Guia de processos de mecanitzat i soldadura

Processos de Mecanitzat

El Torn

Bastidor: Format per una bancada. A la part superior hi ha les guies que serveixen de pistes per al carro longitudinal i per al contrapunt. També hi ha els suports que aguanten les barres de roscar, cilindrar i la caixa del canvi.

Capçal: Subjecta l'arbre principal encarregat de transmetre un moviment giratori al plat de grapes. El plat de grapes està format per un cos d'acer amb unes grapes que subjecten la peça.

Contrapunt: Suporta l'extrem de les peces que s'han de mecanitzar.

Carros: Condueixen l'eina de tall per damunt la bancada. Fan moviments perpendiculars i paral·lels a l'eix del plat de grapes.

• Carro longitudinal: S'encarrega de fer el moviment longitudinal lliscant per sobre la bancada.
• Carro transversal: Llisca perpendicularment al moviment del carro longitudinal.
• Carro portaeines: Està situat damunt el carro transversal i subjecta l'eina de tall.

Caixa d'avanços i de roscar: Té la funció de donar moviment variable i permetre el canvi de sentit de gir.

Tipus d'operacions i eines del torn

• Escairament: Quan l'eina de tall arrenca material i fa desplaçar el carro transversal.
• Cilindratge: Arrenca material i fa desplaçar el carro longitudinal.
• Tornejament d'interiors o mandrinatge: Com el cilindratge, però l'eina treballa a l'interior de la peça.
• Roscatge: Consisteix a fer, damunt la peça que gira, una regata helicoïdal amb l'eina de tall.
• Segat: Consisteix a fer una regata transversal fins a arribar al centre de la peça per tallar-la.
• Foradament: Fer un forat a la peça.
• Desbast: Consisteix a treure la major quantitat de material d'una peça.

La Fresadora

La peça queda immòbil damunt una taula que es pot desplaçar, mentre que l'eina de tall (fresa) es mou amb un moviment de rotació.

Components: Bastidor, arbre principal, mènsula, carro transversal, taula, caixa de velocitats, caixa d'avanços, accessoris.

Tipus d'operacions i eines de la fresadora

• Ranurar: Consisteix a fer una canal petita en la superfície de la peça.
• Escairar: Formar angles rectes.
• Planejar: Deixar la superfície totalment paral·lela a la taula.
• Engrandir forats: Augmentar el diàmetre d'un forat existent.
• Fer caixes: Fer un buidatge en una superfície geomètrica amb cantons arrodonits o escairats.
• Aixamfranar: Formar un pla al cantell d'un cos de manera que formi angles obtusos amb les dues cares d'aquest cos.
• Foradar: Fer una obertura circular que travessi una peça o s'hi fiqui endins.

La Rectificadora

Serveix per fer acabats superficials molt precisos. La seva eina de tall rep el nom de mola.

Rectificadora de superfícies cilíndriques

Components:

• Bancada: Estructura principal de la màquina.
• Taula de treball: Suporta la peça a rectificar.
• Capçal portamoles: Disposa d'un sistema de variació de la velocitat i d'un sistema de refrigeració.

Màquines d'Electroerosió

El mecanitzat electroerosiu consisteix a erosionar el material amb l'ajut d'un efecte tèrmic i dinàmic. Cal un ànode i un càtode, que serà el material que volem convertir en eina matriu. També necessita d'un dielèctric capaç de ionitzar-se. La ionització provocarà que els ions carregats positivament del dielèctric es concentrin i colpegin fortament una zona molt concreta del càtode. Els dielèctrics més utilitzats són els olis minerals, els petrolis i l'aigua desmineralitzada.

Processos de Soldadura

Procediments que, per unir peces solidament, fan una aportació de calor en el lloc d'unió fins que arriba al seu punt de fusió i així les molècules de les dues superfícies s'uneixin per formar una nova peça.

Tipus de soldadura

• Soldadura tova: Consisteix en l'aportació d'un aliatge metàl·lic sobre els metalls que cal soldar, que no es fonen. Aquest aliatge té un punt de fusió més baix que el dels metalls que cal unir. El calor de la soldadura prové d'un soldador, normalment elèctric. Té gran utilització en el camp de l'electrònica per unir components.
• Soldadura per fusió amb gas (oxiacetilènica): Utilitza la combustió d'uns gasos (acetilè i oxigen) com a aportació d'energia calorífica per fondre els metalls que cal soldar.
• Soldadura forta o groga: És una variant de la soldadura oxiacetilènica. No es fonen els metalls que s'han d'unir, sinó que s'uneixen amb un aliatge d'aportació, generalment llautó.
• Soldadura elèctrica per arc manual: Consisteix a provocar un arc voltaic entre un elèctrode i la junta de les peces que s'han de soldar. Aquest arc elevarà la temperatura fins a formar un bany de fusió en la junta que s'ha de soldar, i farà que l'elèctrode es fongui en forma de gotes líquides que seran conduïdes pel mateix arc voltaic fins a la junta de les peces que se solden.
• Soldadura TIG: Consisteix a fer saltar l'arc voltaic amb l'ajuda d'un elèctrode de tungstè no combustible i protegir el bany de fusió fent servir un gas inert. No produeix escòria.
• Soldadura MIG: La diferència entre aquesta i l'anterior és que l'elèctrode és fusible. L'elèctrode s'alimenta automàticament amb una velocitat regulable i el bany de fusió també és protegit per un gas noble (Argó).
• Soldadura per resistència elèctrica: Fa servir la calor generada per l'efecte Joule entre dos elèctrodes que fan pressió sobre les peces que cal soldar. S'aplica quan s'ha de soldar xapa fina d'acer.