Hermes amb Dionís

KORE DEL PÈPLUM

A.-FITXA TÈCNICA:

-Nom: Kore del pèplum.

-Autor: desconegut

-Cronologia:

510-500aC.

-Tècnica:

Talla.

-Mides:

1,21 m

-Estil:

Grec arcaic .

-Tipologia:

Dempeus.

-Localització:

Localització original Partenó d´ Atenes (Grècia);actualment al Museu de l´ Acròpolí d´ Atenes.

B.-CONTEXT:

-Els viatges comercials dels grecs de les polis fan entrar en contacte amb la cultura egípcia.

-Fundació de colònies al llarg del Mediterrani.

-Caiguda de la tirania a Atenes.

-Destrucció de Milet pels perses.

-Naixement de la poesia lírica.

-En filosofia, pas del mite al logos.

-Celebració dels primers Jocs Olímpics.

C. ANÀLISI FORMAL:

Escultura d´ embalum rodó, dempeus, unifacial, feta a partir d´ un sol bloc de marbre de Paros mitjançant la tècnica de la talla (explicar). Respecte a la policromia, es conserven restes de la pintura original als cabells, els ulls, la boca i els brodats del vestit.

Les característiques de la kore, que corresponen amb totes les escultures del període arcaic, són:

-Frontalitat.

-Simetria: Es pot considerat que l´ escultura té un eix central que divideix la figura en dues parts exactament iguals, excepte pel detall del braç aixecat.

-Actitud hieràtica, que es veu clarament en la posició frontal del cos i el rostre, així com en els plecs totalment verticals del pèplum.

-Geometria; ulls ametllats, rínxols geomètrics...

-Somriure estereotipat (arcaic).

D.ANÀLISI CONCEPTUAL:

La paraula grega Kóre [ en plural kórai] significa donzella. Segons sembla les kórai eren estàtues votives petites que, en l’època arcaica, es dedicaven al culte.

Solien portar una fruita, una flor o un animalet en una ma [aquí en el braç esquerra

aixecat] i sempre es representaven vestides.

E.MODELS PLÀSTICS:

En l´ art arcaic es veuen influències de l´ art egipci, sobretot quant a la frontalitat. Altra influència són les xoana, figures votives fetes de fusta.Com a models posteriors podem trobar l´ escultura clàssica.

DISCÒBOL

A.-FITXA TÈCNICA:

-Nom:

Discòbol.

-Autor

Miró.

-Cronologia:

460 aC.

-Tècnica:

Fosa (còpia: talla).

-Mides:

1,53 m

-Estil:

Grec clàssic.

-Tipologia:

Dempeus.

-Localització:

MuseoNazionale Romano delle Terme (Roma).

-Tema:

Atleta en el mateix moment de llançar el disc.

B.-CONTEXT:

-Govern de Pèricles a Atenes.

-Fi de les guerres mèdiques amb els perses.

-El predomini d´ Atenes s’acaba amb les guerres del Peloponès, quan es va enfrontar amb la resta de ciutats gregues.

-Època daurada de la filosofia grega (Plató, Aristòtil...).

-Abunden les escultures commemorant les victòries dels atletes als Jocs Olímpics.

-Important activitat comercial entre les polis i les seves colònies a la Mediterrània

C. ANÀLISI FORMAL:

Escultura d´ embalum rodó, monocroma, multifacial, tot i que la visió òptima és la frontal.L´ original era de bronze amb la tècnica de la fosa i la còpia de marbre amb la tècnica de la talla (explicar). A la còpia se li va afegir un suport degut al seu excessiu pes.

La composició de l’obra està feta a partir de triangles i línies corbes: el cap, els malucs i els peus formen una mitja circumferència que s´ oposa a l´ altra mitja circumferència que formen els braços est esos. A més, hi ha una línia en ziga-zaga que va del disc fins l´ espatlla dreta, d´ aquesta al maluc, al genoll i finalment al peu aixecat.

Miró va aconseguir el ritme en aquesta obra copiant una solució utilitzada a l´ antic Egipte: el tors està en posició frontal, mentre que les cames i els braços són de perfil.

En aquesta obra encara s´ entreveuen característiques de l´ etapa arcaica, com per exemple el rostre sense expressió, el somriure i els cabells geomètrics.

D.ANÀLISI CONCEPTUAL:

L’obra representa un jove en la seva màxima plenitud física, que es troba a punt de llançar un disc. L´ atleta es deia Jacint, que va morir als Jocs d´ Apol·lo.

La seva funció era ser exposada en públic en un punt estratègic de la ciutat d´ Atenes perquè el poble el contemplés.

E.MODELS PLÀSTICS:

Els antecedents els trobem en l´ escultura arcaica i els vasos de ceràmica pintats, i les influències posteriors estan dins de l´ etapa clàssica.

