Història Antiga: Prehistòria, Egipte i Grècia (Resums)

Prehistòria: Art, Neolític i Metal·lúrgia

1. Què és l'art rupestre? Quines pràctiques màgiques es feien a l'època prehistòrica?

L'Homo sapiens pintava a les parets de les coves motius diversos:

• La silueta de les mans
• Símbols
• Animals (bisons, cavalls, cérvols, mamuts, rinoceronts...)
• Escenes de cacera o de la vida quotidiana.

La pintura rupestre formava part d’un ritual màgic propiciatori de la caça. Es creia que les coves amb pintures eren santuaris on es feien cerimònies.

2. Quins canvis es van produir durant el Neolític?

Durant el Neolític es va passar d'una vida nòmada a una vida més sedentària. Es va descobrir l'agricultura i es van domesticar una sèrie d'animals. L'ésser humà va començar a viure en un lloc fix en lloc d'anar d'una banda a l'altra. Es van crear assentaments més estables i poblats, van sorgir noves estructures socials i formes d'organització que van assentar les bases per al desenvolupament posterior de ciutats i estructures de poder més complexes.

3. Quines conseqüències va tenir l'aparició de la metal·lúrgia (V mil·lenni aC)?

Les conseqüències van ser diverses. Del coure es va passar al bronze (aliatge de coure i estany), un metall més dur que va substituir parcialment la pedra en la fabricació d'eines i armes. Més tard, es va treballar el ferro, un metall mal·leable, dur i resistent, molt apte per fabricar armes i eines més eficients. El desenvolupament de la metal·lúrgia (i posteriorment la siderúrgia, l'art d'extreure i treballar el ferro) va comportar l'aparició d'artesans especialitzats i va estimular l'intercanvi i el comerç.

L'Antic Egipte: Faraó, Societat i Religió

1. Quins poders tenia el faraó d'Egipte? Com governava?

El faraó tenia el poder absolut: polític, militar i religiós. Garantia l'ordre (Maat) i la justícia. Era considerat un déu a la Terra i l'amo de totes les terres. El seu domini es basava en el control de les obres de canalització i irrigació dels conreus (fonamentals per a l'agricultura al Nil) i en el monopoli del comerç exterior.

2. Quins grups socials hi havia a Egipte? A què es dedicaven?

La societat egípcia era jerarquitzada. A sota del faraó, els grups privilegiats principals eren:

• Nobles: Incloïen alts funcionaris, governadors de províncies, caps de l'exèrcit i sacerdots. Els sacerdots es dedicaven a atendre els temples del país i als rituals religiosos.
• Escribes: Eren funcionaris educats que sabien llegir i escriure. S'encarregaven de calcular els impostos, administrar les propietats, dirigir les obres de construcció, organitzar l'exèrcit i registrar documents importants.

Per sota hi havia altres grups com els soldats, els artesans, els comerciants, els camperols (la majoria de la població) i, finalment, els esclaus.

3. Quines característiques tenia la religió egípcia? Què era la vida d'ultratomba?

La religió egípcia tenia diverses característiques:

• Era politeista, és a dir, adoraven molts déus i deesses (com Ra, Osiris, Isis, Horus...).
• Els déus sovint tenien formes antropomòrfiques (humanes), zoomòrfiques (animals) o una combinació d'ambdues.
• Donaven molta importància a la vida d'ultratomba.

La creença en la vida d'ultratomba significava que la religió egípcia prometia la continuació de l'existència després de la mort. Per assegurar aquesta vida eterna, era fonamental la conservació del cos (momificació) i el compliment de complexos rituals funeraris recollits en textos com el Llibre dels Morts.

El Món Grec: Polis i Hèl·lade

1. Per què diem que la civilització grega era un món de polis?

Perquè els antics grecs estaban organitzats en petites ciutats estat independents anomenades polis (com Atenes, Esparta, Corint...). Cada polis tenia el seu propi govern, lleis, exèrcit i moneda.

Els territoris de la polis solien incloure un nucli urbà i el camp circumdant. Un emplaçament favorable, sovint a prop del mar (per al comerç i la comunicació) i amb terres cultivables, era important. La ubicació també considerava aspectes defensius (com una acròpolis elevada).

2. Què era l'Hèl·lade? Què tenien en comú els seus habitants?

L'Hèl·lade era el nom que els antics grecs donaven al conjunt de terres que habitaven (la Grècia continental, les illes de l'Egeu, les costes d'Àsia Menor, el sud d'Itàlia...). No era un estat unificat, sinó un espai cultural.

El que tenien en comú els seus habitants (els hel·lens) era una cultura compartida que els agermanava:

• Parlaven una mateixa llengua (el grec, amb variants dialectals) i feien servir un alfabet comú per escriure-la.
• Tenien la mateixa religió politeista i adoraven els mateixos déus (del panteó olímpic).
• Compartien mites, tradicions i santuaris panhel·lènics (com Delfos o Olímpia).

Aquests lligams culturals els feien sentir-se membres d'una mateixa civilització, diferent de la dels "bàrbars" (els no grecs).

3. Què van ser...

[Pregunta incompleta]