Hàbits i Rutines en l'Educació Infantil: Guia Completa

Hàbits i Rutines en l'Educació Infantil

Necessitat i Hàbit

A mesura que els infants creixen:

• Mostren diverses aptituds.
• Poden i volen fer coses per si mateixos.

Les persones adultes hem de:

• Promoure la satisfacció d'aquestes necessitats per ells mateixos.
• Fomentar aquesta actitud perquè millorin la seva autonomia.

Aquest és un dels aspectes clau de la intervenció educativa en la primera infància.

Les Habilitats

L'habilitat és la destresa d'execució. Es refereix a les capacitats físiques, motrius i cognitives per dur a terme una acció, amb tant d'èxit com sigui possible, i d'acord amb les normes i valors.

Habilitats d'Execució

Depenen de la capacitat motriu. Impliquen força i aprehensió motriu a les extremitats. Desenvolupament de les coordinacions manual i oculomanual.

Habilitats de Planificació

Són les activitats de tipus més cognitiu, que es refereixen a la capacitat de comprensió, reconeixement i planificació d'accions. Ambdues són necessàries per avançar en l'aprenentatge d'hàbits d'autonomia personal.

Hàbits

Automatització d'una habilitat que l'infant executa autònomament en el moment adequat. Perquè es pugui considerar que existeix un hàbit, l'infant ha d'executar una conducta apresa prèviament en el moment que correspongui, adequadament i sense necessitat d'un control extern.

• Constants: elaborar un marc d'actuació consolidat.
• Flexibles: adaptables a les característiques de l'entorn.

Un hàbit està adquirit i deixa de ser rutina quan l'infant l'aplica autònomament i adaptant-se a les circumstàncies de l'entorn. Que un infant pugui fer una activitat no suposa que hagi assolit l'hàbit: ha de ser capaç d'aplicar-lo, sense esforç i cada vegada que sorgeixi una situació que ho requereixi.

Rutines

Activitats que s'han après a fer diàriament de manera regular, per repetició. La rutina s'adquireix per un procés repetitiu i rutinari de cada acció. S'executa sempre de la mateixa manera en situacions semblants i al cap del temps es fa automàticament.

Són molt importants en l'educació infantil:

• Se succeeixen cada dia de manera estable.
• Permeten als infants orientar-se, anticipar-se als canvis i ser més permeables a l'adopció de pautes.

L'Autonomia

Capacitat de prendre decisions i resoldre situacions quotidianes sense ajuda. Requereix la capacitat motriu (execució) i la capacitat cognitiva (planificació), inclou la presa de decisions i la seva execució. Com més autonomia tingui un infant, menys dependrà de la persona adulta. L'autonomia inclou tant la vessant individual (capacitat per pensar i fer coses) com el social (capacitat per interactuar i relacionar-se).

Condicions Prèvies a la Intervenció per a l'Adquisició d'Hàbits

És important saber les capacitats que requereixen per començar el procés d'aprenentatge, també hem de conèixer els aspectes externs, els materials i l'entorn per dur-lo a terme.

Quan Intervindrem?

Per dur a terme l'adquisició de l'hàbit, l'infant ha de disposar de les habilitats d'execució i de planificació, que estan condicionades pel grau de desenvolupament i maduració de l'infant. Si es disposa de les capacitats però no s'intervé, es produirà un retard en l'adquisició o un desenvolupament inadequat. Haurem de trobar el moment idoni (Zona de Desenvolupament Pròxim).

Amb Què Intervindrem?

L'adquisició d'hàbits també depèn de l'entorn. Facilita situacions o experiències que afavoreixen l'aprenentatge. Els espais i el material són recursos necessaris en l'adquisició d'hàbits.

• Els espais han de ser acollidors i els infants els han de reconèixer com a propis, també han de ser amplis perquè puguin fer activitats lliurement. També han de disposar de mobiliari adient per a les activitats educatives i mobiliari auxiliar. Les instal·lacions han d'estar condicionades a les necessitats dels infants.
• Els objectes que els infants utilitzin han de ser útils per a l'adquisició de l'hàbit i fàcils d'utilitzar.
• Cada una de les activitats relacionades amb els hàbits requerirà d'espais i materials específics que es detallaran a la programació.

Com Intervindrem?

Altres factors que hem de tenir en compte en l'adquisició de l'hàbit:

Relació Afectiva

L'entorn afectiu és molt important. Es tracta de moments privilegiats en la relació, són moments en què es crea una relació íntima molt comunicativa en la qual s'estableix un diàleg.

• L'afecte: La persona adulta ha de garantir que l'afecte estigui per sobre de qualsevol conflicte o dificultat. L'afectivitat facilitarà la comunicació entre els dos i l'infant entendrà amb més facilitat el que es vol o s'espera d'ell. Mai s'ha de posar en dubte la relació afectiva, això debilitaria la confiança i les possibilitats d'aprendre.
• L'autoritat: Està relacionada amb l'afectivitat. Ens referim a una relació que planteja normes i exigències raonables, conegudes i acceptades per les dues parts. Aporta seguretat i estabilitat. Les persones adultes han de mostrar-se constants en la seva conducta, explicar clarament què demanen i assegurar-se que són enteses.

