Guia Completa sobre Toxicomànies i Crisi d'Angoixa

Toxicomànies

Els fàrmacs (drogues) s’uneixen a receptors cel·lulars.

- Agonistes: el fàrmac, a l’unir-se al receptor, imita la substància fisiològica.
- Antagonistes: el fàrmac, a l’unir-se al receptor, el bloqueja. No permet resposta fisiològica.

Els fàrmacs agonistes poden ocupar el lloc dels neurotransmissors a la sinapsi.
Segons a quin tipus de receptor neuronal s’uneixin, poden tenir diferents efectes:

• Euforitzant
• Tranquil·litzant - generen addicció
• Al·lucinogen

Tolerància i Síndrome d’Abstinència

- Parlem de tolerància quan, a llarg termini, el cos s’adapta a la droga (fàrmac).

Per aconseguir els mateixos efectes, cal augmentar la dosi de droga.

Si augmenta la dosi, hi ha perill de sobredosi.

Degut a aquesta tolerància, quan es deixa de prendre la droga, el neurotransmissor
fisiològic no assoleix els nivells normals de resposta i apareix síndrome d’abstinència (malestar).

- Tant sobredosi com síndrome d’abstinència poden presentar:

• Quadre psiquiàtric: pot derivar en brot psicòtic, agitació psicomotriu, idea de suïcidi...
• Quadre orgànic: alteració fisiològica → Risc vital

Poden requerir d’atenció sanitària urgent = ABC, si cal, i sol·licitud de USVA.

Codi d’activació en intoxicacions agudes (Codi TOX)

Passos a Fer en el Codi TOX

Pas 1: Observar signes i símptomes d’alarma.

Signes i Símptomes d’Alarma (Taula 1)
Prioritat 1

Aturada cardiorespiratòria
Necessitat de suport respiratori (IOT, VMNI)

Edema agut pulmonar
Necessitat de suport hemodinàmic (xoc, arítmia, etc.)
Agitació psicomotriu intensa
Coma (GCS Convulsions
Hematèmesi o melenes
Hipotèrmia o hipertèrmia
Cremades (lesions cutànies > 9%, oculars o mucoses)

Prioritat 2

Corrosió de pell o mucoses per càustics
Disminució moderada de consciència (GCS 8-12)
Focalitat neurològica (paràlisi, parestèsia)
Dolor abdominal agut
Vòmits no continguts (incoercibles)
Signes de diàtesi hemorràgica (coagulopatia)
QRS ample (> 0,12 segons)

Isquèmia aguda d’extremitats

Estat delirant
Ús d’antídots extrahospitalaris

Antídots en cas d’intoxicació greu: Naloxona (intoxicació per opiacis) i Flumazenil (intoxicació per BDZ)

Pas 2: Esbrinar substància consumida.

Intoxicació per substàncies que per si soles requereixen l’activació del Codi TOX (Taula 2)

Prioritat 1

Arsènic
Body stuffers (droga no embolicada ni protegida)
Cianur
Fums i gasos
CO
Plaguicides (insecticides i herbicides)

Prioritat 2

Qualsevol substància tòxica per via parenteral
Antiarítmics (lidocaïna, propanolol, etc.)
Body packers (droga embolicada i protegida)
Bolets
Picades d'animals perillosos
Calciantagonistes (nifedipina)

Càustics (cremen els teixits orgànics)
Cloroquina (malària), Colquicina (antimitòtic)
Metanol, Etilenglicol (anticongelant), hexafluorosilicat
Insulina, teofil·lina, paracetamol, isoniazida (tuberculosi)

Pas 3:

Signes o símptomes d’alarma presents? (TAULA 1)

↓

Alguna resposta ha estat afirmativa?: SI: Activació Codi TOX:

Prioritat 1: situació d’emergència. Obliga a una actuació intensiva immediata.
Prioritat 2: situació d’urgència. Obliga a un monitoratge i vigilància estricta del malalt.

Tòxic crític per ell mateix o la seva dosi? (TAULA 2)

↓

Alguna resposta ha estat afirmativa?: NO: No activació Codi TOX

Tècniques Més Habituals de Descontaminació

Podem diferenciar entre:
- Xarop d’ipecacuana: provoca vòmit.
El malalt ha d’estar conscient i hemodinàmicament estable.

- Aspirat i rentat gàstric: utilització de sonda orogàstrica o nasogàstrica.
Vigilar broncoaspiració.

- Carbó activat: no totes les substàncies són adsorbides pel carbó activat.
Es pot administrar per via oral o a través de sonda.
- Rentat intestinal amb polietilenglicol de cadena llarga.

Crisi d’Angoixa/Atac de Pànic

Episodi sobtat de por molt intensa que s’acompanya generalment d’una hiperactivitat neurovegetativa.

Aquests episodis assoleixen la seva màxima intensitat en uns minuts i duren en general menys d’una hora.

