Guia Completa sobre Cèl·lules, Metabolisme, Divisió Cel·lular i Classificació d'Organismes

Estructura de la Cèl·lula Procariota

Les cèl·lules procariotes es formen per la unió de molècules orgàniques en mars primitius, un procés molt llarg. Característiques:

• Mida més petita que les cèl·lules eucariotes.
• ADN no envoltat per una membrana nuclear, dispers pel citoplasma, en forma de doble cadena circular.
• Només tenen un orgànul: ribosomes.
• Membrana cel·lular que forma mesosomes, on es troben els enzims de la respiració.
• Paret cel·lular amb composició diferent a la de les cèl·lules vegetals i animals, alguns amb dues capes per adherir-se i desfer-se millor.

Organismes Procariotes

Constitueixen el regne de les moneres, tots els organismes són unicel·lulars. Els procariotes actuals són: bacteris, algues verdes o cianobacteris.

Eubacteris

Els eubacteris o bacteris vertaders es classifiquen per la seva forma i tipus de nutrició.

Segons la Forma

• Esfèrics o cocs: aïllats, en parelles (diplococs), formant cadenes (estreptococs) o agrupacions irregulars (estafilococs).
• Bacils o bastonets: els més comuns són els bacteris làctics.
• Bacteris espirals: espirils.

Segons la Nutrició

• Heteròtrofs:
  • Sapròfits: descomponedors.
  • Simbionts: digereixen la cel·lulosa.
  • Comensals: formen part de la flora bacteriana.
  • Paràsits: originen malalties.
• Autòtrofs:
  • Quimiosintètics: obtenen energia de l'oxidació de materials orgànics.
  • Fotosintètics: fan la fotosíntesi.

Arqueobacteris

Tres grups:

• Halòfils: viuen en ambients amb alta concentració de sal.
• Metanògens: anaerobis, produeixen metà.
• Termoacidòfils: viuen en ambients calents i àcids.

Estructura d'una Cèl·lula Eucariota

Limitades per membrana.

• Membrana plasmàtica: dues capes de fosfolípids i molècules de colesterol unides a glúcids.
• Citoplasma: part de la cèl·lula entre la membrana plasmàtica i la nuclear.
• Nucli: envoltat per una doble membrana, on se sintetitzen les proteïnes. Conté un medi líquid o nucleoplasma amb el nucleol i la cromatina (ADN i proteïnes petites).

Orgànuls de la Cèl·lula Eucariota

• Reticle endoplasmàtic: conjunt de membranes que formen sacs aplanats i túbuls comunicats. Rugós (amb ribosomes) i llis.
• Aparell de Golgi: sacs aplanats apilats, modifica productes del reticle endoplasmàtic.
• Lisosomes: vesícules de l'aparell de Golgi.
• Vacúols: emmagatzemen substàncies.
• Mitocondris: doble membrana, la interna forma crestes, on es localitzen els enzims de la respiració.
• Plasts (exclusius de vegetals):
  • Leucoplasts (emmagatzemen midó, proteïnes o olis).
  • Cromoplasts (contenen pigments).
  • Cloroplasts (contenen clorofil·la).

Limitats sense membrana:

• Ribosomes: formats per ARN i proteïnes.
• Citoesquelet: xarxa de filaments proteics (microfilaments i microtúbuls).
• Centrosoma (exclusiu de cèl·lules animals): organitza el citoesquelet.
• Cilis i flagels: prolongacions de les membranes cel·lulars.

Metabolisme Cel·lular

• Catabolisme: reaccions de ruptura de molècules, alliberen energia i creen productes més simples (ex: transformació del midó en glucosa).
• Anabolisme o biosíntesi: construcció de molècules grans a partir de petites (ex: unió d'aminoàcids per formar proteïnes).

Intercanvi de Substàncies

• Sense deformació:
  • Difusió: moviment a l'atzar de partícules d'una zona de major a menor concentració.
  • Transport actiu: difusió simple i limitada.
  • Transport passiu.
• Amb deformació:
  • Endocitosi: entrada d'aliments. Fagocitosi (sòlids) i pinocitosi (líquids).
  • Exocitosi.

