Guia de Redacció i Literatura Catalana: Renaixença i Sintaxi

El Context: Adequació, Coherència i Cohesió

L'adequació al registre: Un text ben escrit utilitza un format i un estil que s'adequa al lector i té en compte la situació comunicativa.

La coherència: Perquè un text acompleixi el seu objectiu, el requisit fonamental és que s'entengui. Un text s'entén millor si està ben estructurat (d'una manera clara i ordenada), si les idees estan exposades amb un ordre lògic i ben lligades les unes amb les altres.

L'estructura i els paràgrafs: Els lectors entenen millor un text si l'estructura és clara i es visualitza de seguida. És a dir, és important dividir els textos en paràgrafs que desenvolupin idees diferents.

La cohesió és el conjunt de recursos lingüístics que estructuren el text i que permeten que sigui comprensible. Un text té cohesió quan totes les parts que el componen s'uneixen de manera lògica i formen un tot ben articulat.

Aquests són els recursos lingüístics que contribueixen a la cohesió dels textos:

a) La puntuació: els signes de puntuació faciliten la lectura, ja que ajuden a lligar les idees que s'exposen en el text i que es vegi la progressió d'aquestes idees (com avança el text).

b) Els connectors: serveixen per enllaçar correctament els conceptes, és a dir, per marcar bé quina és la relació entre les idees. De vegades no cal posar-ne, perquè la relació entre dues frases es fa molt evident. Però no sempre és així.

c) Repeticions i el·lipsis: Sovint cal remarcar els conceptes importants o recordar de què estem parlant. Per això, convé repetir alguns termes. Per evitar les redundàncies que farien que el text resultés pesat, però, utilitzem els sinònims (plats - receptes), les el·lipsis (per exemple, l'omissió del subjecte) o pronoms.

La Pluja d'Idees

L'expressió pluja d'idees ve de la forma anglesa brainstorming, que significa 'tempesta cerebral'.

Consisteix a apuntar tot allò que se'ns acut sobre el tema que volem tractar: tant la informació que coneixem com l'enfocament que volem donar a l'escrit.

Quan fem una pluja d'idees, no cal perdre temps redactant frases, ni que ens preocupem per la cal·ligrafia o l'ortografia. Es tracta d'anotar ràpidament les idees perquè la memòria no ens traeixi. Per això, no cal que les desenvolupem ni les valorem; més endavant, ja tindrem temps de descartar-les o ampliar-les.

Documentar-se

Un cop haguem delimitat el tema que tractarem, hem de decidir si cal buscar-ne informació.

No sempre caldrà fer-ho: per exemple, si volem escriure sobre les sensacions que vam tenir el primer dia que vam anar a un país estranger, és possible que només ens calgui recordar-ho. Potser tenim un diari on vam escriure què vam sentir, i aleshores estaria bé consultar-lo...

En qualsevol cas, molt sovint, necessitarem buscar informació, tant si és per escriure un treball acadèmic, com per redactar una crítica o per expressar la nostra opinió sobre un tema d'actualitat.

On Podem Buscar Informació?

• a) Enciclopèdies
• b) Llibres
• c) Articles
• d) Diaris

Alguns Consells per Buscar Informació:

• a) S'ha de contrastar la informació que trobem, especialment si la trobem a Internet.
• b) Sempre hi ha molta informació sobre qualsevol tema. Per això, hem de ser directius. Això vol dir que hem d'anar a buscar, directament, allò que necessitem.

Estructura i Esquemes Conceptuals

Un pas previ a la redacció (essencial perquè el resultat sigui bo) és ordenar la informació.

Quan ja sabem sobre què escriurem i tenim tota la informació que necessitem, cal que pensem com volem exposar-la. És aconsellable fer un esquema, això ens ajudarà a visualitzar l'estructura del nostre text.

La Redacció

Si ja tenim l'esquema de l'estructura del nostre text, estem preparats per posar-nos a escriure.

Però escriure no vol dir anar apuntant les paraules tal com ragen. Cal pensar molt com volem dir les coses. Cada cop que escrivim una frase hem de rellegir-la i vigilar que l'enllaç amb la frase precedent s'entengui.

A més, és un procés cíclic. Què vol dir això? Doncs que cal rellegir el que escrivim, ratllar coses, eliminar tot allò que sobra i buscar paraules i expressions més adients per expressar el que volem.

