Història Antiga: Egipte, Mesopotàmia, Grècia i Roma

Història Antiga: Egipte i Mesopotàmia

4.1 Egipte i Mesopotàmia: Persones properes als monarques o faraons s'encarreguen de fixar la memòria a través de les escriptures, memòries de dinasties. El 1799 es va trobar la Pedra de Rosetta, escrita en jeroglífic, grec i demòtic. El Llibre dels Reis i el Llibre dels Morts, amb moltes referències en papirs i inscripcions, són necessaris per interpretar la seva mitologia. És molt difícil establir una cronologia. Les fonts d'aquella època són annals egipcis que narren esdeveniments contemporanis al propi redactor, actuant com a cronistes. La Pedra de Palermo té anotacions dels fets coneguts de les cinc dinasties anteriors, segueix un ordre cronològic i anota cerimònies, censos i crescudes del Nil.

Mesopotàmia: Les notícies arriben gràcies a la Bíblia, de difícil accés pels investigadors. Al segle XIX es coneixen les inscripcions d'escriptura cuneïforme, i gràcies a les tauletes es comença a aprofundir en els costums, etc. El Codi d'Hamurabi (1901) conté 282 paràgrafs de lleis, evidenciant una civilització complexa. Les biografies reproduïdes en murs de temples i palaus eren més aviat llegendes heroiques.

El Poble Hebreu i l'Antic Testament

4.2 Poble Hebreu i Antic Testament:

L'Antic Testament és la primera gran obra històrica coneguda, que recull part de les fonts babilòniques, sent deutors de les cultures de Mesopotàmia i Egipte.

Història de Grècia i Roma

4.3 Història de Grècia i Roma:

Logògraf: El que relata la història i descarta la llegenda.

Heròdot (485-424 aC): Fa crítica de les fonts, utilitza l'entrevista com a font d'informació, té un enfocament etnològic (atenció a l'altre) i atenció geogràfica. Els seus llibres d'història són compendis sobre la societat, costums, la vida i la política, i sobre les causes de la guerra entre grecs i perses.

Tucídides (460-395 aC): Primer llibre científic de la història on narra les guerres del Peloponès des del seu punt de vista, traumatitzat per les guerres. Es basa en diferents característiques: informació extreta de la seva memòria i experiència, exposa els fets. La història com a lliçó vàlida per a les persones, és dels primers moralistes, història cíclica, visió pessimista del ser humà, importància de l'oratòria i el discurs, el llenguatge èpic atrau al lector.

Polibi (208-122 aC): Inici de la historiografia romana. El seu mètode: res pot substituir el testimoni directe, l'entrevista. I hem de determinar les causes dels esdeveniments.

Historiografia romana: Dependència respecte al poder, oposició al mite, importància biogràfica, construcció d'un saber històrico-geogràfic, prioritat d'atenció al present i al passat recent, contemporaneïstes. Temps cíclic.

Elaboració de teoria cíclica: monarquia-tirania, aristocràcia-oligarquia, democràcia-demagògia.

Cèsar, Salusti, Tit Livi: Històries contemporànies amb interès polític. Enaltiment de les gestes. Legitimació del poder. Construcció d'una història nacional d'enaltiment de l'imperi. Caràcter moralitzant.