Quan algú té crisis d’angoixa de forma repetida → trastorn d’angoixa

Signes:

• Taquicàrdia
• Hiperventilació (provoca hipocàpnia)
• Sudoració
• Boca seca
• Tremolors (tetània)

Símptomes:

• Cefalea
• Vertigen
• Nàusees
• Visió borrosa
• Dolor toràcic
• Dispnea
• Parestèsia (formigueig)
• Pensaments reiteratius
• Por a morir, a embogir

Actuació davant una Crisi d’Angoixa

Davant d’una crisi d’angoixa s’ha d’actuar de la manera següent:

• Mirar si el pacient té antecedents de crisis d’angoixa anteriors (història clínica)
• Fer una exploració física per descartar una possible patologia orgànica o metabòlica.
• ↓→TA, FC, FR, SatO2, glucèmia, temperatura corporal, ECG
• Observar si el pacient presenta indicis d’intoxicació.

Si el pacient no té antecedents, si es detecten anomalies al fer l’exploració física i si es detecten indicis d’intoxicació, s’ha de traslladar al hospital.

Si la crisi d’angoixa és deguda a una patologia subjacent o a una intoxicació, estem davant d’una crisi d’angoixa secundària.

Si la crisi d’angoixa és idiopàtica, estem davant d’una crisi d’angoixa primària.

Actuació davant una Crisi d’Angoixa

Actuació davant d’una crisi d’angoixa primària (pacient amb antecedents):

• Evitar actituds paternalistes o irrespectuoses.
• Mantenir la calma i generar un entorn de seguretat i confiança.
• Deixar clar al pacient que l’exploració física ha sortit normal i que els símptomes que pateix no impliquen cap risc vital i desapareixeran en poc temps.
• ↓→No dir-li que no té res, ja que té un trastorn psiquiàtric.
• Aplicar tècniques de respiració lenta.
• Aplicar tècniques de respiració. Exercici de respiració abdominal.
• Si el pacient hiperventila i mostra parestèsia o tetània, que respiri dins una bossa.
• No deixar la víctima sola.
• Si els símptomes no paren, traslladar a l’hospital. Tractament amb benzodiazepines.

Agitació Psicomotriu

Estat d’excitació mental i emocional que va acompanyat d’un augment
desorganitzat i involuntari de la motricitat.
Durant l’agitació psicomotriu també hi trobem:

• Hiperactivitat neurovegetativa (taquicàrdia, sudoració, tremolors, etc.)
• Pèrdua d’autocontrol. Hi ha risc d’agressió a un mateix o als altres.

L’agitació psicomotriu és d’etiologia molt diversa. Podem diferenciar entre:

Causes Orgàniques:

• Trastorns SNC: TCE, malalties neurodegeneratives, ACV, etc.
• Trastorns metabòlics: hipoglucèmia, hipòxia, insuficiència renal, hepàtica, etc.
• Trastorns cardiopulmonars: IAM, xoc, arítmia, insuficiència respiratòria, etc.
• Alteració sistèmica: intoxicacions, infeccions, alteració de temperatura corporal, neoplàsia, etc.

Causes Psiquiàtriques:

• Agitació psicòtica: esquizofrènia, trastorns paranoides, trastorns bipolars, etc.
• Agitació no psicòtica: trastorn d’ansietat, demència i retard mental, etc.
• Agitació reactiva: reaccions d’estrès agut degut a dol, vivència traumàtica, etc.

Diagnòstic Diferencial en Agitació Psicomotriu

Agitació psicomotriu d’etiologia orgànica:
- Té un curs fluctuant → alterna períodes de tranquil·litat amb períodes d’agitació. (Més freqüents per la nit)

- Hi ha alteració del nivell de consciència:
• Alerta i atenció disminuïda
• Llenguatge incoherent
• Desorientació espai-temporal

- Amnèsia postagitació.
- Alteracions visuals i tàctils.
Agitació psicomotriu d’etiologia psiquiàtrica:
- Agitació sostinguda. Curs no fluctuant.
- Sense alteració del nivell de consciència.
- No hi ha alteració de la memòria recent.
- Alteracions auditives.

Actuació davant l’Agitació Psicomotriu

Actuació davant un pacient agitat:

• Arribar a l’escenari sense llums ni sirenes, per evitar alterar més al pacient.
• Sol·licitar informació sobre el pacient (antecedents psiquiàtrics o violents, etc.)
• Demandar informació als testimonis o familiars (consum de tòxics? causes de l’agitació?)
• Avaluar l’escenari, i prendre mesures per garantir la seguretat del pacient i el personal sanitari.

Les mesures són:

• Retirar qualsevol objecte que es pugui utilitzar com a arma.
• Si es detecta actitud violenta i/o tinença d’armes, sol·licitar
  presència dels cossos de seguretat.

Indicis de Possible Actitud Violenta:

• Augment de l’agitació psicomotriu.
• Antecedents violents.
• Sospita de consum de tòxics.
• Actitud irritable i hostil (crida i amenaça).

Indicis de Violència Imminent

• Tancar el puny i mostrar-lo.
• Colpejar el palmell de la mà amb el puny.
• Expandir el tòrax.
• Adoptar posicions d’inici d’agressió.

