Histologia del sistema digestiu i endocrí

Llengua

Múscul esquelètic: longitudinal, transversal i oblic.
Teixit limfoide: amígdales linguals.
Epiteli: escamós estratificat no queratinitzat i làmina pròpia.
Glàndules: seroses i mucoses.
Papil·les linguals: eix de teixit conjuntiu i epiteli escamós estratificat.

Esòfag

Epiteli: escamós estratificat.
Plec: longitudinals a la mucosa i submucosa.
Plexes venosos: submucosos.
Glàndules: tubulars mucoses o cardials i tubuloacinars submucoses.

Mecanisme de deglució. Disfàgia:
- Esfínter esofàgic superior (cricofaringi).
- Esfínter esofàgic inferior (gastroesofàgic).

Estómac

Epiteli: cilíndric simple.
Muscular: continua de l'esofàgica.
Submucosa: no té un límit amb la de l'esòfag.
Regions: càrdies, fons, cos, antre pilòric (àrea oral i àrea caudal).
Plecs mucosos gàstrics: rugositats.
Foveoles o criptes gàstriques.

Funció de les hormones peptídiques:
1. Regulació del metabolisme hidroelectrolític i de la secreció enzimàtica.
2. Regulació de la mobilitat digestiva i el creixement mucós.
3. Estimulació de l'alliberament d'altres hormones peptídiques.

Glàndules gàstriques

Mucosa: teixit conjuntiu lax (làmina pròpia).
Submucosa: teixit conjuntiu dens irregular: col·lagen i fibres elàstiques (plexe submucós de Meissner), teixit adipós.
Muscular: tres capes de múscul llis: obliqua, circular i longitudinal. Plexe mientèric d'Auberbach (cèl·lules ganglionars i feixos de fibres amielíniques).

Intestí prim

Duodè

1. Glàndules de Brunner a la submucosa: secreció alcalina.
2. Vellositats curtes i amples.
3. Esfínter d'Oddi: secrecions del pàncrees i del fetge.
4. Cèl·lules de Paneth a la base de les criptes.

Jejú

1. Vellositats molt llargues.
2. No té glàndules de Brunner.
3. Cèl·lules de Paneth a la base de les criptes.

Ili

1. Plaques de Peyer.
2. Vellositats més curtes.
3. Cèl·lules de Paneth a la base de les criptes.

Enteròcits

1. Absorció; microvil·li i vora de raspall; glicocàlix.
2. Cèl·lules caliciformes: producció de moc.
3. Cèl·lules de Paneth: bacteriostàtiques.
4. Cèl·lules neuroendocrines: producció d'hormones peptídiques (gastrina, secretina).

Glàndules salivals

Glàndules salivals majors: paròtida, submandibular i sublingual (tubuloalveolars ramificades).
Glàndules salivals menors: mucosa oral i la llengua (tubs curts ramificats).

Pàncrees exocrí

Conducte pancreàtic principal (Wirsung).
Ampolla de Vater, esfínter d'Oddi.
Unitat histològica funcional: àcin/àcinus.
1. Cèl·lules piramidals.
2. Grànuls de zimogen.
Sistema excretor: cèl·lules centroacinars.

Fetge

4 lòbuls: càpsula de teixit col·lagen i elàstic: Càpsula de Glisson.
Unitat funcional: lobel hepàtic.

1. Lobel clàssic: hepatòcits apilats, forma de prisma hexagonal.
2. Lobel portal.
3. Àcinus hepàtic.

Sinusoides hepàtics

Cèl·lules endotelials.
Cèl·lules de Kupffer (macròfags).
Espai perisinusoidal de Disse (microvellositats).
Cèl·lules estrellades hepàtiques o de Ito: vitamina A.
Espai de Mall.

Vesícula biliar

1. Mucosa: epiteli simple cilíndric amb microvellositats apicals. Invaginacions: sinus de Rokitansky-Aschoff.
2. Làmina pròpia: glàndules mucoses.
3. No muscular de la mucosa.
4. No submucosa.
5. Muscular externa: orientació atzar.

Hipòfisi

Lobul anterior o adenohipòfisi

1. Cèl·lules epitelials:
   - Cèl·lules acidòfiles (40%): hormones peptídiques: hormona del creixement i prolactina.
   - Cèl·lules basòfiles (10%): hormones glucoproteíques: gonadotrofines FSH i LH; TSH i ACTH.
   - Cèl·lules cromòfobes (50%).
2. Estroma: teixit conjuntiu.
3. Capil·lars fenestrats o sinusoides.

