Guia Completa sobre Psicoteràpia i Aprenentatge

La Psicoteràpia

• Psico → ment // teràpia → mètode de curació

• En psicologia, la teràpia és un tractament dut a terme per un professional que fa servir mitjans psicològics per ajudar a resoldre problemes humans.

• La teràpia és una relació entre terapeuta i client que té com a finalitat la modificació de la conducta o de la personalitat.

• Les teràpies es poden classificar en aquests models:

• Psicodinàmiques → teràpia de la psicoanàlisi → Ha anat evolucionant des de Freud

  • 1r pas → Hipnosi

  • 2n pas → mètode catàrtic → el client recorda una situació emocional conflictiva que torna a la seva consciència. El fet de tornar a viure el trauma té un efecte curatiu. La psicoanàlisi busca les integracions reproduïdes inconscientment per tal d’integrar-les en el conscient.

• Mètode d'associacions lliures → El client s’estira en un sofà i va dient tot allò que li ve al cap, així dóna pistes al psicoanalista sobre els conflictes del client.

• Mètode d'interpretació dels somnis → Conclusió → és un tractament llarg, d'1 any o més, amb sessions setmanals d’1 hora.

Teràpies Humanístiques

• Teràpia humanista → centrada en el client i és un model de teràpia no directiva.

  • Representat per Rogers → La clau de la teràpia centrada en el client és crear una relació que serveixi per al seu propi desenvolupament. El terapeuta ha de tenir una actitud d’autenticitat i, per tant, ha d’abstenir-se de jutjar les conductes del client. El terapeuta ha de tenir un alt grau d’empatia (hi ha afinitat).

• Teràpia de Gestalt → el terapeuta acompanya el client, li consulta els canvis i es pot arribar a curar ell sol; té diferents regles.

  • El principi de l’aquí i l'ara → el client ha de ser conscient de les seves experiències en el moment de la teràpia.

  • El principi del jo i el tu → fonamenta la comunicació directa i tots dos sou responsables d'allò que dieu.

  • El principi del continuum de la consciència → centrat en el com i no en el perquè.

  • Convertir preguntes en afirmacions → el terapeuta ajuda a convertir una pregunta en afirmació.

• Aquesta teràpia es pot practicar de manera individual o en grup; en grup hi ha un major enriquiment, ja que s’actualitzen problemes individuals amb el grup.

• La tècnica que utilitza ens recorda a l’estructura d’un joc, en el qual el client manifesta les seves dificultats, pren consciència i les pot solucionar.

Les Teràpies Conductuals

• Les conductes de les persones són fruit de l’aprenentatge de factors hereditaris.

• Té com a objectiu que el client aprengui una nova conducta, utilitzant diverses tècniques:

  • La desensibilització sistemàtica → ensenya al client a relaxar la consciència i reconèixer en quin estat està el seu cos. Tenen pautades unes frases; quan el client es relaxa, el terapeuta diu unes frases. Si el client no reacciona amb por, es passa a la següent, i si reacciona amb por, es repeteix fins que li desapareix.

  • Entrenament assertiu → aplicada a persones amb problemes de comunicació, centrada en el reforç positiu.

  • El modelatge → oferir al client un model de conducta a seguir.

Les Teràpies Cognitives

• Les conductes no són només fruit d’elements mediambientals, sinó que depenen de les cognicions, que són idees, creences i imatges de comprensió de la realitat.

• Pressuposa que canviar la manera de pensar pot ajudar a canviar la conducta. Algunes tècniques són:

  • El debat → discussió racional entre terapeuta i client en què la facilitat és qüestionar la validesa científica de les idees irracionals.

  • Deures per casa → sèrie d’exercicis que el terapeuta proposa al client perquè faci a casa; la finalitat és reforçar el que ha après o descobert en les sessions.

  • Registre diari → apuntar en una llibreta el seguiment de les setmanes per tenir un registre.

  • Assaig de conductes i jocs de rol → posar-se al lloc de l’altre per entendre les persones.

Les Teràpies Sistèmiques

• No afecta a la persona com a individu, sinó que ens afecta en grup, així podem aportar diverses opinions.

