Guia completa d'aromateràpia: usos, beneficis i precaucions

Aromateràpia: Una introducció

Origen i definició

El terme aromateràpia prové del grec:

• Aroma
• Therapia: curació

L’aromateràpia es pot considerar una branca de la fitoteràpia o fitocosmètica, ja que utilitza com a principis actius els olis essencials extrets de diverses plantes. És per això que també es parla d’aromacosmètica.

L’aromateràpia s’utilitza amb la finalitat de millorar la salut, la bellesa i el benestar.

Concepte d'oli essencial

Líquid volàtil i aromàtic que s’obté de diferents parts de la planta, com flors, fruits, llavors, fulles, branques o la planta sencera, a partir de diferents mètodes d’obtenció. Els més habituals són la destil·lació per arrossegament de vapor i l'expressió en el cas dels cítrics.

Poden haver-hi diferents olis essencials de la mateixa planta, depenent de la part de la planta que s’obtingui.

Propietats fisicoquímiques

• Són volàtils i líquids a temperatura ambient.
• Color variable.
• Densitat inferior a l'aigua, amb excepció del safrà i el clau.
• Insolubles en aigua i solubles en alcohol i altres dissolvents orgànics. També són solubles en olis vegetals.

Un oli essencial està format per una barreja complexa de diferents components que actuen individualment i sinèrgicament, és a dir, que la combinació dels diferents components és més eficaç que cada un per separat.

La composició química dels olis essencials està composta principalment per terpenoides. Un terpè és un compost orgànic format a partir d'isoprè.

Molècules aromàtiques

A més, entre les molècules aromàtiques es poden trobar:

• Àcids, amb propietats antiinflamatòries (àcid salicílic en el clau).
• Alcohols i fenols, amb propietats antisèptiques (geraniol, linalol, timol).
• Aldehids, amb propietats antiinflamatòries i immunostimulants (citral, geranial...).
• Cetones, amb propietats mucolítiques, cicatritzants i lipolítiques (mentona de la menta piperita).
• Èter, antiespasmòdics, reequilibrador nerviós (metil-eugenol del llorer).
• Esters, fungicides i sedants (acetat de geranil).
• Cumarines, amb efecte sedant (bergaptè de la bergamota).
• Terpens, antiinflamatoris, cicatritzants o antisèptics.

Les aromes i la seva relació amb el sistema nerviós

• Les molècules aromàtiques penetren les fosses nasals i entren en contacte amb cèl·lules receptores (neurones) de la mucosa nasal (pituïtària groga).
• Aquest acoblament provoca un senyal elèctric al bulb olfactiu, que envia la informació al còrtex olfactiu del cervell, responsable d’elaborar la resposta, la sensació.
• El còrtex olfactiu es relaciona amb el sistema límbic, lloc on es processen les emocions, les motivacions i els records.
• Per això, juntament amb el reconeixement d’una aroma, apareix una resposta emocional positiva o negativa fruit d’experiències prèvies.
• Hi ha olis essencials estimulants o sedants del sistema nerviós.
• Aquesta és la base de la teràpia mitjançant les aromes que es desenvolupa en centres de teràpia holística, balnearis i centres de spa.

Efectes i forma d'aplicació dels olis essencials

• Els olis essencials no només tenen efectes sobre el nostre sistema nerviós a través de l’aroma que captem mitjançant el sistema olfactiu, produïda per les substàncies volàtils que contenen, sinó també pels compostos químics que contenen i que produeixen canvis físics després de la seva absorció i distribució per l’organisme a través del torrent circulatori.
• L’aromateràpia millora la salut mental, emocional i física.
• L’aromateràpia mèdica utilitza els olis essencials per tractar una àmplia gamma d’alteracions comunes mitjançant l’administració oral dels olis essencials.
• L’aromacosmètica utilitza els olis essencials per a la cura i tractament de la pell, el sistema circulatori i l'aparell locomotor. Els olis essencials són utilitzats en tractaments d’higiene facial i corporal i en el tractament de pells grasses i acneiques gràcies a les propietats antisèptiques i bacterianes que tenen alguns d’ells.
• Els olis essencials es poden administrar per:
  • Via respiratòria, mitjançant inhalació directa o vaporització a l'aire a través d’un cremador o vaporitzador d’essències.
  • Via oral: en l’àmbit mèdic.
  • Banys aromàtics (s’omple la banyera d’aigua calenta i s’afegeixen 5-7 gotes d'oli essencial; es dispersa en l’aigua i es manté la immersió uns 15 minuts).
  • Via tòpica:
    • En diferents aplicacions terapèutiques.
    • En diferents tractaments estètics:
      • Barrejant l’oli essencial amb un oli portador.
      • Barrejant l’oli essencial amb un cosmètic (aromacosmètica).
        • La barreja s’aplica mitjançant massatge.
        • Permet personalitzar els tractaments facials i corporals.