DORÍFOR

A.-FITXA TÈCNICA:

-Nom:

Dorífor.

-Autor

Policlet.

-Cronologia:

450-445 aC.

-Tècnica:

Fosa (còpia: talla).

-Mides:

2,12 m

-Estil:

Grec clàssic.

-Tipologia:

Dempeus.

-Localització:

Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

-Tema:

Atleta en repòs que sosté una llança a punt de participar en prova atlètica.

B.-CONTEXT:

-Govern de Pèricles a Atenes.

-Fi de les guerres mèdiques amb els perses.

-El predomini d´ Atenes s’acaba amb les guerres del Peloponès, quan es va enfrontar amb la resta de ciutats gregues.

-Època daurada de la filosofia grega (Plató, Aristòtil...).

-Important activitat comercial entre les polis i les seves colònies a la Mediterrània.

-Abunden les escultures commemorant les victòries dels atletes als Jocs Olímpics.

C. ANÀLISI FORMAL:

Escultura d´ embalum rodó, monocroma, multifacial, tot i que la visió òptima és la frontal.L´ original era de bronze amb la tècnica de la fosa i la còpia de marbre amb la tècnica de la talla (explicar). A la còpia se li va afegir un suport degut al seu excessiu pes.

El contrapposto es perfecciona amb Policlet: la cama que aguanta el cos i el braç caigut són al mateix costat, i a l’altre hi ha el braç doblegat i la cama lliure, que només toca al terra amb les puntes dels dits del peu, resultant-ne un contrast harmoniós entre els

dos costats, accentuat pel gir del cap.Cal destacar l´ estudi anatòmic de Policlet, que es va veure reflectit en el cànon: el cos correspon a set vegades el cap.

Altres característiques de l´ obra són: la seva expressió serena, el Naturalisme (cabells deixen de ser geomètrics) i algunes influències arcaiques, com per exemple els pectorals plans i les línies de cintura i malucs molt marcades.

D.ANÀLISI CONCEPTUAL:

Representa un atleta en posició de repòs just abans de participar en la prova de llançament.Els atletes eren molt famosos perquè representaven les virtuts i la valentia guerreres. La seva funció era ser representada en públic.

E.MODELS PLÀSTICS:

L'origen de l’obra de Policlet el trobem en l’evolució de l’escultura arcaica cap al Naturalisme. Policlet estava influït per les idees de Pitàgores sobre la importància dels nombres, per això els aplicà al seu cànon sobre la proporció del cos humà. El seu cànon i el seu contrapposto van ser model seguit pels seus contemporanis i pels artistes d’èpoques posteriors, com els romans i els renaixentistes.

En comparació amb els seus contemporanis, trobem que Lisip va modificar el cànon de Policlet i el va millorar fent la proporció de set caps i mig en el seu Apoxiomenos.

GUERRERS DE RIACE

A.-FITXA TÈCNICA:

-Nom:

Guerrers de Riace.

-Autor

Desconegut .

-Cronologia:

460-430 aC.

-Tècnica:

Fosa (cera perduda).

-Mides:

2,05 m

-Estil:

Grec clàssic.

-Tipologia:

Dempeus.

-Localització:

Originalment, a les costes de Riace. Actualment al MuseoNazionale de REggio de Calàbria.

-Tema:

Dos guerrers barbats, nus i molt semblants entre ells.

B.-CONTEXT:

-Govern de Pèricles a Atenes.

-Fi de les guerres mèdiques amb els perses.

-El predomini d´ Atenes s’acaba amb les guerres del Peloponès, quan es va enfrontar amb la resta de ciutats gregues.

-Època daurada de la filosofia grega (Plató, Aristòtil...).

-Important activitat comercial entre les polis i les seves colònies a la Mediterrània.

-Abunden les escultures commemorant les victòries dels atletes als Jocs Olímpics.

-Concepció filósòfica de l´ home com el centre de totes les coses.

C. ANÀLISI FORMAL:

Escultura d´ embalum rodó, policroma, multifacial, tot i que la visió òptima és la frontal. El material és el bronze, treballat amb la tècnica de la fosa a la cera perduda.Hi ha diferències entre els dos guerrers, ja que un d´ ells representa un home més gran.

La tècnica de les escultures supera la de l´ estil arcaic perquè ja hi ha una insinuació de moviment, i a més tenen una expressió més aviat ferotge, tal com mostra la boca entreoberta que mostra les dents.

Altres característiques de les escultures que es relacionen amb l´ estil grec clàssic primerenc són:

-Contrapposto, contrast entre una part tensa i altra de distesa.

-Recerca de la perfecció ideal de la figura humana, que anticipa l´ antropocentrisme del clàssic ple (Praxíteles).