Funcions de Relació de la Cèl·lula

Són les que senten un estímul i elaboren una resposta.

• Enquistament: formen una cobertura resistent i passen a un estat de vida més lent.
• Tactismes: moviments cel·lulars davant estímuls (mecànics: tigmotactisme; lluminosos: fototactisme; tèrmics o químics).
• Moviment ameboide: prolongacions del citoplasma.
• Moviment contràctil: cèl·lules en una sola direcció.
• Moviment vibràtil: moviment de cilis o flagels.

Divisió Cel·lular

• Fase G1 (Gap=Interval): creixement.
• Fase S (síntesi): duplicació de l'ADN.
• Fase G2: cromosomes duplicats dispersos al nucli en forma de filaments de cromatina.
• Mitosi:
  • Profase.
  • Metafase.
  • Anafase.
  • Telofase.
  • Citocinesi.
• Meiosi.

Protoctists i Fongs

Protoctists

Algues, protozous i similars als fongs.

Protozous

Algues Unicel·lulars

• Euglenoides.
• Dinoflagel·lats.
• Diatomees.
• Algues daurades o crisofícies.

Algues Pluricel·lulars

• Brunes o feofícies.
• Verdes o clorofícies (formes: filamentoses, laminars, colonials).
• Vermelles o rodofícies.

Protoctists Similars als Fongs

Fongs

Característiques

• Hifes (conjunt: miceli).
• Cenocítiques.
• Dividides.
• Haustoris.

Origen i Diversitat de les Plantes

.

Origen.Els vegetals surten de levolucio de les algues, es a dir algues van el medi terrestre i es tranformen en plantes.Sembanes en les algues verdes: Mateixos pigments , mido i i sacarosa es el glucid meselabora de la saba elevorada. Vegetals venen de caroficees
Estructures per adaptarse al medi terestre
Cuticula: capa impermeable.
Estomes Punts de la cuticula que permet intercambiar co2 am o2
Gametangis:orgens sexuals encaraggats de protegir lembrio
Esquelet intern: Manten la planta reccta
Vassos conductors: transport.
Caracteristiques dels vegetals
Son autotrofo
Tenen paret cel.lular
cloroplast
Fase de vida dels vegetals reproduccio

Clasificaciosi tenen vasos conductors sistema vascular
No =briofits
Si=Pteridofits i espermatofits
Briofits formats per molses i hepatiques inconvenients que han hagut de vencer
Evitar la desaccacio
Mantenirse dreçades
Fixar-se al sol tenen rizoides.
Molses
Plantes vasculars tipos de vassos llenyosos i els liberians
Pteridofils agupen Faalgueres , licopids i cuas de caballs
Falgueres, Pinne son les fulles i quan es divideixen en pinnules
Espermatofits Plantes en llavors
Caracteristiques per conquerir tots els ambient
No depenen de lhumitat
Esperofit diploide
Tenen la diversitat genetica mes gran. Heterospores: espores dediversa mida amb informaciógenetica diferent.

Gimnospermes Llover nua Caracteristiques mes importants
Tenen texits llenyosos o xilimena
Curticula
Reprodueixen per grans de polen
Les gimnospermes mes importants son les confieres
Tipus de fulles.
Fines i allargades
Curtes i Rigides
Amples i romes.

ANGIOspermes en fruit

Tenen fruit i flor per aixo es dicen fanerogames.
Es poden dividir en monocotiledonies i dicotiledonies
Cotiledon: fulla embrionaria que conte subtancies alimentaries per el embrio.
Caracteristiques de les dicotiledoniesCaracteristiques de les monocotiledoniesLlavors en 2 cotiledond1 cotiledonFlors en 4 o5 petals o multiples3 o x 3Nerviacio ramificadaNervacio paral.lelaGrans de polen en tres porusGran de polen amb un porusFeixos vasculars colocats en anellDistribuits per la tija
Bosc mediterrani o perennifoli: alzines i sureres
Bosc atlantic caducifoli: Roures i faig.