XVIII. Al segle XIX comencen a envair els carrers a causa de la industrialització i la invenció de la litografia (dibuixar alguna il·lustració en una superfície de pedra, tractar-la amb alguns productes químics i després gravar la imatge en un full de paper). A finals del segle XIX guanyen importància. Un artista important va ser Jules Chéret. Aquest sovint transformava les lletres en figures. Va influenciar sobretot molts artistes d'Europa i Amèrica. Això es va fer més gran amb l'aparició del modernisme, amb pintors com Toulouse-Lautrec i Pierre Bonnard. A Catalunya hi ha dos grans il·lustradors, com Ramon Casas i Santiago Rusiñol. Dins del modernisme és important l'Art Nouveau, que consistia a crear una estètica nova entrellaçant la naturalesa amb un motiu principal. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial s'utilitza el cartell amb funció propagandística. I en la Revolució Soviètica, el mateix. En aquesta època es va tirar endavant el constructivisme (cartells on apareixen els valors dels treballadors). En el període d'entreguerres va néixer l'Art Decó, moviment que agafa característiques del dadaisme, cubisme, futurisme i constructivisme.