Higiene infantil: Alteracions i trastorns

Alteracions per mala higiene

La qualitat de vida i la salut infantil estan vinculades a la higiene. Una mala higiene personal pot provocar malalties de la pell i infeccions. Per evitar-ho, cal generar bons hàbits i observar signes d'alerta per intervenir ràpidament. Les negligències adultes poden causar alteracions; els trastorns poden ser fisiològics, emocionals o per hàbits incorrectes.

Descuidar la higiene al centre educatiu pot originar alteracions i processos infecciosos de fàcil propagació, afectant molts alumnes i personal. El personal docent ha de ser escrupolós amb la higiene personal i de l'aula, detectar i aïllar possibles negligències familiars. Cal disposar de pautes d'actuació i comunicació, protocols recollits al Reglament de Règim Intern (RRI) de cada centre.

Negligència en la higiene

Es produeix quan les necessitats bàsiques d’higiene del menor són desateses temporalment o permanentment. En cas de desatenció permanent, l’infant viu una situació de risc social per negligència o abandó. Alguns indicadors:

• Estar constantment brut/a, mal vestit/da i amb molta gana.
• Necessitats físiques i mèdiques no ateses (ferides sense curar o infectades).
• Demanar roba o menjar.
• Assistència ocasional a l'escola.
• Afirmar que ningú no té cura d'ell/a.

L’escola pot comunicar-se amb la família per sensibilitzar-la. Pot convocar reunions o tutories, i en casos greus, demanar suport de psicopedagogs o assistents socials. Si l’abandó és constant i sense possibilitats de millora, s’ha d’avisar els serveis socials de protecció a la infància.

Deficiències en la higiene

Les deficiències en la higiene poden causar infeccions i malalties. Hi intervenen:

• Higiene deficient.
• Baixes defenses de la pell.

Eritema

Inflamació de la pell, habitualment en zones humides (glutis, genitals, zona anal i cuixes). En casos lleugers, coloració vermella; en casos greus, petites úlceres. La calor i humitat dels bolquers, i el contacte amb orina i femtes, produeixen dermatitis. Si l’infant està malalt, les deposicions anòmales poden agreujar-ho. Per prevenir-ho, cal canviar freqüentment els bolquers, utilitzar-ne de transpirables, rentar la zona amb aigua i sabó de pH neutre, assecar i deixar exposada a l'aire. També es poden utilitzar pomades protectores. En cas de malaltia, cal tractament mèdic.

Muguet

Infecció per fongs (càndida albicans), a la boca o zona genital. A la boca, plaques blanquinoses amb base vermella, causant dolor i rebuig a l'aliment. A la zona genital, coloració vermella similar a l'eritema del bolquer. Requereix tractament mèdic (pediatra). L’escola pot establir un protocol de comunicació amb les famílies per evitar el contagi.

Pediculosi

Infestació de polls al cap, causant picor intensa i risc de lesió per rascat. Es diagnostica observant el paràsit o els ous als cabells (zona occipital i sota les orelles). Es transmet per contacte directe o objectes infectats (pintes, raspalls...). Cal rentar minuciosament el cap, utilitzar locions i xampús específics, i netejar les pintes i altres objectes. Els centres han de seguir les pautes del RRI. Els nens afectats no han d’assistir a l’escola durant un temps establert, i cal comunicar-ho als pares.

Càries dental

L’OMS descriu la càries com un procés patològic d’origen extern que afecta l’esmalt dental, causant dolor, molèsties i possibles flegmons. Conservar les dents de llet afavoreix la sortida de les noves. La prevenció és clau: bons hàbits d’higiene bucal (rentar-se les dents després dels àpats i abans de dormir), bons hàbits alimentaris (evitar l'excés de sucres), no perllongar l’ús del biberó i el xumet, i revisions periòdiques. En cas de canvis de color, molèsties o dolors, consultar al pediatra.

Helmintiasi

Malalties causades per helmints (cucs) que viuen als intestins, posant ous a l'anus i causant picor intensa. En nenes, pot infectar la vagina. Són molestos i poden causar insomni, intranquil·litat i bruxisme. És de fàcil transmissió. Cal consultar al pediatra. A l'escola, extremar les mesures higièniques:

• Posar tovallola o paper sota la criatura abans del canvi de bolquers.
• Rentat de mans després de cada canvi.
• Tallar les ungles dels nens afectats.
• Comunicar a les famílies la infestació i la conveniència que els infants afectats es quedin a casa.

Onicofàgia

Mossegar-se les ungles, causant ferides als dits, llavis i genives, facilitant infeccions. El tractament l’ha d’indicar el pediatra o psicòleg, amb coordinació entre famílies i centre.

Excés de neteja

L’excés d’higiene pot provocar alteracions i trastorns a la pell. El contacte amb al·lèrgens ajuda a desenvolupar defenses. L’excés de neteja impedeix aquest procés i fa la pell més vulnerable. Cal reduir l’obsessió per la neteja.

Trastorns d’eliminació

Manca de control en la micció i la defecació a partir de l’edat en què gairebé tots els nens poden fer el control voluntari:

• Enuresi
• Encopresi

Enuresi

Manca de control de l'esfínter urinari. A partir dels 6 anys es considera un problema significatiu. Pot ser nocturna (control durant el dia). Les causes poden ser físiques (problemes maduratius), retard en l’adquisició d’hàbits higiènics o estrès psicosocial (naixement d’un germà, relació inadequada amb els pares, inici de l’escolarització...). Les complicacions poden ser la torbació del nen, càstig dels adults, burles, evitació de sortides, retraïment social, baixa autoestima i problemes conductuals. Mesures preventives:

• Restringir líquids abans del descans.
• Buidar la bufeta abans de dormir.
• Autonomia en la neteja.

La intervenció requereix un pla individualitzat d’un especialista, per pares i educadors.

Encopresi

Manca de control de l’esfínter anal. Restrenyiment sobtat, retenció de femtes dures, escapant-se petites quantitats de femta quasi líquida. Acostuma a anar acompanyada d’enuresi. Menys freqüent que l’enuresi, però pot afectar l’autoestima. Causes:

• Errors en l’ensenyament del control d’esfínters (començar massa d’hora o pressionar excessivament).
• Estrès del nen o l’entorn.
• Símptoma d’un altre trastorn (depressió infantil).

Les famílies i les escoles poden prevenir-ho amb un bon plantejament educatiu. En casos manifestats, cal control psiquiàtric.