La Revisió

Un cop escrit el text, s'ha de revisar. En aquest procés de revisió ens hem de fer les preguntes següents:

• a) S'adequa al registre i a la situació comunicativa?
• b) He aconseguit que el text tingui coherència?
• c) Està ben cohesionat?
• d) Quan el llegeixo em falta aire?
• e) Com puc remarcar més les idees?
• f) Hi ha errors ortogràfics?

No és un procés fàcil, ja que requereix fer l'esforç de mirar-se el text des de fora, com si no l'haguéssim escrit nosaltres. Quan revisem un text, ens hem de posar en la pell del nostre lector. Fins i tot pot ser positiu que el llegeixi algú altre i ens digui què no s'hi entén.

Hi ha dos recursos per fer la revisió ortogràfica:

• a) Corrector ortogràfic del processador de textos.
• b) Diccionaris en línia.

Reflexió Gramatical: Del Sintagma a l'Oració

El Sintagma

Les paraules s'agrupen perquè es necessiten les unes a les altres i aquests grups es relacionen entre si, de manera que els significats es combinen i al final tenim una oració amb sentit:

El fitxatge de Croquetinho ha estat un escàndol al club.

Dins d'una oració, no totes les paraules es relacionen amb la mateixa intensitat. Fitxatge es relaciona primer amb el; Chroquetinho s'emparella amb de per formar de Croquetinho.

Després, els conjunts de paraules formen El fitxatge de Croquetinho.

Un sintagma és una paraula (nucli) o grup de paraules (nucli + complements) amb una funció i un sentit. El nucli és l'element que conté el significat més important del sintagma.

Els elements que apareixen a l'esquerra del nucli s'anomenen especificadors. Els que té a la dreta reben el nom de complements.

Hi ha sintagmes que estan formats només per un nucli, i d'altres que tenen un nucli i complements:

Compraràs xiclets

Sintagma

Aquest sintagma està format per un nucli.

El fitxatge és absurd

Sintagma

Aquest sintagma està format per un nucli (fitxatge) i un complement (el).

Però els sintagmes també interactuen entre ells, es reclamen els uns als altres, i es combinen per construir significat. Un sintagma es pot allargar tant com complements o altres sintagmes acompanyin el seu nucli:

El fitxatge de Croquetinho és absurd

Fitxatge: un sintagma format per un nucli.

El fitxatge: un sintagma format per un nucli i un especificador.

Croquetinho: un sintagma format per un nucli.

De Croquetinho: un sintagma introduït per una preposició.

El Fitxatge de Croquetinho: un sintagma resultat de la unió de dos sintagmes.

Tipus de Sintagmes

Hi ha diferents tipus de sintagmes, segons la categoria gramatical del nucli.

a) Sintagma nominal (SN): el nucli és un nom.

El forner és alt

b) Sintagma preposicional (SP): és un sintagma nominal introduït per una preposició, però el nucli no és la preposició.

Els ciutadans de Catalunya

c) Sintagma adjectival (SAdj): el nucli és un adjectiu.

Un gos és un amic

d) Sintagma verbal (SV): el nucli és un verb.

El projecte ha estat un èxit

e) Sintagma adverbial (SAdv): el nucli és un adverbi.

La Sílvia vindrà més tard

El Sintagma Nominal (SN)

Anomenem sintagma nominal al conjunt d'una o més paraules d'una oració que tenen com a nucli un substantiu, un pronom, un infinitiu o una oració substantivada.

Quines funcions pot tenir un SN dins de l'oració?

a) Subjecte: El teu germà és hiperactiu.

b) Atribut: Aquesta classe sembla un galliner.

c) CD: No vull que compris més menjar.

El Sintagma Preposicional (SPrep)

Un sintagma preposicional és un sintagma nominal introduït per una preposició:

El president de l'associació

Amb tot, no diem que la preposició és el nucli del sintagma perquè no és l'element que conté el significat més important. Abans de formar-se el sintagma preposicional «de l'associació», ja existeix el SN «l'associació». Així doncs, el SN és absorbit pel SP. La preposició el selecciona i el relaciona amb el sintagma nominal «El president».

