Guia completa sobre la Guia Gemma, Grafcets i Tecnologies de Control

Guia Gemma

Relació i significat dels 4 grups fonamentals de la guia Gemma.

Trobem els següents grups: control fora de servei, procediments de parada, procés en defecte i procediment de funcionament. El control fora de servei té com a sortida un procediment de parada i com entrada un procés en defecte. El procediment de parada té d’entrada el procediment de funcionament i control fora de servei i de sortida el procediment de funcionament. El procediment de funcionament té d’entrada la parada i de sortida la parada i defecte. Finalment, el procés de defecte té d’entrada el funcionament i sortida la parada i el control fora de servei. Tot això es pot veure resumit a la següent imatge:

Fer una relació dels diferents Estats de la Guia Gemma amb exemples.

F: Procés en funcionament.

Posada en servei i funcionament normal:

• F1: Producció normal. La màquina produeix normalment i funciona pel que ha estat concebuda, estat més important.
• F2: Marxa de preparació. Accions necessàries perquè la màquina entri en producció. (Ex: Preescalfament, preparació de components etc.)
• F3: Marxa de tancament. Accions a realitzar abans de la parada. (Ex: Canvi de característiques, buidatge o neteja abans de parar la màquina etc.)

Assajos i verificacions

• F4: Marxes de verificació sense ordre. Associat al control manual, accions sota control de l’operari p. ex. tasques de manteniment i verificació.
• F5: Marxes de verificació amb ordre. La màquina realitza un cicle de funcionament complet al ritme fixat per l’operador. (Control semiautomàtic). Tasques de manteniment i verificació.
• F6: Marxes de test. Realitzar operacions d'ajust i manteniment predictiu. (ex: comprovar activacions de sensors, comunicacions etc.)

A: Procediments de parada.

• A1: Parada en estat inicial. (Etapa inicial del grafcet)
• A2: Parada sol·licitada final de cicle. Quan acaba un cicle i torna a estat inicial
• A3: Parada sol·licitada en un estat determinat. Evoluciona a A4
• A4: Parada obtinguda. Estat de repòs que no és estat inicial.
• A5: Preparació per la posada en marxa després d’un defecte. (Ex: Operacions de buidatge, neteja reposició d’un determinat producte etc.)
• A6: Posada del sistema a l’estat inicial. Operacions necessàries per portar el sistema a estat inicial, des de situacions diferents a la producció (Ctrl Manual, parada d’emergència etc.)
• A7: Posada del sistema en un estat determinat. Posar un sistema que no està en producció a un estat diferent del inicial per a la posada en marxa.

D: Procés en defecte.

• D1: Parada d’emergència. Estat després d’una p. emerg.
• D2: Diagnòstic i/o tractament de falles. Estat que permet l’examen d’una màquina després d’un defecte per determinar els motius d’aquest.
• D3: Producció tot i defecte. Estat en casos quan s’ha de seguir produint tot i els defectes.

PZ: Posada del Control sense alimentació.

• PZ1: Posada del Control sense energia. Realitza els procediments per a garantir la seguretat.
• PZ2: Posada del Control en estat de marxa. En aquest estat es torna a alimentar el control (quan test és correcte)
• PZ3: Posada del Control fora de l’estat de marxa. Quan el control està amb energia però no operacional.

Concepte de grafcet de conducció, seguretat, posada a inici i funcionament (esquema d’interaccions entre grafcets).

El grafcet de conducció seria l’equivalent de la guia gemma traduït a llenguatge grafcet, és on coordinem la majoria de les accions i els subgrafcets que tenim.

El Grafcet de seguretat és on durem a terme les accions necessàries per tal de preservar la seguretat de les persones i les màquines i material.

El Grafcet de posada a inici o SFCInit Inicialitza el programa i es mantindrà actiu Init, però mentres la variable sigui true no s’executarà.

El Grafcet de funcionament Quan la màquina funciona normalment.

La interacció entre grafcets la podem realitzar en transicions on des del grafcet mestre indiquem la l’etapa acompanyat d’una ‘x’ en el grafcet esclau.

En la guia gemma la jerarquització funciona de la següent manera:

Classificació de les diferents tecnologies de control segons els paràmetres: Preu i Funcionalitat.

Com observem quan més funcionalitat necessitem el preu també tendeix a ser major, és per això que és necessari dimensionar el sistema d’una manera òptima

Per a què serveix un relé de control.

És un dispositiu que serveix per supervisar i detectar anomalies de funcionament de les magnituds elèctriques (tensió, corrent, fase...) i físiques (nivell, temperatura, velocitat...).

Diferència entre un control centralitzat i un control distribuït

En un control centralitzat un únic PLC s’encarrega del control del procés mitjançant la informació que rep de sensors, tots els elements estan connectats de manera individual al PLC

En un control distribuït el PC actua com un element més en la coordinació amb altres dispositius intel·ligents com poden ser autòmats, reguladors i altres en un xarxa de busos ràpids. Els dispositius intel·ligents que hi ha poden comunicar-se amb el PC i donar-li informació, també poden executar auto diagnòstics per assegurar el correcte funcionament