• Se centra en l’estructura familiar; a partir d’aquest treball s’intenta modificar aquelles conductes que provoquen el problema.

L'Ajuda Farmacològica en la Teràpia

• Per tractar trastorns psicològics, es fan servir teràpies amb fàrmacs per tal de modificar el funcionament del cervell.

• Es tracta de variar els neurotransmissors i els circuits del sistema nerviós.

• També es pot recórrer a la psicocirurgia → intervenció quirúrgica en els teixits cerebrals.

• Els fàrmacs tenen efectes molt potents en el funcionament cerebral i, per tant, en la conducta. N'hi ha de 3 classes:

  • Antisèptics → s’apliquen a trastorns mentals greus com esquizofrènia, psicosi, bipolaritat, paranoies…

  • Ansiolítics → s’apliquen per combatre l’angoixa i l’ansietat.

  • Antidepressius → per ajudar a persones amb depressió.

• Els psicofàrmacs influeixen en els neurotransmissors i altres processos psíquics del sistema nerviós, per tant, han d’estar sota control mèdic estricte, ja que tenen efectes secundaris greus i poden produir addicció.

Fonaments de la Conducta i de l'Aprenentatge

El Condicionament Clàssic: Pavlov

• El conductisme → corrent psicològic que davant d’un estímul es dóna una resposta condicionada.

• El representant és Pavlov → neix a Rússia el 1884, estudia la fisiologia dels animals, sobretot centrat en l’estudi del reflex incondicionat.

• Estudia la digestió dels gossos; la secreció salival té un paper important en la digestió dels gossos. Va descartar que aquesta por es provoca mitjançant el contacte amb els aliments i també amb elements externs relacionats amb els aliments. Aquest estudi es coneix amb el nom de condicionament clàssic, i obté el premi Nobel.

• 1890 → davant de 30 anys exerceix com a professor de fisiologia.

El Condicionament Instrumental: Skinner

• Neix el 1904 a Pensilvània, se centra en l’estudi dels reflexos, i afirma que amb reforços es pot obtenir una resposta condicionada. Es fa mitjançant l’assaig dels seus estudis, que es coneixen com a condicionament instrumental.

• Els conceptes fonamentals del conductisme són:

  • Conductisme clàssic

  • Conductisme → Watson

  • Condicionament instrumental.

Condicionament Clàssic

• Pavlov afirma que l’organisme està governat per una sèrie de lleis que s’han de descobrir.

• L’organisme no està aïllat, sinó que s’integra la ciència en un entorn i s’ha de reaccionar davant d’aquest.

• Això es converteix en el nom de conducta → si no és així, no hi ha adaptació i, per tant, no hi ha supervivència.

• Aquesta adaptació es realitza mitjançant el que Pavlov anomena reflexos incondicionats.

• Reflexos incondicionats → reaccions auto científiques i innates de l’organisme davant del medi.

• A partir d’un estímul incondicionat s'obté una resposta incondicionada. El pas següent consisteix en introduir un estímul que després esdevé un estímul condicionat capaç de produir una resposta condicionada.

Experiment:

• Un gos davant del menjar saliva; per tant, això és un acte reflex incondicionat. Va convertir aquest acte reflex incondicionat en condicional. Com? Quan al gos se li donava menjar, sonava la campaneta; això seria l'estímul condicionat, i la resposta condicionada seria la salivació. Quan sonava la campana, el gos salivava.

Conclusió:

• El condicionament clàssic intenta explicar com realitzem el procés d'aprenentatge, és a dir, com reaccionem davant de nous estímuls.

• El gos ha après que el soroll de la campana significa que hi ha menjar i comença a preparar l’aparell digestiu amb la salivació; la seva resposta és un acte reflex condicionat.

• Els éssers humans també aprenem moltes conductes amb aquest adequat acte reflex condicionat.

• Exemple: olor → menjar bé // sentir una cançó → moments agradables.

Generalització i Discriminació d'Estímuls

• Son mecanismes de condicionament.

• Generalització d'estímuls: es produeix quan una resposta condicionada es fa extensiva a estímuls que tenen característiques similars a l'estímul condicionat.

• Per exemple: si el so de la campana era més greu o agut, el gos salivava igualment.

