Guia Completa d'Objectius, Continguts i Avaluació en Educació Física

ELS OBJECTIUS

Definició:

Objectiu: és la finalitat d’una acció. Tot aquell resultat esperat com a conseqüència d’una acció planificada.

Objectiu educatiu: és la formulació del resultat esperat al qual es vol arribar després d’un procés d’ensenyament-aprenentatge o educatiu.

Objectius generals:

Objectius didàctics:

Concreten els objectius generals en aprenentatges avaluables. Formen part de la programació. Se’n deriven les activitats. Poden tenir diferents graus de concreció segons el nivell de programació en el qual estiguin formulats:

• Objectius de la unitat didàctica: a assolir en acabar la unitat didàctica
• Objectius de la sessió: a assolir en una sessió concreta
• Objectius de l’activitat: a assolir en realitzar l’activitat.

O: (ser capaç de…) Augmentar (el que?) el nivell de condició física (sobre què?) desenvolupant les qualitats físiques i controlant l’esforç (de quina manera?) de manera autònoma.

Possibles Objectius didàctics (OD)

OD: Emprar els indicadors fisiològics com a mesura per controlar el rendiment en l’activitat física.

OD: Descriure les modificacions que produeix l’exercici físic en el sistema respiratori, cardio circulatori i muscular.

OD: Incrementar el rendiment en les diferents qualitats bàsiques, a través de sistemes d’entrenament propis de cada una.

OD: Esforçar-se per vèncer les dificultats a aconseguir.

OD: Planificar la millora de la pròpia condició física aplicant els diferents sistemes d’entrenament.

3. Formulació d’objectius

• Els objectius s’han de formular amb un verb en infinitiu.
• Han de ser adients amb el nivell de concreció al qual pertanyen.
• Han de contenir el que es pretén aconseguir (què ha de saber fer?), els continguts sobre els quals es treballa (sobre què?) i les condicions en les quals s’aplica (de quina manera?)

Verb Infinitiu (què?) + Substantiu (sobre què?) + Circumstancial (de quina manera?)

ACCIÓ CONTINGUT AVALUACIÓ

Exemples:

OD de la unitat didàctica: Incrementar el rendiment en les diferents qualitats físiques bàsiques, a través dels sistemes d’entrenament propis de cada una.

Activitats: pràctiques de mètodes d’entrenament.

OD de la sessió: Practicar el sistema Fartleck d’entrenament de la resistència, tot controlant l’esforç.

Activitats: circuit de Fartleck.

OD de l’activitat: Realitzar el circuit Fartleck adequant la intensitat de l’esforç a les pulsacions recomanades.

Tasques: Trams de carrera a diferents intensitats / “presa de pulsacions”.

ELS CONTINGUTS

Definició: Contingut és el medi a través del qual s’assoleixen els objectius (no els mitjans). És l’objecte que s’ensenya/aprèn. Respon al què s’ensenya o aprèn.

Continguts educatius:

Quins continguts s’imparteixen a l’escola? Continguts culturalment establerts en la societat actual. Cada societat té un patrimoni de sabers propi, que canvia segons el moment històric. Aquests sabers o coneixements són conceptes, valors, tècniques, etc.

Els continguts han de ser:

• Adequats als objectius: programació
• Actualitzats: atractius (patins en línia, aeròbic...)
• Adequats als usuaris: edat, motivació, etc.
• Adequats a les finalitats: higiènica, educativa, recreativa, etc.
• Adequats a les possibilitats de l’entorn: instal·lacions, entorn, etc. (Activitats a la natura, natació...)

Els tipus de contingut: hi ha 3 categories:

• Conceptes (conceptuals)
• Procediments (procedimentals)
• Actituds (actitudinals)

CONCEPTES

Definició i característiques:

Un concepte és una representació mental compartida culturalment. Es pot referir a:

• Una idea abstracta (salut, esport, expressió)
• Un fet, objecte o fenomen concret (el cos humà, les olimpíades, etc.)
• Sistemes conceptuals (escalfament, entrenament, etc.)

