Història de l'Antic Egipte: Mastabes, Faraons i Déus
Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,88 KB
Edat dels Metalls (5000-1000 a.C.)
Metal·lúrgia i Megalitisme
Aquest període històric es caracteritza pel desenvolupament de la metal·lúrgia en les societats humanes. En aquesta època es van construir grans monuments megalítics a diverses zones de la Mediterrània, com ara Menorca. Les construccions principals són les navetes, utilitzades gairebé sempre com a sepultures, i els talaiots, grans torres defensives que també servien com a habitatge.
El Menhir
Un menhir és un monument prehistòric, megalític, que consisteix en una gran pedra allargada, plantada verticalment a terra.
La Mastaba
Una mastaba és una estructura rectangular de murs inclinats i sostre pla, utilitzada a l'antic Egipte (Imperi Antic) per enterrar alts dignataris. La paraula «mastaba» prové de l'àrab (maṣṭabaʰ o maṣṭabat), que significa "banc de pedra". Aquest nom va ser adoptat per l'egiptòleg Auguste Mariette, qui el va sentir dels obrers egipcis.
Les tombes anteriors, cobertes amb un túmul de sorra, no conservaven els cossos durant gaire temps. Des de les primeres dinasties, els faraons i els nobles les van fer recobrir amb túmuls de tàpia. L'edifici resultant amidava entre 3 i 50 metres de llarg i fins a sis d'alt, orientat en sentit nord-sud. A les tombes menys importants s'utilitzaven teules i pedra. Les mastabes es van continuar erigint fins i tot quan els faraons van optar per l'enterrament en piràmides. Les mastabes consten d'un pou que desemboca en una cambra funerària, i de les estructures de superfície.
El Poder del Faraó
El faraó tenia poder absolut. Era l'amo de totes les terres, el símbol d'unitat del país i un déu per als seus súbdits. El faraó garantia l'ordre i la justícia. El regne es dividia en províncies, dirigides per governadors, que controlaven els nombrosos funcionaris. L'altre gran pilar del poder del faraó era l'exèrcit, del qual era el cap suprem.
La Religió Egípcia
La religió egípcia era politeïsta. Per als antics egipcis, els déus eren a tot arreu: a l'aigua, a l'aire, a la terra i a l'invisible regne dels difunts. Ells havien creat el món i els humans, i asseguraven la seva continuïtat. Cada dia, els déus lluitaven contra les forces del mal que pretenien destruir el món i, de vegades, també combatien entre ells.
Déus Egipcis
- Amon (déu de la salut)
- Ra (déu del sol)
- Isis (deessa de la maternitat i la fertilitat)
- Osiris (déu de la mort i del "més enllà")
- Horus (déu falcó)
- Maat (deessa de la veritat i la justícia)
- Ptah ("creador") déu creador i deïtat patrona de Memfis, i dels artesans
- Thot (déu de la saviesa)