• En la nostra vida, hem creat un acte reflex condicionat entre el color vermell i el perill.

• El procés de generalització reacciona prudentment davant d’un semàfor vermell o davant d’altres llums vermelles com l'ambulància, els bombers o les llums de trens.

Discriminació d'estímuls: capacitat de distingir entre l'estímul condicionat original (llum vermell) que ens provoca l’acte reflex (perill) i els estímuls condicionats que se li assemblen.

Per exemple: revetlla > llumetes vermelles > no perill > passar-s’ho bé.

Això és possible gràcies al procés de discriminació.

Conductivisme (Watson)

• Defensa que la psicologia només pot tractar allò que és observable.

• Tots els processos mentals queden al marge, ja que no són observables.

• La seva funció és explicar com aprenem les diferents conductes → la psicologia es converteix en ciència de la conducta → pretén establir les lleis de funcionament a partir de la conducta d’un organisme.

Condicionament Instrumental (Thorndike i Skinner)

• És oposat al condicionament clàssic.

• S'espera de l’animal una conducta determinada i, quan es produeix, es presenta l'estímul (reforç); la forma d’aprenentatge és la de l’assaig-error.

• El mecanisme bàsic del condicionament instrumental és el següent:

  • Hi ha una acció sobre el medi, consisteix a anar provant el que hi ha i investigar el que passa; és el mètode assaig-error.

  • Es realitza una acció (moure la palanca) i es produeix una resposta (rebre el menjar) → premi o recompensa.

  • Es relaciona l’acció (moure la palanca) amb la resposta (obtenir menjar).

  • S’ha après que en moure la palanca s’obté menjar.

  • Skinner va anomenar reforç a aquesta recompensa, ja que la conducta de moure la palanca es realitzava perquè hi havia menjar.

  • Els Tipus de Condicionament Instrumental:

    • Reforç positiu

    • Càstig

    • Omissió de reforç

Els Programes Parcials de Reforç

Consisteix a administrar reforços davant períodes de temps determinats.

Hi ha dos grups:

1. Prog. Principals de raó → el reforç es fa després d’un número de respostes correctes. Ex → per aprovar un examen (reforç) es demana un mínim de respostes correctes (resposta).

2. Prog. Parcial d’interval → reforços relacionats amb el temps transcorregut, és a dir, que es duen a terme cada setmana, trimestre, semestre, etc. Ex → paga que et donen a casa per col·laborar.

L’Aprenentatge per Observació o Modelatge: Albert Bandura

Albert Bandura: representant de la teoria de l’aprenentatge, coneguda amb el nom: teoria social de l’aprenentatge.

• Afirma que les persones aprenen a través de les conductes de les altres persones.

• L’esquema és el següent:

- Una persona → subjecte

- Una persona observa una altra persona → model

• L’observació produeix un efecte de modelatge → el subjecte imita a la persona que fa de model.

• Aquest mecanisme dura tota la vida, des que naixem fins que morim.

Els Models: són els pares, amics, familiars, personatges socials: actors, actrius, polítics, religiosos, etc.

• Albert Bandura observa que aquest tipus d’aprenentatge no necessita un reforç (premi o càstig), amb la qual cosa es contradiu amb els altres mecanismes d’aprenentatge.

• Distingeix entre dos moviments en el procés de l’aprenentatge.

1. Adquisició de la conducta:

- Atenció: la persona (subjecte) es fixa en el model, és a dir, observa quines conductes té i quines característiques posseeix.

- Retenció: procés mental en el qual el subjecte recorda i memoritza allò que ha observat. En el seu cervell crea imatges que recreen la conducta, frases, etc.

2. L’execució de la conducta que també té dos processos:

- Reproducció: el subjecte executa la conducta que ha caracteritzat. I l’execució està relacionada amb la motivació.

- Motivació: és necessària per reproduir la conducta. Les motivacions poden ser el reforç (premi o càstig), l’aprovació dels altres o la importància social.

• Conclusió:

  • La gran diferència entre la teoria social de l’aprenentatge i el conductisme clàssic és que Bandura dóna importància al pensament de la persona i a la seva capacitat de decidir si imita o no allò que ha observat.