Actuació davant l’Agitació Psicomotriu

Actuació davant un pacient agitat:

• Mantenir la calma.
• Aproximar-se al pacient i intentar calmar-lo (contenció verbal). En aquest punt, s’ha d’intentar:
• Evitar desestabilitzadors ambientals.
• Adreçar-se al pacient en to calmat, però ferm i segur.
• Evitar gestos amenaçadors i conductes hostils i irrespectuoses.
• No tocar el pacient ni apropar-se en excés.
• No donar-li l’esquena. Mantenir sempre una distància de seguretat.
• Escolta activa i assertivitat.
• Observar possibles canvis d’actitud i la seva predisposició a col·laborar.
• Si el pacient és col·laborador → trasllat amb USVB i valoració intrahospitalària.
• Si el pacient és agressiu i no col·labora: Sol·licitar USVA.

Diagnòstic diferencial
Ordre mèdic de trasllat involuntari.

Valorar necessitat de sedació
(midazolam, haloperidol)
Contenció mecànica o física.

Contenció Mecànica

Per fer la contenció mecànica es poden necessitar fins a 4-5 persones.
Es pot demanar col·laboració a familiars o cossos de seguretat.
Triar el líder de la maniobra segons la idoneïtat de la situació.

Com Fer la Contenció Mecànica?

• Buidar les butxaques de tots els que participen en la contenció.
• Comunicar al pacient que va a ser reduït perquè ha perdut el control i és un risc per als altres i per ell mateix.
• Mentre el líder distreu al pacient, subjectar-lo de manera ràpida i coordinada, immobilitzant genolls i colzes.
• Posar el pacient en decúbit supí, amb les extremitats separades. Alçar lleugerament el cap per evitar risc d’ofegament.
• Subjectar el pacient amb el material adequat:
  • Subjecció per tres punts: la cintura i el braç i la cama contralaterals.
  • Subjecció per cinc punts: la cintura i les quatre extremitats.
• Un cop feta la contenció, comprovar-la cada 5’ (15’) per seguretat i comoditat del pacient. Si la contenció s’allarga en el temps, vigilar la permeabilitat de la via aèria i administrar heparina subcutània per prevenir una trombosi venosa.
• Retirar de manera progressiva les subjeccions. Les dues cames alhora.

Psicosis Aguda

Trastorn psicòtic d’aparició ràpida (2 setmanes o menys).
Un trastorn psicòtic és una patologia psiquiàtrica en la qual la persona perd el contacte
amb la realitat. (Brot psicòtic)

Els símptomes més característics durant el brot psicòtic són:
- Al·lucinacions: percepcions falses, que no existeixen en la realitat: Esquizofrènia

- Deliris: idees falses, irreals i incoherents: Trastorn delirant o paranoide

Altres patologies psiquiàtriques que poden cursar amb brots psicòtics són:
• Trastorn mental orgànic: trastorn associat a una malaltia orgànica (neurodegenerativa, etc.)

• Trastorn mental associat al consum de substàncies psicotròpiques.
• Trastorn bipolar: tipus de trastorn afectiu que alterna episodis maníacs i depressius.

Durant un brot psicòtic, un dels signes més habituals és l’agitació psicomotriu.

Temptatives de Suïcidi

Per determinar el risc de patir suïcidi s’utilitza el Codi Risc Suïcidi (CRS).

Codi Risc Suïcidi

Durant aquest últim més, si la resposta és afirmativa...
ha desitjat morir-se o estar mort? 1 punt
ha volgut fer-se mal? 2 punts
ha pensat en el suïcidi? 6 punts
ha plantejat com suïcidar-se? 10 punts
ha intentat suïcidar-se? 10 punts
Al llarg de la seva vida.....
ha intentat suïcidar-se? 4 punts

Si puntuació > 10 punts; RS Alt → activació CRS
Si puntuació entre 6-9 punts; RS Mig
Si puntuació entre 1-5 punts: RS Baix

RS significa risc suïcidi.

CRS

Si hi ha activació CRS cal:

• Derivar el malalt a un hospital general d’aguts.
• Comunicar i activar: Seguiment proactiu post alta hospitalària per part de CSM (10 dies).
• Trucada per part de 061 CatSalut Respon als 30 dies post alta hospitalària.

Factors de Risc

Factors de risc que poden contribuir a fer un intent de suïcidi:

• FR1. Sentir-se deprimit.
• FR2. Trastorns depressius, psicòtics, bipolars, de la conducta alimentària.
• FR3. Agitació, agressivitat, impulsivitat.
• FR4. Consum excessiu i/o dependència de l’alcohol.
• FR5. Consum i/o addició a altres substàncies.
• FR6. Malalties cròniques, discapacitants o amb dolor.
• FR7. Altres:
• • Gènere: home.
• • Edat: majors de 65 anys i adolescents.
• • Problemes socials: aïllament, problemes socioeconòmics...
• • Situacions vitals estressants inferiors a 3 mesos: econòmiques, laborals, familiars...
• • Accés a armes, tòxics, altres mitjans letals.
• • Antecedents familiars.