Guia de Locucions Llatines Comunes

Locucions Llatines i el Seu Significat

Locucions Comuns

• Ad hoc: Solució específica per a un cas concret.
• Ad nauseam: Repetir una cosa fins al cansament.
• Bis: Repetició d'una cosa, especialment en concerts.
• Ex aequo: En igualtat de mèrits en una competició.
• In albis: Quedar-se en blanc, no recordar alguna cosa.
• In crescendo: Alguna cosa que va en augment.
• In extenso: Explicar una cosa detalladament i completa.
• In mente: Tenir alguna cosa en el pensament.
• Lato sensu: En un sentit ampli o general.
• Motu proprio: Fer una cosa voluntàriament.
• Sic: Indicar que una cita és literal, fins i tot amb errors.
• Stricto sensu: En un sentit estricte o rigorós.
• Volens nolens: Fer una cosa vulguis o no.

Expressions en l'Àmbit Jurídic

• De facto: Situació real però no oficialment reconeguda.
• De iure: Situació legalment reconeguda, encara que no real.
• Dura lex, sed lex: La llei s'ha de complir, encara que sigui dura.
• Ignorantia legis non excusat: No conèixer la llei no eximeix del seu compliment.
• In dubio pro reo: En cas de dubte, es beneficia l'acusat.
• Pacta sunt servanda: Els pactes s'han de complir.
• Patria potestas: Obligació dels pares de vetllar pels fills.
• Persona non grata: Persona rebutjada per una institució o govern.
• Sub iudice: Assumpte pendent de resolució judicial.

Altres Locucions Freqüents

• Casus belli: Motiu per declarar la guerra.
• Conditio sine qua non: Condició indispensable.
• Modus operandi: Manera de treballar.
• Modus vivendi: Forma de viure.
• Opera prima: Primera obra d'un creador.
• Primus inter pares: El més important dins un grup.
• Quid pro quo: Intercanvi de favors.
• Rara avis: Persona o cosa excepcional.
• Statu quo: Estat actual d'una situació.
• Vox populi: Conegut per tothom.
• A posteriori: Basant-se en fets passats.
• A priori: Sense basar-se en fets previs.
• Ab illo tempore: Des de fa molt de temps.
• Ante meridiem (a. m.): Abans del migdia.
• Post meridiem (p. m.): Després del migdia.
• In articulo mortis: En el moment de la mort.
• In extremis: A l'últim moment.
• In fraganti: En el moment de cometre un delicte.
• Ipso facto: De manera immediata.
• Sine die: Sense una data determinada.

Locucions Relacionades amb Escrits

• Accèssit: Recompensa inferior a un premi.
• Addenda: Notes addicionals a un escrit.
• Àlies: Sobrenom o nom alternatiu.
• Alter ego: Persona de màxima confiança.
• Esnob: Persona que adopta novetats.
• Ex-libris: Inscripció de propietat d'un llibre.
• Ínterim: Temps entre dos esdeveniments.
• Lapsus: Error involuntari parlant o escrivint.
• Maremàgnum: Gran confusió o desordre.
• Memoràndum: Nota per recordar alguna cosa.
• Plus: Quantitat extra en un salari.
• Postdata: Afegitó a una carta després de signar.
• Quid: Punt essencial d'una qüestió.
• Quòrum: Nombre mínim en una votació.
• Rictus: Expressió facial de tensió.
• Súmmum: Grau més alt d'alguna cosa.
• Vis còmica: Capacitat de fer riure.
• Ultimàtum: Exigència final abans d'un conflicte.

Resum de "El Vodevil del Fantasma" de Plaute

Aquesta obra és una comèdia de l'autor llatí Plaute. Gira al voltant d'un engany i situacions còmiques. La història segueix el jove Fílolac, que aprofita l'absència del seu pare, Teoprópides, per gastar-se els diners. Amb l'ajuda del seu esclau Tranió, intenten ocultar la veritat. Tranió inventa que la casa està embruixada. Es desencadenen malentesos, típics de la comèdia romana.

L'obra destaca pel seu humor, jocs de paraules i crítica social, especialment a la joventut i als servents.

Personatges

• Fílolac: Jove protagonista. Malgasta els diners del seu pare.
• Tranió: Astut esclau de Fílolac. Motor de la trama.
• Teoprópides: Pare de Fílolac. Víctima de l'engany.
• Calicles: Amic de Teoprópides. Propietari d'una casa veïna.
• Filomàtia: Cortesana de qui Fílolac està enamorat.
• Simo: Amic de Teoprópides. Sospita de Tranió.

L'obra és una mostra de la comèdia romana, plena d'enganys i situacions absurdes, amb un final on la veritat surt a la llum.