Habilitats Socials: Components i Deficits

Definició d'habilitats socials. Què són? Són el conjunt d'hàbits - conductes, pensaments i emocions - de què disposem per relacionar-nos satisfactòriament amb els altres. És a dir, que faciliten la interacció social.

Hi ha 3 classes d'Habilitats Socials: Cognitives: relacionades amb aspectes psicològics (PENSAR) Emocionals: relacionades amb expressió i manifestació d'emocions (SENTIR) Instrumentals: habilitats que tenen utilitat (ACTUAR)

Components de les habilitats socials: Conductuals, emocionals, cognitius i de personalitat

La conducta és la manera particular que té una persona de comportar-se, actuar o donar una resposta en una situació determinada.

Poden haver-hi conductes assertives i no assertives (passives-agressives), i a més de l'assertivitat (A), altres components conductuals són el procés comunicatiu (B) i algunes reaccions fisiològiques (C). Conducta passiva: Implica no ser capaç d'expressar obertament els sentiments, pensaments i opinions, o expressar-los insegurament, amb disculpes constants. Conducta agressiva: Comporta defensar drets personals, idees i opinions de manera inapropiada, o imposant-se.

B) La Comunicació.: És la transmissió d'una informació entre una o més persones i requereix un feedback C) Els components fisiològics. (vinculats amb emocions, dificultat per poder-los controlar)

Reaccions fisiològiques relacionades amb les emocions, que manifestem en situacions socials determinades de manera inconscient i que són difícils de controlar: posar-se vermell, tremolar, suar, tenir mal d'estómac, taquicàrdies o respiració accelerada, etc... Per això es consideren components conductuals, perquè tenen a veure amb les emocions i afecten a la conducta en la mesura en que donen resposta a situacions socials concretes.

Components emocionals. L'emoció és un impuls involuntari, originat com a resposta als estímuls de l'ambient, que indueix sentiments i que desencadena conductes de reacció automàtica. (impuls que indueix a l'acció, experiència interna que es manifesta externament per mitjà de gestos o moviments). Els estímuls que provoquen les emocions poden ser interns o externs. Els processos cognitius determinaran les emocions, segons el que cada estímul signifiqui per a cada persona (per exemple, veure un ratolí desplaçant-se per la classe, a alguns els pot resultar graciós i divertit, però a d'altres, fastigós i insuportable).

Hi ha 6 emocions bàsiques o primàries: còlera, ira, alegria, tristesa, por, aversió i sorpresa.

La intel·ligència emocional La intel·ligència humana no està relacionada exclusivament amb el coeficient intel·lectual (CI). Per tenir èxit s'han de tenir en compte altres capacitats intel·lectuals, com la intel·ligència emocional.

La intel·ligència emocional segons Goleman és la capacitat de reconèixer els sentiments propis i els aliens, de motivar-nos i de manejar bé les emocions, tant en nosaltres mateixos (Intel·ligència Intrapersonal) com en les nostres relacions (Intel·ligència Interpersonal)

Components cognitius. Són elements relacionats amb les capacitats cognitives de les persones i la seva manera d'intervenir en el desenvolupament de les HHSS. Model cognitiu d'Ellis i Beck (La realidad es la que es y nuestra mente la distorsiona a raiz de la interpretación) Les emocions i conductes de les persones estan influïdes per la seva percepció dels esdeveniments (pel pensament). No és una situació en si mateixa i per si mateixa la que determina el que una persona sent, sinó més aviat la manera com interpreta la situació. Si el pensament distorsiona la interpretació dels esdeveniments, dóna lloc a pensaments irracionals i obsessions. Distorsions cognitives: Pensaments irracionals que porten a interpretar malament el que està passant que donen lloc a una visió simplista o negativa que influeix en el comportament de la persona.

Inferència arbitrària: Es treuen conclusions d'una situació que no estan basades en l'experiència. (com que em dirà que no, ja no li proposo de sortir). Abstracció selectiva: se seleccionen només els detalls negatius d'una situació i se n'ignora la resta. (una persona fa una bona exposició d'una proposta en una reunió, però és criticada pels participants. L'expositora dóna per fet que la seva proposta no era bona). Interpretació del pensament: es tendeix a interpretar sense cap base els sentiments i les intencions dels altres. (dues persones es parlen a cau d'orella i la tercera pensa que parlen malament d'ella). Sobregeneralització: s'extreuen conclusions generals a partir d'un fet aïllat que, a més, no té relació directa amb aquelles conclusions. (he donat una opinió que no ha agradat; això es deu al fet que no serveixo per aquesta feina). Personalització: Hi ha una atribució de la culpa, sense evidència de certs esdeveniments. (la meva parella m'ha deixat perquè no sóc capaç de fer-la feliç). Pensament del tot o res: Es considera com a fracàs qualsevol èxit que no respongui a les expectatives 'màximes' previstes. (no he obtingut la nota suficient per entrar a la facultat que volia; val més que deixi d'estudiar). Desqualificació del que és positiu: Es treu importància als aspectes positius i es busca una lectura negativa. (si m'han convidat a la festa és perquè em volen demanar els apunts).