Normes terapèutiques generals, precaucions i contraindicacions dels olis essencials

• Com a norma principal, només aplicarem els olis essencials via tòpica. Sempre aplicarem aquests olis purs diluïts en un oli portador o cosmètic, sempre amb precaució de no excedir-nos amb les gotes. Hi ha excepcions, com l’oli pur de lavanda, que sí que el podem aplicar a ferides, granets i cremades.
• Alguns olis essencials poden causar reaccions adverses: irritatives, de sensibilització i fotosensibilització.
• Per comprovar si una persona té al·lèrgia a un oli essencial o té la pell sensible, es realitzarà una prova de sensibilitat cutània:
  • Abans d’aplicar qualsevol oli a la pell.
  • Aplicarem una mica a la cara interna del braç o cobrirem amb un apòsit i ho deixarem actuar un dia. Si es dóna el cas que aparegués qualsevol irritació, aplicar aigua freda.
• Olis irritants:
  • Pi silvestre, all, alfàbrega, anís, cajeput, canyella, cedre, clau, eucaliptol, menta, gingebre, llimona, julivert, pebre i timó, etc.
• Dermocausticitat:
  • Per utilitzar olis essencials sense diluir com el timó, orenga, artemisa, canyella, clau.
• Fototoxicitat:
  • Alguns olis poden provocar taques a la pell si els toca la llum solar directament.
  • No utilitzar els següents olis ni purs ni diluïts si després ens ha de tocar el sol.
  • Tots els olis essencials cítrics són fotosensibilitzants: bergamota, llima, taronja, mandarina.
  • Altres: angèlica, comí, gingebre, levistic i verbena.
• No tocar els ulls amb restes d'olis essencials.
  • En cas d’accident, netejar els ulls amb un oli vegetal; no utilitzar mai aigua.
• Precaucions durant l'embaràs:
  • No utilitzar durant els tres primers mesos d’embaràs.
  • És millor reduir la dosi a la meitat de les dosis recomanades.
  • Els olis que són tòxics o que tenen la propietat d’estimular la musculatura uterina estan contraindicats.
  • No utilitzar mai: alfàbrega, angèlica, anís, canyella, cedre, citronel·la, clau, comí, mejorana, mirra, nou moscada, julivert, sàlvia, timó, menta, romaní i rosa.

Olis portadors

• També anomenat oli base, és un oli vegetal que serveix de vehicle i afavoreix la penetració dels olis essencials a través de la pell.
• A més, tenen grans qualitats nutritives al ser portadors d’àcids grassos, vitamines, fitoesterols, terpens, alcohols, minerals, etc. (part insaponificable dels olis, rica en actius liposolubles).
• Així doncs, aporten propietats a tenir en compte, com per exemple l’oli de jojoba, que és regenerador del mantell hidrolípidic, regulador de la secreció sebàcia i hidratant.

Conservació i emmagatzematge dels productes d'aromateràpia

• Els olis essencials es poden alterar i transformar-se en líquids tèrbols o apegalosos que poden perdre intensitat en l’aroma o inclús fer una olor desagradable. Per evitar la seva alteració, hem de tenir en compte un seguit de consells:
  • Conservar en llocs on no els toqui el sol i envasar en vidre fosc per evitar la seva alteració per efecte de la llum UV.
  • Tancar bé els flascons per evitar l’entrada d’aire i l’oxidació de l’oli essencial.
  • Conservar en llocs allunyats de fonts de calor perquè són inflamables.
  • Emmagatzemar en llocs fora de l’abast dels nens.
  • A temperatura ambient, les essències cítriques i l'essència de l’arbre del te duren uns 6 mesos, i la resta d’essències, 1 any. Si es conserven a la nevera, les primeres poden durar fins a 1 any i la resta, 2 anys.
• Es recomana treballar amb olis essencials quimiotipats (AEQT) o olis essencials botànicament i químicament definits (AEQQ), 100 % purs, 100 % naturals i 100 % complets (o integrals). És a dir, olis essencials amb una correcta destil·lació, sense afegir olis vegetals o sintètics i tampoc no se'ls ha tret res.
  • Els laboratoris han de poder demostrar la qualitat amb les fitxes tècniques dels seus productes.
• Si és possible, utilitzar productes amb certificació biològica.
• Un correcte etiquetatge ha de contenir:
  • Nom botànic (en llatí).
  • Quimiotip (classificació química, biològica i botànica que designa normalment la molècula amb més presència i permet definir-lo terapèuticament dins d’una mateixa espècie botànica).
  • Òrgan productor.
  • Número de lot.
  • Data de caducitat.
  • Procedència.
  • Tipus de cultiu.
  • Ha d’incloure 100 % natural, 100 % pur i 100 % complet.