Guia d'Intervenció en Educació Sexual i Social per a Famílies

1. Intervenció en Famílies: 4 Consells d'Educació Sexual

Fomentar en les famílies una actitud positiva cap a la sexualitat infantil. Ajudar a respondre la curiositat sexual dels fills/es partint de les diferències dels dos sexes i de les reaccions plaents que experimenten.

Quatre Consells d'Educació Sexual:

• Utilitzeu les paraules correctes per a anomenar les parts del cos, incloent els genitals.
• Expliqueu que el penis i la vulva són zones privades; ningú ha de tocar-les, excepte per salut o neteja.
• Llegiu amb els vostres fills/es llibres de sexualitat acordes a la seva edat.
• Deixeu que el vostre nadó explori el seu cos si es toca mentre li canvieu el bolquer.

2. Educar en la Prevenció de l'Abús i Actitud davant la Comunicació d'Abús

• Ensenyar a identificar les situacions d'abús i a rebutjar-les.
• Ajudar a explicar-ho a persones adultes de referència.

3. Actitud

• No disgustar-se, creure la seva versió, no posar-ho en dubte, escoltar-la amb empatia.
• Tranquilitzar-lo, explicar-li que ja ha passat tot, que ho solucionarem i que no li passarà res dolent.
• Transmetre amb paraules i actitud que no és culpable de res i que l’ajudarem a solucionar-ho.
• Procurar que es senti orgullós d'haver-ho explicat i agrair-li la confiança.

4. Educació en la Diversitat Sexual a l'Aula

Els centres educatius han de vetllar per garantir el respecte i els drets de cada infant i la seva família. Per això, cal plantejar-se com s’aborda la qüestió de l’homosexualitat i de la diversitat sexual a l’escola i a l’aula.

Aquesta consideració també passa per la normalització de la diversitat als diferents recursos educatius: contes, imatges, llenguatge (inclusiu i no discriminatori).

Des de l’aula, s’ha de fomentar la diversitat parlant dels diferents tipus de famílies existents i les diverses maneres d’estimar i compartir la vida que tenen les persones.

Activitats per Fomentar la Diversitat:

• Explicar contes amb la família del protagonista que tingui models familiars diferents.
• Fer jocs de rol en els quals hi hagi diversitat familiar.
• Convidar famílies amb models diversos perquè visquin amb naturalitat.
• Tindre cura del llenguatge inclusiu.

5. Aprenentatge Social de A. Bandura i Experiment Bobo Doll

Argumenten que el nadó, gràcies a la interacció, aprèn a valorar i demanar la cura de la mare o persona cuidadora.

Quatre Fases de Seqüència:

1. L’atenció: Expectatives que suscita el seu model; es fa més cas al model significatiu. Importància de la situació observada. Més atenció a les situacions d'interès.
2. La retenció: Capacitat d'abstracció per imitar la conducta vista sense estar present el model. Requereix la memorització del que s'observa per poder reproduir-ho.
3. La motivació: Essencial per a l'adquisició de la conducta, proporcionada pels reforços, que poden ser:
   • Externs: A partir dels reforços positius i negatius que el propi model proporciona.
   • Vicaris: Observació dels reforços obtinguts pel propi model en el moment d’executar la conducta.
4. La reproducció: Una vegada apresa la conducta, s’ha de transformar en acció, modificant-la i ajustant-la a la seva realitat segons les capacitats de cada persona, les respostes i els reforços aconseguits.

Experiment Bobo Doll

Hi ha 3 grups experimentals de 24 infants, de la mateixa edat i nombre de nens/es:

• 1er grup: se li va mostrar un vídeo d'un home que tenia comportaments agressius cap al ninot.
• 2on grup: era una dona la que tenia aquests comportaments.
• 3er grup: un model que no agredia el ninot.

Després, es van portar els infants a l’habitació on es trobava el ninot. Els infants dels dos primers grups presentaven conductes agressives davant l'objecte, agredint-lo i maltractant-lo, mentre que el tercer NO adoptava una conducta agressiva perquè no havien rebut cap estímul en aquest sentit.

6. Conflictes en les Relacions Interpersonals

Hi ha que aprendre a gestionar el conflicte adequadament. El paper de les educadores com a models en la resolució d’una conducta és essencial.

Els nens disposen d’habilitats per gestionar conflictes i van perfeccionant-les si s’apliquen les accions educatives adequades en cada moment.

D’altra banda, solen aplicar estratègies inadequades (agressivitat, indiferència…) en la gestió dels seus conflictes, tendint a experimentar interaccions més problemàtiques amb els seus iguals i tenir dificultats per generar relacions d'amistat.

Esquema Bàsic del Programa d’Habilitats Socials

1. Instruccions: S’explica l’habilitat social concreta que es treballarà.
2. Modelatge: L'adult mostra la conducta que vol que el nen/a aprengui, es repetirà diverses vegades.
3. Pràctica o Imitació: Imiten la conducta modelada anteriorment; és la millor manera d’interioritzar un aprenentatge.
4. Feedback o Retroalimentació: L'adult informa de les parts correctes i incorrectes de la conducta, insistint sempre en el que és correcte.
5. Reforç: Gràcies al feedback, el nen/a s’autoreforça mentre proporciona un reforç extern.
6. Generalització: Es demana a l’infant que porti a la pràctica la conducta apresa.

7. Intervenció amb Infants amb Dificultat de Relació

Estratègies Generals per a Facilitar la Integració dels Nens:

• No etiquetar-los amb frases com “li agrada jugar sol”, ja que solen actuar com a reforç perquè es comportin de la mateixa manera.
• No pressionar-los.

Proporcionar experiències d’interacció plaents.

Proporcionar l’ambient i les condicions necessàries perquè descobreixin com és de gratificant jugar i interactuar amb el grup.

Diferents Activitats:

• Contes vivencials o jocs sociodramàtics: papers de protagonisme.
• Dinàmiques de grup: participació de tot el grup, reforcen la confiança i enforteixen la cooperació.

Ajudar a Millorar l'Autoestima

Els xiquets acostumen a presentar un baix concepte de si mateix: no s’atreveixen a opinar, s’expressen amb cautela i cedeixen. Des del vessant individual, percebre les seves qualitats positives, les seves debilitats i a superar-les. Des del reconeixement social: valorar les seves aportacions (ha de sentir que l’escolten, que la seva participació és necessària, que no el menysprearan…). Ha de sentir-se capacitat i descobrir que la seva intervenció també és important per als altres.

Per a Millorar l'Autoestima:

• Entrenar habilitats com entrar i sortir dels jocs, iniciar converses, expressar emocions…
• Entendre que cometre errors forma part de la seva vida, sense que hagin de sentir angúnia.

Ensenyar-los a Relaxar-se

Per gestionar l’ansietat que provoca la interacció social, fent exercicis respiratoris, de relaxació o iniciació en la pràctica de mindfulness.