D.ANÀLISI CONCEPTUAL:

Es tracta de dos guerrers pels seus gestos d´ agafar l´ escut i la llança. Segons una interpretació es pot tractar de dos Àiax que participaren en la guerra de Troia: Àiax Telamó i ÀiaxOïleu.

Respecte la funció, se suposa que van ser fetes per col·locar d´ esquena a una paret i ser vistes frontalment, possiblement en un lloc públic.

E.MODELS PLÀSTICS:

Els guerrers de Riace encara tenen característiques arcaiques: frontalitat, rigidesa i geometrisme en certes parts del cos. Tanmateix, el seu dinamisme i Naturalisme (detalls anatòmics, moviment...) porten a l’antropocentrisme propi de l’etapa clàssica, que cerca la bellesa ideal i l’equilibri del cos humà masculí.

HERMES I DIONÍS INFANT

A.-FITXA TÈCNICA:

-Nom:

Hermes i Dionís Infant.

-Autor

Praxíteles.

-Cronologia:

343 aC.

-Tècnica:

Talla.

-Mides:

2,13 m

-Estil:

Grec clàssic.

-Tipologia:

Dempeus. Grup.

-Localització:

Originalment, al temple d´ Hera a Olímpia; actualment al Museu Arqueològic d´Olímpia (Grècia).

-Tema:

Hermes, déu del comerç, duu en braços el seu germà Dionís en una parada en el camí.

B.-CONTEXT:

-Després de les guerres del Peloponès Atenes perd la seva hegemonia política sobre la zona.

-Filip II , pare d´ Alexandre el Gran sotmet les polis gregues al domini macedoni.

-En art, un grup d´ escultors es van separar de l´ estil que havia marcat Fídies.

-Destaca la filosofia de Pitàgores, la ciència d´ Hipòcrates i la tragèdia.

C. ANÀLISI FORMAL:

És un grup escultòric exempt i un volum rodó, fa 2,13m. I es troba dempeus. El material emprat en l’obra és el marbre fet amb a tècnica de la talla. Quant a la composició, dominen dues línies: una recta, que és on es recolza la figura, i una corba en forma d’”S”, anomenada “corba praxiteliana”, que dóna una posició de contrapposto, i dóna més dinamisme. Cal destacar la túnica, que presenta diverses qualitats tàctils; també el tors, més treballat que la resta del cos i com una característica clàssica l’aparició del trepant en el cabell.

D’altra banda l'elevació del maluc, conseqüència de l'ondulació del tronc, la delicadesa amb què es defineix els músculs i l'acabat amb la tècnica del sfumato, fan que es perdi tensió i que la figura guanyi mobilitat. A més, el punt de vista òptim és el frontal; pel que fa al ritme, la figura es mostra  en contrapposto que dóna més dinamisme a la figura.

D.ANÀLISI CONCEPTUAL:

Dionís, fill de Zeus i Sèmele (princesa de TEbes) fou guardat en una cuixa del seu pare després de treure’l del ventre de la seva mare, carbonitzada després d´ un atac de gelosia d´ Hera, esposa de Zeus.

L´ escena mostra el moment en què el seu germà Hermes el transporta a Orcomen perquè els seus reis el criin.Tenia com a finalitat ser exposada en un lloc públic de la ciutat; i s´ ha interpretat que es va esculpir per commemorar la Pau entre les ciutats d´ Elis i Arcàdia, ja que Dionís era el patró de la primera i Hermes de la segona.

E.MODELS PLÀSTICS:

Praxíteles seguí els cànons clàssics de bellesa (Policlet). Malgrat això, la seva obra és considerada la precursora del nou llenguatge hel·lenístic, en el qual els déus s’humanitzen i reflecteixen per primer cop emocions i sentiments. La seva influència es notà en l’obra de Lisip i Scopes. Posteriorment, en el Renaixement, La seva corba praxiteliana fou molt imitada com a model d’equilibri. A la imatge, el David de Donatello.

VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA

A.-FITXA TÈCNICA:

-Nom:

Victòria de Samotràcia.

-Autor

Atribuït a Pitòcrit de Rodes.

-Cronologia:

190 aC.

-Tècnica:

Talla.

-Mides:

2,45 m

-Estil:

Grec hel·lenístic.

-Tipologia:

Dempeus.

-Localització:

Originalment, al santuari dels Cabirs a l´ illa de Samotràcia; actualment al Museu del Louvre (París).

-Tema:

La victòria amb ales es posa a la proa d´ un vaixell.

B.-CONTEXT:

-Època daurada de la filosofia grega (Plató, Aristòtil...)

-Alexandre el Gran de Macedònia amplia les seves conquestes fins la Índia i Egipte.

-Després de la mort d´ Alexandre, desmembrament del seu Imperi entre els seus principals generals (diàdocs).

-Desenvolupament de les arts escèniques a Grècia.