Lobul posterior o neurohipòfisi

1. Pituicits: cèl·lules glials.
2. Axons amielínics de les neurones nuclis supraòptic i paraventricular - tracte hipotàlem-hipofisari.
3. Capil·lars fenestrats o sinusoides.

Supraòptic: Hormona antidiürètica o vasopresina.

Glàndula pineal

Pinealòcits.
Cèl·lules intersticials - glia.
Calcificació: cossos d'arena.
Melatonina: ritme circadià.

Tiroide

Doble càpsula de teixit conjuntiu.
Fol·licle tiroide o àcin.
Epiteli fol·licular, coloide (tiroglobulina).
Cèl·lules C o parafol·liculars: calcitonina.
Teixit conjuntiu entre els fol·licles: fibres nervioses, capil·lars fenestrats.

Paratiroide

Cèl·lules principals.
Cèl·lules oxífiles o acidòfiles.
Cordons o estructures pseudofol·liculars.

Glàndula suprarenal

Escorça

1. Capa externa: zona glomerular: aldosterona.
2. Capa intermèdia: zona fascicular: cortisol, andrògens.
3. Capa interna: zona reticular: andrògens, cortisol.

Medul·la

Cèl·lules cromafins.
Neurones postganglionars simpàtiques modificades.
Capil·lars fenestrats.
Grànuls densos: catecolamines: epinefrina (80%) i norepinefrina (20%).

Pàncrees endocrí

Forma el 2% de la massa pancreàtica: Illots de Langerhans.
1. Cordons anastomosats de cèl·lules endocrines A (a), B (b), D (d) i F.
2. Sistema porta insulino-acinar.

Ovari

Fol·licle primordial

Làmina basal.
Cèl·lules fol·liculars planes.
Oòcit: ooplasma: cossos de Balbiani, laminil·les anulars.

Fol·licle primari inicial

Cèl·lules fol·liculars cúbiques.
Zona o membrana pel·lúcida (PAS positiva) – oòcit.

Fol·licle primari avançat

Teca fol·licular: teca interna (estrògens) i teca externa (cèl·lules múscul llises i col·lagen).
Capa granulosa: epiteli estratificat cèl·lules de la granulosa - oòcit.

Fol·licle secundari o antral

Desenvolupament fol·licular (II). Fol·licle en creixement.
Teca interna i teca externa.
Làmina basal.
Cèl·lules de la granulosa (OMI/IMO).
Antre: líquid fol·licular: àcid hialurònic - oòcit.

Fol·licle madur o de de Graaf

Disc prolíger o cúmul ooforo.
Membrana granulosa/corona radiant.
Cossos de Call-Exner: àcid hialurònic i proteoglicans.
*Cèl·lules de la teca interna més grans: estrògens.

Trompes de Fal·lopi

Capa serosa externa o peritoneu visceral: mesoteli i capa de teixit conjuntiu.
Capa muscular intermèdia: circular interna longitudinal externa.
Capa mucosa interna: epiteli cilíndric - cèl·lules ciliades (estrògens) i cèl·lules no ciliades (progestàgens).

Endometri

Fase proliferativa

Maduració fol·licular.
Estrògens ovàrics.
Fins a 1 dia després de l'ovulació.
Reconstrucció glàndules i vasos.
Dia 14: gruix 3 mm.

Fase secretora

Temps activitat funcional cos luti.
Progestàgens.
1-2 dies després de l'ovulació.
Edema: 5-6 mm gruix.
Secreció glàndules: glucogen.

Fase menstrual

Disminució activitat cos luti.
Destrucció de l'epiteli i trencament vasos.
Flux menstrual: 35-50 ml.

Vagina

Capa mucosa interna

Plecs transversals abundants.
Epiteli estratificat pla.
Papil·les de teixit conjuntiu de la làmina pròpia: teixit conjuntiu laxe teixit erèctil.

Capa muscular intermèdia

Interna: circular.
Externa: longitudinal - múscul bulbocavernós.

Capa adventícia

Teixit conjuntiu dens.
Estrat intern: fibres elàstiques.
Estrat extern: vasos sanguinis, limfàtics i nervis.

Epiteli de la vagina

No queratinitzat, no glàndules.
Glàndules vestibulars: moc.
Cèl·lules madures, cèl·lules en diferenciació, cèl·lules basals.