La personalitat: Manera de sentir, actuar i comportar-se davant de les persones, producte de l'herència i del medi ambient. La personalitat d'un individu és única i irrepetible

Autoconcepte i autoestima Autoconcepte: Percepció d'un mateix autoestima Autoestima: Valoració que jo faig del meu autoconcepte, cal mantenir un equilibri entre allò que creu que és i el que voldria ser, *Una autoestima adequada, ajudarà a desenvolupar adequadament les Habilitats personals i socials, i augmentarà el nivell de seguretat de la persona. *Una autoestima baixa, predisposarà negativament a la relació interpersonal i serà un obstacle molt important per al desplegament de la Competència Social.

Avaluació de la personalitat Per avaluar la personalitat s'utilitzen qüestionaris/tests de personalitat, tècniques projectives, entrevistes, observacions conductuals sistemàtiques, etc.

Qüestionaris/Tests de personalitat Inconvenient: (molta gent alhora. No es fa un estudi profund de l'individu).// Tècniques projectives: Explicar el que es veu a un dibuix, fotografia, gravat. Inconvenient: possible subjectivitat//

Entrevista: Parlar directament i recollir informació sobre la personalitat Inconvenient: Subjectivitat// Observació conductual sistemàtica Inconvenient: Cal esperar fins a que es produeixi el tret o situació a observar, o crear la situació de manera artificial.

MECANISMES DE DEFENSA DE LA PERSONALITAT: Són estratègies ens ajuden a afrontar situacions psicològiques, són inconscients i ens ajuden a avançar per no saturar-se. Hi ha de 3 tipus de mecanismes de defensa: mecanismes d'adaptació, d'evitació o negació i de distorsió de la realitat. A) Mecanismes d'adaptació: pretenen cercar estratègies adaptatives davant els esdeveniments estressants. Afiliació: Busca ajuda i suport en els altres. (psicòleg, amics) Altruisme: Enfrontar-se a conflictes emocionals dedicant-se a satisfer les necessitats dels altres. Anticipació: Preveure les conseqüències d'algunes amenaces i anticipar solucions alternatives. Sublimació: La persona canalitza sentiments o impulsos potencialment desadaptatius cap a comportaments socialment acceptables (p ex. Els esports). Sentit de l'humor: Afrontar la situació remarcant els aspectes divertits I irònics de les circumstàncies estressants. Supressió: Consisteix a evitar intencionadament pensar en els problemes o els sentiments que produeixen malestar.

B) Mecanismes d'evitació o negació: les situacions estressants s'afronten des de la inhibició de la situació, és a dir, evitant-les perquè no causin malestar. Negació: negar-se a reconèixer la realitat o el problema, la qual cosa suposa rebutjar-ne tots els aspectes desagradables o inacceptables. Projecció: La persona atribueix incorrectament als altres, sentiments o pensaments propis que li resulten inacceptables. Racionalització: buscar explicacions tranquil·litzadores però encobertes per amagar la realitat. Desatenció relativa: Es basa a esborrar de l'experiència els elements que poden resultar inquietants si se n'arriba a prendre consciència.

C) Mecanismes de distorsió de la realitat: distorsionar la realitat per adequar-la a una situació tolerable. Idealització: Atribuir qualitats exageradament positives als altres. Devaluació: Atribuir qualitats exageradament negatives als altres. Omnipotència: la persona actua davant el conflicte com si fos superior als altres. Fantasia: la persona s'enfronta a la situació estressant mitjançant la creació de fantasies que substitueixen la resolució del problema.

Dèficit d'habilitats socials: Causes i manifestacions Les persones hàbils socialment solen viure d'una manera plaent la interacció amb els altres i no els causarà cap tensió negativa enfrontar-se a situacions noves.

En canvi, les persones amb dèficit en aquesta faceta mostraran un cert temor en les seves relacions socials i viuran amb molt estrès les situacions que suposin el contacte amb persones noves o la incorporació a nous grups. Exemples com ... tenir dificultat per iniciar una conversa, no saber què dir o sentir-se cohibides en una reunió, no atrevir-se a demanar un favor, etc.

Causes del dèficit d'Habilitats Socials Saber l'origen d'aquesta falta d'habilitats socials és molt complexe. Pot haver-hi factors innats, falta d'aprenentatges o dificultat per posar en pràctica aquestes habilitats socials.

Manifestacions del dèficit d'Habilitats Socials Les dificultats per interrelacionar-se de manera adequada es posen de manifest per mitjà d'unes conductes que les evidencien. Algunes de les més habituals són les següents: a) Timidesa: inseguretat, vergonya, por. b) Bloqueig: impossibilitat de parlar o expressar-se. c) Sobreadaptació: recurs de les persones amb conductes passives o baixa autoestima que consisteix a actuar atenent els desigs dels altres. d) Agressivitat e) Ansietat social: es reflecteix en l'activació de components fisiològics. f) Fòbia social: nivell d'ansietat molt elevat. g) Aïllament