Com s’ensenyen?

L’aprenentatge dels conceptes es produeix quan l’alumne desenvolupa la seva capacitat d’abstracció i el raonament lògic. Creixen en complexitat amb l’edat. Els conceptes s’ensenyen amb explicacions durant la pràctica i/o amb un suport escrit.

En una programació, s’han de redactar detalladament. S’utilitzen substantius, que poden ser referits a fets, idees o sistemes conceptuals.

Exemple: Bàsquet, tècniques bàsiques: el bot (velocitat i protecció), la passada (al pit, picada...)

PROCEDIMENTS

Definició i característiques:

És un conjunt ordenat d’accions per aconseguir una meta o objectiu. Correspon al “saber fer”.

Els procediments tenen les característiques següents:

• Es poden aprendre per graus de diferència dels conceptes, que s’aprenen de cop (progressions).
• Milloren i es consoliden amb la pràctica (repetició - retenció).
• Ajuden a aprendre els conceptes relacionats (presa de pulsacions FC).
• Necessiten instruccions.
• No s’aprenen només per repetició, moltes vegades s’ha de comprendre l’objectiu i els passos.

Com s’ensenyen?

Amb la realització d’activitats pràctiques.

Del més bàsic al més específic (HMB – HME).

Del més senzill al més complex (tombarella – salt mortal).

Es poden utilitzar diferents progressions (A, AB, ABC...).

En la programació s’han de detallar de forma esquematitzada i redactar en forma de substantiu referit a una acció.

ACTITUDS, VALORS I NORMES

Definició i característiques:

Són sabers que contribueixen al desenvolupament moral i a la integració social de la persona. Estan interrelacionats: l’acceptació del valor i el seguiment de la norma provoca l’actitud.

Actitud: Predisposició a l’acció: Manera de fer les coses. Es poden anomenar hàbits. (Participació, iniciativa, cooperació)

Valor: Entitats abstractes relacionades amb estats finals de l’existència. Canvien segons el moment sociocultural.

Norma: Prescripcions per actuar. Formes establertes de comportament.

Com s’ensenyen?

A nivell de programació, els valors s’han d’ensenyar amb activitats concretes o aprofitant activitats procedimentals.

• Explicant/exigint el compliment de les normes.
• Reflexió sobre els comportaments o conductes.
• Plantejament d’activitats.
• Organització heterogènia (tolerància, integració).

En la programació, s’han de concretar les actituds amb un substantiu.

Els continguts propis de l’activitat física

Els continguts susceptibles de ser ensenyats en sessions d’activitats física són els següents:

2.1 Les habilitats perceptives

• Coneixement d’un mateix.
• Coneixement global: repòs – moviment, seqüència de moviments. Respiració.
• Coneixement segmentari: intervenció de les parts, moviments de flexió – extensió.

AVALUACIÓ

Tot aquell procés en el qual es determina i comprova el nivell d’assoliment dels objectius plantejats.

Té diferents funcions:

1) Generals:

• Control social (verificació del nivell de rendiment en el procés avaluat, ja sigui a nivell de funcionament com de resultats: notes, informes, etc.)
• Pedagògica (regulació del procés que s’avalua per a la seva modificació, si s’escau). Es pot millorar tot, des dels objectius fins a l’organització.

2) Específiques: (Relacionades amb el moment en què s’aplica):

• Diagnòstica o inicial: coneixements previs (què saben?)
• Formativa: Durant el procés d’ensenyament – aprenentatge.
• Avaluació sumativa o final: al final de les proves d’ensenyament – aprenentatge. Pretén comprovar i certificar l’assoliment dels objectius.

Disseny d’activitats d’avaluació:

Són activitats que permeten recollir la informació que es necessita per a l’avaluació. Han de permetre avaluar tots els objectius programats.