Família-Escola

La majoria d'hàbits que l'infant ha d'adquirir impliquen una intervenció conjunta escola-família, per tant s'han d'establir pautes comunes. L'escola i la família s'han de coordinar i seguir la mateixa metodologia, s'han de posar d'acord en el moment en què comença l'aprenentatge i els procediments. En els primers mesos de vida, els encarregats de satisfer les necessitats són les persones adultes, per tant, família i escola s'han de posar d'acord en horaris i qualsevol particularitat. Els avenços es realitzaran amb èxit si tots dos àmbits es coordinen adequadament. Aquesta actuació paral·lela també és important perquè els hàbits s'adquireixin i consolidin en els dos àmbits (escolar-familiar).

La Quotidianitat

L'adquisició d'un hàbit és un aprenentatge dins de l'entorn quotidià. En el dia a dia trobem moments de referència temporal on es repeteixen ritus i activitats que creen seguretat en les relacions amb els altres i amb l'entorn. Aquests moments són un gran recurs per al procés d'aprenentatge, de fet, les activitats i vivències quotidianes s'han d'entendre com a activitats educatives.

Adquisició d'Hàbits i Interculturalitat

Els hàbits porten implícites normes i valors concrets de cada cultura. Per tant, existeixen diferents maneres d'executar un hàbit, totes correctes. Els hàbits poden facilitar la convivència si es comparteixen o es respecten les diferents maneres d'executar-los, o si es pacta amb anterioritat quina serà l'execució que es considerarà correcta tant en la família com a l'escola. Aquestes diferències també s'han d'entendre com un recurs educatiu, els infants poden conèixer altres cultures i costums des de la proximitat i la convivència.

Fases en l'Aplicació dels Hàbits

L'assoliment de l'hàbit és un procés que es produeix progressivament. En el procés podem identificar quatre fases: preparació, aprenentatge, automatització i consolidació. Serà necessari assolir una fase abans d'iniciar-se en la següent.

Fase de Preparació

S'han d'analitzar els aspectes que tenen a veure amb l'aprenentatge i el fan possible. L'infant ha de disposar de les habilitats de planificació i execució. Que el moment sigui adequat, condicions idònies i recursos necessaris.

Fase d'Aprenentatge

En aquesta fase s'ensenya l'habilitat. És important mostrar la conducta i plantejar el seu aprenentatge com un joc per provocar la imitació. Cal ajudar a l'infant amb els nous reptes i reforçar els avenços. S'han d'oferir una guia, suport i recursos, així com permetre'ls noves execucions i donar-los temps perquè aprenguin a analitzar els seus errors i corregir-los. Les activitats que es plantegin han de ser curtes, però repetitives durant el dia i la setmana, i han de ser treballades com a rutines. En aquesta fase és essencial la col·laboració de la persona adulta.

Fase d'Automatització

Quan l'infant té l'habilitat, cal que la practiqui repetidament fins a reproduir-la en la situació indicada. Primer automatitzarà l'aplicació en forma de rutines, quan l'acció es presenti en el mateix context físic i temporal (planificació) i sempre realitzada amb correcció i de la mateixa manera (execució). També s'ha de treballar el perfeccionament de l'execució, s'han d'analitzar les dificultats i s'ha de motivar.

Fase de Consolidació

Implica l'aplicació autònoma de l'hàbit cada vegada que la situació ho requereixi. És quan l'infant ha interioritzat l'execució de l'activitat amb precisió i l'aplica en el moment oportú. Quan això ho faci de manera automàtica, direm que l'hàbit està consolidat plenament. La consolidació d'alguns hàbits pot ser molt llarga. En aquesta fase, l'educador s'ha de mostrar coherent i ha d'evitar els reforços materials i la sobreprotecció. Cal, encara, la supervisió, el reforç emocional i el seguiment.

L'Entorn d'Aprenentatge d'Hàbits

Qualsevol centre o servei d'atenció a la infància té com a objectiu bàsic assegurar que els infants adquireixen progressivament hàbits d'autonomia en les activitats quotidianes. Aquesta premissa és vàlida tant per a centres educatius formals com no formals.

L'Adquisició d'Hàbits a l'Escola Infantil

Les rutines de la vida quotidiana formen l'eix central. Compleixen una funció rellotge que permet als infants orientar-se en el temps. Aquest eix és vàlid tant per al primer cicle (0-3) com per al segon (3-6), però serà tractat diferent.

Primer Cicle (0-3)

El primer cicle contribueix a desenvolupar en l'infant l'adquisició d'hàbits, la capacitat de participar amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes, per iniciar-se en la pròpia autonomia. Els continguts que cal treballar, tant des del vessant de l'execució com de la planificació:

• Descobriment i domini del propi cos.
• Descobriment i identificació de les pròpies necessitats fisiològiques.

En tots dos cicles, la cura dels infants i l'afectivitat són importants, en el primer cicle encara més. Els primers mesos és la persona adulta qui supleix totalment la falta d'autonomia. Al final del cicle, quan ja és més autònom, cal ensenyar-li l'adquisició de l'hàbit i donar-li temps per adquirir-lo. Serà l'educador qui estableixi el temps.

