Henri matisse La Ratlla Verda

Fitxa tècnica:

Títol:

L’habitació vermella o Harmonia en Vermell. 

Autor:

Henri Matisse (1869-1954) 

Cronologia:

1908 (S. XX) 

Tècnica:

Oli Sobre tela Material:
Oli Suport:
Tela Mides:
180,5 X 221 cm. (1,80 x 2,21 metres) 

Estil:

Fauvista Tema:
Escena Costumista o de gènere Localització:
Museu de l’Ermitage (Sant Petesburg) 

Context Històric

Aquesta obra forma part de les primeres Avantguardes. Aquestes apareixen durant la primera meitat del  segle XX. Anys de tensions previs a la 1a Guerra Mundial i període D’entreguerres. Aquesta obra (1908) s’emmarca més en els Problemes previs a la primera Guerra Mundial; tensions, Colonialisme...Els autors d'aquestes èpoques estan molt marcats pels Esdeveniments polítics de la primera Guerra Mundial i els que porten A la guerra. El terme avantguarda prové del francès “avant-garde” que té un origen militar i polític. Els moviments De les avantguardes busquen noves formes de captar l'art, com fins Aleshores no l'havia intentat representar ningú. Surten dels Paràmetres establerts fins aleshores i els donen innovació i noves Perspectives. 

Anàlisi Formal

Descripció: És l'interior d'una Casa amb una taula amb estovalles vermelles, una cadira de mimbre a L'esquerra i una dona a la dreta amb una expresió trista, que està Col·locant una safata de fruites sobre la taula, en la qual ja hi ha Dues gerres, de vi possiblement, una altra safata de fruita que a la Vegada serveix de gerro i fruites de tota mena escampades per la Taula, darrera d’aquesta s’aprecia el respatller d’una altra Cadira. Hi ha una finestra, que es tractada com un quadre, en la part Superior esquerra, des d'on es pot veure l'exterior, és un jardí Amb arbres, flors i una caseta en el fons. El que crida l'atenció Són els dissenys florals a l'interior que s'estenen en continuïtat Per les estovalles i per la paret. No es pot establir la diferència entre el que és decoració i els objectes sobre la taula. 

Elements plàstics

La línia o dibuix:

Predomini Del color per sobre la línia. 

Pinzellades

:La pinzellada No és massa carregada i s'aplica de manera uniforme, són unes Pinzellades expresives i gruixudes. 

Colors:

 Els colors són Purs i s'utilitzen sobretot els primaris mentre que els secundaris S'utilitzen per als petits detalls, de fet, el gust pel detallisme Serà una de les característiques pròpies de l'estil de Matisse.Trobem colors complementaris, que brillen Amb màxima intensitat i creen contrastos molt grans –es veu clar Amb les parelles de colors vermell i verd; i blau i taronja. 

Perspectiva:

 No hi ha Massa perspectiva a causa de l’absència de llum i ombres, i la Profunditat només està donada per la proximitat o llunyania dels Objectes. 

Llum:

 La il·luminació és irreal, no hi ha una font d'il·luminació, la llum prové dels Colors mateixos. L'objectiu que busca és destacar el caràcter Irreal de l'escena. L'objectiu que busca és accentuar la irrealitat de l'escena i aspira al fet que  L'objectiu Que busca és crear la il·lusió de ritme i moviment. 

Fauvisme

Composició

: No hi ha Simetria però sí hi ha equilibri. No respecta les proporcions de La figura i dels objectes. Té una composició Tancada, és a dir centrípeta. l'espectador presti més Atenció al disseny de formes i colors. El fruiter central fa D'eix de simetria que divideix el quadre en dues meitats. El punt de fuga és la Finestra. 

Expressivitat:

Utilitza el Color de manera simbólica i expressiva. El Vermell: El vermell simbolitza el poder, color al que S'associa amb la vitalitat i l'ambició.El vermell Aporta també confiança en si mateix, coratge i una actitud optimista davant la Vida.També té el seu aspecte negatiu però en aquest quadre no és el cas. 

Ritme:

Les línies de Direcció són les corbes i contracorbes. 

Estil

L’habitació Vermella, de Matisse pertany al fauvisme, Un moviment pictòric que es va desenvolupar entre els anys 1904 i 1907 a França, amb origen a París. Fins llavors l’estil havia Estat postimpressionista, I amb l’arribada d’un nou segle va aparèixer l’esperit De trencar amb l’art, destruir la Tradició, per inventar quelcom totalment diferent. Paral·lelament Al fauvisme també es va desenvolupar un moviment anomenat expressionisme, I es diferencien sobretot pel fet que aquest últim tendeix més a Expressar l’angoixa, i no pas l’eufòria ni l’optimisme.