Han de quedar especificades en la programació i en els fulls de sessió. S’han de dissenyar tantes com siguin necessàries, tot i que com més objectius s’avaluïn en una prova, millor.

Hi ha diferents tipus de proves:

Rendiment:

• Objectives – els resultats no varien segons qui les aplica.
• In vitro – han de tenir un protocol d’actuació.
• Quantificables – els registres que es generen són numèrics.
• Validesa – que mesurin allò que realment es vol.
• Fiables – s’han d’aplicar en les mateixes condicions.
• Classificables – els resultats s’han de poder classificar.
• Estàndards – han de ser igual per a tots.

Observació:

• Subjectives – està sotmesa al criteri d’una persona.
• Qualitatiu – està sotmès a una manera determinada d’execució (bé, malament).

Sociogrames:

Donen informació del grup: tipus de relació, personalitats...

Han de ser variades

Registre de resultats:

• A partir d’instruments d’avaluació:
• Registre anecdòtic: s’apunten/registren què succeeix.
• Llistes de control: basat en la constatació d’aspectes preestablerts molt concrets. Han de permetre observar aspectes rellevants de l’execució. S’ha d’indicar com s’ha de realitzar l’acció perquè sigui correcta.
• Escales de classificació: també s’anomenen escales d’observació, de qualificació. Es basen en la classificació de la conducta observada, segons uns criteris preestablerts per categories.

En realitat, les escales són la conseqüència de les llistes de control. Una versió simplificada seria: valoració si/no en 3 o 4 criteris d’observació. Si fan tots els criteris (3 sí) MB, si en fan 2 B, 1 criteri R, i si en fan 0 M.

2. Certificació de resultats

Segons sigui l’àmbit en el qual s’aplica l’avaluació, trobarem un tipus de certificació diferent. Es poden dividir en 2 grans tipus:

a) Qualificació: És una certificació que conté una valoració implícita preestablerta, ja sigui quantitativa (nota) o qualitativa (lletra).

b) L’informe: És un tipus de certificació dels resultats de l’avaluació, que es pot elaborar “a mida” segons les necessitats de la informació que s’ha de certificar. Pot ser de 3 tipus:

1. Informe descriptiu: trasllada la informació del full de registre, sense valoracions amb un format esquemàtic (creus), són els informes de creuetes.
2. Informe valoratiu: analitza i interpreta els resultats registrats i els exposa amb una redacció. Acostuma a incloure valoracions globals i/o de futur.
3. Informe mixt: conté una part descriptiva i una valoració final o d’aspectes que no s’han tractat a la part anterior. Per exemple: els aspectes actitudinals.

Animació – recreació: Informe qualitatiu de progrés individual, capacitats assolides i participació.

3. Objectes de l’avaluació

L’avaluació es pot aplicar a diferents elements que intervenen en el procés a avaluar.

Avaluació dels usuaris

És l’avaluació dels objectius plantejats, que afecten al subjecte que rep l’ensenyament - aprenentatge o que gaudeix del servei que s’ha programat. En aquest cas, és d’aplicació tot el procés d’avaluació explicat anteriorment.

Avaluació del programa

És l’avaluació del propi procés (projecte, programa, etc.) per a la seva millora. Dins el programa es pot avaluar:

1) L’organització:

Cal preveure els mitjans que permetran recollir informació i prendre decisions sobre aspectes organitzatius: instal·lacions i equipaments, horaris, desplaçaments, normes de funcionament, seguretat, etc.

2) Contingut:

Cal preveure els mitjans que permetran recollir informació i prendre decisions sobre els continguts i les activitats desenvolupades. Normalment és un aspecte que reflecteix el grau de satisfacció dels usuaris.

3) Avaluació del professor/animador:

S’ha de preveure la manera d’avaluar el professor/animador, en tots els aspectes de la seva feina: aspectes formals (assistència, puntualitat, presentació, etc.), aspectes tècnics (programació, avaluació, desenvolupament de les sessions, etc.), aspectes de relació (amb els usuaris, amb els superiors, etc.).