Segon Cicle (3-6)

Els infants tenen més autonomia i poden actuar amb més seguretat i eficàcia, però segueix sent important que els aprenentatges es facin correctament i que els hàbits apresos es perfeccionin i consolidin. Les rutines seguiran articulant la vida de l'infant. L'adquisició d'hàbits es comparteix amb l'inici de l'aprenentatge de continguts escolars. L'horari s'ha de distribuir entre els dos tipus d'aprenentatge. La majoria d'hàbits no es consoliden fins a l'adolescència.

L'Adquisició d'Hàbits als Serveis No Formals

S'aconsella la convivència, diversificar i flexibilitzar l'oferta de serveis socials i educatius, elaborar respostes que s'adeqüin a l'especificitat de la població i garantir el dret dels infants a participar en contextos educatius i de desenvolupament adequats. També cal oferir ajut a les famílies. En aquests centres, les franges d'edat no són tan homogènies com a l'escola.

• Espais Familiars: serveis d'atenció a les famílies amb infants de 0 a 3 anys. Ofereixen suport a la criança i educació. Treballen les relacions a través dels vincles i el procés d'autonomia.
• Centres Oberts: serveis diürns per a infants i adolescents en situació de risc social. Es realitzen tasques preventives i de suport, fora de l'horari escolar. Programes d'educació, salut, higiene, alimentació i esport.
• Centres d'Acolliment: serveis residencials per a la guarda i educació dels infants, mentre no poden retornar amb la seva família. Diferents edats:
  • Nadons i primera infància (0-3 anys). Les rutines són el principal objectiu.
  • Infants i preadolescents (4-12 anys). Els continguts es diversifiquen.
• Ludoteques: institucions socioeducatives, faciliten el desenvolupament dels nens i nenes a través del joc i les joguines. Afavoreixen l'aprenentatge d'hàbits a partir de la interiorització de normes i conductes i l'adquisició d'autonomia social.
• Espais, Casals d'Estiu, Cases de Colònies i altres Recursos Socioeducatius: els hàbits tenen un tractament prioritari, s'organitzen horaris diaris i les rutines també actuen com a eix educatiu.

En cada un d'aquests serveis, el tractament d'hàbits quedarà recollit en els documents, ja sigui en el projecte institucional o en el projecte d'intervenció.

La Programació de l'Adquisició d'Hàbits

El procés d'aprenentatge d'hàbits s'ha de programar i fer-ne un seguiment. També cal fer els ajustaments necessaris perquè l'aprenentatge avanci. Hi ha programacions més obertes a l'orientació i característiques de cada centre i docent. Les relacionades amb els hàbits solen ser més uniformes. L'adquisició d'hàbits està lligada a la quotidianitat i inclou aspectes que cal treballar conjuntament. Per tant, no programem separadament cadascun dels hàbits sinó les activitats quotidianes en què s'han d'aplicar. La planificació d'aquests aprenentatges es fa tant en els serveis formals com en els no formals. En aquestes programacions, definim en primer lloc l'activitat quotidiana i el grup al qual fa referència. Seguidament, tindrem en compte 4 aspectes bàsics:

• Objectius i capacitats.
• Metodologia.
• Manera d'avaluar el progrés de cada nen i la pròpia tasca educativa.
• El paper dels educadors i la relació amb les famílies.

Objectius i Capacitats

Per a la programació, cal plantejar els objectius i capacitats que es treballaran, tant els que siguin curriculars com els objectius o capacitats que vulguem afegir perquè considerem convenients.

La Metodologia

Caldrà definir i detallar: les activitats, l'espai, els materials, el temps i l'agrupació.

• Les activitats: els infants segueixen diferents fases en l'adquisició d'hàbits i en la millora de l'autonomia personal. Identifiquem quatre fases (explicades més amunt).
• L'espai: s'ha de concretar on es faran les activitats i si hi ha algun requisit específic. Cal tenir present que l'entorn ha de ser agradable i pràctic, i ha de disposar dels elements necessaris per a l'activitat.
• Els materials: tenint en compte la fase en què es troba el grup, podem identificar els materials que necessitarem. Ens permet planificar les necessitats del centre i organitzar-ne els recursos, i que la posada en pràctica de l'activitat sigui més senzilla i que no hi hagi distraccions.
• El temps: fixar uns horaris per ajudar els infants a adaptar-se als ritmes dels adults, així l'entorn serà més previsible i es sentiran més segurs. Cal establir horaris, freqüència i durada d'aquestes activitats quotidianes, deixant marge perquè els infants puguin mantenir el seu ritme. Els marges seran més amplis com més petits siguin els infants.
• L'agrupació: és important establir si l'activitat és individual (una persona per cada infant i establir torns), en parelles o en grups. Això condiciona la forma de treballar i l'organització del personal. Quan es preveu una atenció personalitzada, cal planificar què faran els infants que esperen o ja han estat atesos i qui s'ocuparà.