Quines funcions pot tenir un SP dins de l'oració?

a) Complement del nom: El gol de l'any

b) CI: Truca al Jaume

c) CRV: Pensa en la derrota

d) CC: Viu sol a la masia

El Sintagma Adjectival (SAdj)

Anomenem sintagma adjectival al conjunt d'una o més paraules d'una oració que tenen com a nucli un adjectiu o una oració subordinada adjectiva (aquella que fa la funció d'adjectiu).

Quines funcions pot tenir un SAdj. dins de l'oració?

a) CN: El noi simpàtic t'ha vingut a veure.

b) Atribut: La Xènia està cansada.

c) CPred.: Porta la roba neta.

El Sintagma Verbal (SV)

El sintagma verbal és un sintagma que té com a nucli un verb conjugat.

La mare ha cuinat bacallà

SV

No hi pot haver una oració completa sense un sintagma verbal amb un verb conjugat.

El fitxatge de Croquetinho

SN

Això no és una oració.

El fitxatge de Croquetinho va ser un escàndol al club

SN SV

Això sí que és una oració.

El SV fa la funció de predicat.

El Sintagma Adverbial (SAdv)

El sintagma adverbial té com a nucli un adverbi:

Marxaré després

S.Adv

Em llevaré molt aviat

S.Adv

Aquests sintagmes són dins d'un sintagma verbal.

El SAdv fa la funció de complement circumstancial.

Què és una oració?

Una oració és una expressió amb sentit complet que té un verb conjugat:

Menjava els diumenges a la tarda

És una oració perquè hi ha un verb conjugat.

Menjar els diumenges a la tarda

No és una oració perquè no hi ha un verb conjugat.

Literatura: La Renaixença

El Romanticisme

La Renaixença va ser un moviment cultural que va tenir lloc a Catalunya a la segona meitat del segle XIX i que pretenia, d'una banda, dinamitzar l'ús del català com a llengua de cultura i, de l'altra, recuperar la tradició literària nacional.

Durant aproximadament tota la primera meitat del segle XIX, va tenir lloc a Europa el Romanticisme, moviment sorgit a Alemanya i Anglaterra a les acaballes del segle XVIII.

El Romanticisme, entre d'altres coses, es caracteritzava per un marcat esperit idealista, que defugia de l'objectivitat i buscava la veritat no en la raó sinó en la subjectivitat, en l'exaltació emotiva.

En aquest context va sorgir la figura de geni romàntic, un artista dotat d'una capacitat imaginativa i una sensibilitat extraordinàries que posseïen tan sols alguns escollits i que els permetia captar i expressar la bellesa més sublim.

L'Edat Mitjana, Font d'Inspiració

La cerca de la veritat i la bellesa va portar els autors romàntics a dirigir la seva mirada nostàlgica cap al passat, en un intent de retrobar tant els valors com la tradició artística d'èpoques que consideraven més esplendoroses.

Els autors romàntics del segle XIX sentien una forta atracció per l'edat mitjana, n'idealitzaven els valors, i pretenien restaurar-los en la societat en què vivien: la fe i el sentiment nacionalista. Els escriptors catalans van adoptar aquesta tendència idealista del Romanticisme, perquè els servia per donar suport als seus objectius ideològics i s'avenia molt bé amb els seus sentiments patriòtics.

L'atracció que sentia l'home romàntic per l'edat mitjana va fer que molts estudiosos redescobrissin l'enorme valor de la literatura catalana medieval, una de les més riques de tot Europa, i reivindiquessin la necessitat de recuperar el patrimoni cultural propi.

El Geni Popular

L'interès pel folklore va fer que es recollissin moltes tradicions i llegendes de transmissió oral que contenien la bellesa natural de les creacions populars. Els romàntics creien en una saviesa que es transmetia de generació en generació i que era plena d'una bellesa inefable, que no es podia explicar amb paraules.

Aquesta tendència romàntica va gaudir d'èxit a Catalunya ja que el país estava immers en un procés de reivindicació patriòtica i cultural.

De fet, a Catalunya va tenir més repercussió aquesta concepció del geni popular que la del geni individual (un artista dotat d'un talent especial) que triomfava a la resta d'Europa.

El Projecte Lingüístic i Cultural

A l'inici del segle XIX Catalunya era un país fonamentalment monolingüe, el català era la llengua que es feia servir tant a casa com a l'escola i a la majoria d'institucions oficials. A mesura que va avançar el segle, però, el castellà va anar adquirint força progressivament, de tal manera que es va arribar a una situació en la qual l'ús (tant quotidià com públic) del català ja no gaudia del prestigi i la normalitat que fins aleshores havia tingut.