-Després de les Guerres del Peloponès les polis gregues queden molt debilitades.

-La cultura i l´ art grecs reben importants influències orientals.

-Atenes deixa de ser la capital cultural i hi apareixen nous centres: Rodes, Alexandria...

C. ANÀLISI FORMAL:

Escultura d´ embalum rodó, feta de marbre amb la tècnica de la talla. Està feta amb diversos blocs, ja que la figura descansa sobre altre bloc que representa la proa d´ un vaixell.És multifacial .

La Victòria va vestida amb un fi mantell que, adherit al cos, deixa entreveure les corbes femenines (draps mullats), que dóna una sensació de lleugeresa a l´ escultura.Respecte els ritmes i el seu dinamisme,les diagonals i corbes que podem distingir a l´ obra es veuen realçadés per l´ avançament de la cama dreta, que forma una diagonal, i pels plecs del vestit.També podem trobar un contrast en les textures, entre les formes polides del vestit i la rugositat de les ales, que contribueixen a un joc de llum i ombres. És una escultura monocroma.

D.ANÀLISI CONCEPTUAL:

És la representació de la Victòria o NIké a través d´ una dona amb ales en el moment en que es posa sobre la proa d´ un vaixell.També es tracta d´ una al·legoria de les forces de la naturalesa , de la força del vent i del mar, des de l´ antropocentrisme que va caracteritzar la cultura grega.

Va ser donada pels rodis al santuari de Samotràcia per commemorar la victòria naval que obtingueren a Sire enfront d´ Antíoc III de Síria, l´ any 190 aC

E.MODELS PLÀSTICS:

La Victòria de Samotràcia es considera hereva de tota la tradició escultòrica grega anterior; i amb posterioritat, la seva sensació de moviment i de velocitat la tornarem a trobar en les propostes dels pintors i escultors futuristes, com per exemple Umberto Boccioni amb la seva obra Formes úniques de continuïtat en l´ espai.

LAOCOONT I ELS SEUS FILLS

A.-FITXA TÈCNICA:

-Nom:

Laocoont i els seus fills

-Autor

Agesandre i fills.

-Cronologia:

segle I aC.

-Tècnica:

Talla i trepanat.

-Mides:

2,42 m

-Estil:

Grec hel·lenístic.

-Tipologia:

Grup.

-Localització:

Originalment, a les ruïnes del palau de Titus; actualment al pati del Belvedere dels Musei Vaticani, a Roma.

-Tema:

Mort del sacerdot troià Laocoont i els seus fills segons explica l´ Eneida de Virgili.

B.-CONTEXT:

-Després de la mort d´ Alexandre el Gran, desmembrament del seu Imperi entre els seus principals generals (diàdocs).

-Desenvolupament de les arts escèniques a Grècia.

-La cultura i l´ art grecs reben importants influències orientals.

-Atenes deixa de ser la capital cultural i hi apareixen nous centres: Rodes, Alexandria...

-Gran desenvolupament de la ciència.

-El centre artístic es desplaça cap a Orient (Rodes, Pèrgam, Alexandria...)

C. ANÀLISI FORMAL:

Escultura grupal, embalum rodó, feta a partir de diversos blocs de marbre treballats amb la tècnica de la talla i el trepanat per als cabells. Està treballat per a ser vist frontalment. Monocroma.

La composició es defineix a partir d´ una piràmide i d´ una diagonal que travessa tota l´ escultura. Per una banda hi ha la piràmide que formen les tres figures; i per altra hi ha la diagonal que va des del braç dret fins la cama esquerra de Laocoont.Aquest dinamisme es veu afavorit per la contorsió dels cossos i de les serps que els tenen presos.

En aquesta obra es pot veure una de les característiques de l’estil hel·lenístic: el pathos, dramatisme, tal com podem comprovar en la seva boca oberta ,la tensió muscular i recargolament dels personatges,ulls enfonsats...

D.ANÀLISI CONCEPTUAL:

Aquesta escultura representa l´ agonia de Laocoont, que , segons la mitologia i el relat posterior de Virgili, advertí els seus conciutadans de Troia sobre el perill que comportava entrar el cavall de fusta. Atena, en sentir-lo, va enviar dues serps de mar per matar-lo.

Probablement va ser encarregada per l´ Estat per exposar-la en un lloc públic.

E.MODELS PLÀSTICS:

L´ art hel·lenístic, tot i que escapa de la serenitat clàssica, manté la seva influència en la recerca de les proporcions i de l´ harmonia, i podem trobar el mateix sentit de la teatralitat en obres romanes com el rapte de Prosèrpina.

Amb posterioritat, la seva troballa al Segle XVI influirà en alguns autors renaixentistes, sobretot Miquel Àngel amb la seva terribilità; i també tindrà influència en el Barroc, sobretot en Bernini.