A mitjans de segle es va plantejar la necessitat de reivindicar el reconeixement del català com a llengua oficial i també com a vehicle cultural; per això es va lluitar per crear unes institucions catalanes que defensessin la cultura pròpia davant de les polítiques centralistes de l'Estat.

D'altra banda, la literatura culta en llengua catalana havia estat arraconada des del Renaixement fins al neoclassicisme. La idea romàntica del geni popular va propiciar una creació literària basada en les tradicions orals, els contes i llegendes que s'explicaven arreu. La literatura catalana oral podia ser la base per tornar la literatura nacional al lloc que li pertocava.

Sobre aquests fonaments ideològics i culturals es va erigir el moviment artístic i reivindicatiu conegut com a Renaixença.

L'Inici: Bonaventura Carles Aribau

Es considera que la publicació del poema La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, va ser el primer pas cap a la recuperació de les lletres catalanes i la primera mostra literària del moviment romàntic a Catalunya. El poema es va publicar a la revista El Vapor, l'any 1833.

Aribau va escriure aquest poema quan es trobava fora de Catalunya, a Madrid. En motiu del sant del seu patró, Gaspar Remisa, també català, Aribau emprèn un discurs sincer i emocionat en què defensa la llengua catalana. El fet d'utilitzar el català (el llemosí) el fa enyorar la seva terra, i per això el poema té aquest to d'elegia.

Els Jocs Florals

Els Jocs Florals eren certàmens literaris sorgits a Occitània i que s'havien celebrat a Barcelona entre el segle XIV i el XV. Durant la primera meitat del segle XIX diversos autors van reivindicar-ne la restauració, fins que finalment, l'any 1859, un grup d'escriptors (entre els quals hi havia Milà i Fontanals, Víctor Balaguer, Antoni de Bofarull o Pons i Gallarza) van acordar amb l'Ajuntament de Barcelona la celebració del certamen.

Els Jocs Florals van suposar un fort impuls al moviment de la Renaixença. En aquell context van sorgir obres literàries, es pronunciaven discursos i es publicaven articles que afavorien un clima de reivindicació i de defensa de la llengua i la cultura catalanes. Un clar exemple n'és la creació de la primera revista literària en català, Lo Gay Saber.

El lema d'aquest certamen poètic era «Patria, Fides, Amor». Per presentar-s'hi el poema havia de versar sobre un d'aquests tres temes: pàtria, fe, amor. El guanyador de cada una d'aquestes categories rebia el premi següent:

• L'englantina d'or per al millor poema patriòtic.
• La viola d'or i argent per al millor poema de temàtica religiosa.
• La flor natural per a la millor composició amorosa.

En cas que un poeta guanyés els tres premis, se'l proclamava «Mestre en Gai Saber».

Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer va ser un dels escriptors més il·lustres de la Renaixença. Va guanyar dos cops els Jocs Florals, el seu poema èpic L'Atlàntida va ser guardonat en aquest certament l'any 1877 i és considerat el punt culminant del moviment de la Renaixença.

A banda de L'Atlàntida (1877), una de les seves obres més conegudes, és seu el poema èpic Canigó (1886), que narra els orígens llegendaris de Catalunya.

Jacint Verdaguer va recollir moltes rondalles populars. Per exemple, la d'un dels personatges mítics més populars de Catalunya: el comte Arnau.

Recapitulem

• La Renaixença va ser un moviment cultural que va tenir lloc a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX i que pretenia, d'una banda, dinamitzar l'ús del català com a llengua de cultura i, de l'altra, recuperar la tradició literària nacional.
• Del Romanticisme hereta l'exaltació nostàlgica i idealitzada de l'edat mitjana com a model, tant pel que fa als valors socials com a l'art.
• La Renaixença va inspirar-se en alguns corrents ideològics del Romanticisme que afavorien el procés de recuperació de la llengua pròpia, davant la llengua oficial.
• La publicació, l'any 1833, del poema La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, es considera l'inici d'aquest moviment.
• La instauració dels Jocs Florals va ser un gran impuls per a la recuperació literària del català.
• Jacint Verdaguer va culminar amb la seva obra el procés de recuperació de la llengua que es va iniciar en el Romanticisme.