Guerres Mèdiques: Victòria Grega sobre Pèrsia

La Revolta Jònica (499-494 a.C.)

El 499 a.C., les póleis gregues conquerides per Cir es rebel·len contra els perses, liderades per Milet, i sol·liciten el suport militar dels grecs. Només Atenes i Erètria envien algunes naus. La revolta s'inicia amb èxit, ja que els grecs conquereixen i saquegen Sardes, capital de la satrapia. Finalitza el 494 a.C., quan l'exèrcit persa entra a Milet, arrasant la població i deportant els seus habitants a Mesopotàmia. La resta de ciutats jònies són perdonades i se'ls mantenen governs amb certa autonomia política.

Les Guerres Mèdiques (490-479 a.C.)

Després de sotmetre les ciutats jònies revoltades, Daríus I es va disposar a castigar les ciutats gregues del continent que havien ajudat els rebels, començant així les anomenades Guerres Mèdiques (490-479 a.C.).

Primera Guerra Mèdica (490 a.C.)

La Primera Guerra Mèdica es pot dividir en dues campanyes:

• Primera campanya (492 a.C.): Mardoni, general de Daríus I, va travessar Europa amb un exèrcit recolzat per una flota. El seu exèrcit va sotmetre Macedònia i la va fer vassalla de Pèrsia. No obstant això, una tempesta va destruir la flota persa i Mardoni va haver de retrocedir a Anatòlia.
• Segona Campanya (490 a.C.): El 490 a.C., els generals de Daríus I, Datis i Artafernes, conquisten diverses illes de les Cíclades amb una flota. Finalment, desembarca un exèrcit de 30.000 soldats a la plana de Marató, 42 km al nord d'Atenes.

La Batalla de Marató

Només saber del desembarcament persa, Milcíades, el general atenès, avança cap a Marató amb 11.000 homes, entre atenesos i plateus. Mentre marxa, envia un missatge a Esparta amb el seu soldat més ràpid, Filípides, que corre 240 km en 2 dies, per demanar ajuda. Els atenesos rebutgen els atacs perses i aquests últims marxen cap a un port proper a Atenes. Aleshores, Milcíades mana al seu corredor Filípides amb un missatge per informar la ciutat de la victòria. Milcíades ordena que tots els habitants d'Atenes fingeixin ser soldats sobre les muralles. Filípides, cansat de la batalla, mor només arribar i pronunciar el seu famós "níke" (victòria). En veure la gentada sobre la muralla, els perses ni tan sols desembarquen. Els atenesos van construir el Partenó per commemorar la victòria.

Segona Guerra Mèdica (480-479 a.C.)

Després de la derrota, Daríus I intenta preparar una segona expedició, però va morir el 486 a.C. Serà el seu fill Xerxes I (519-465 a.C.) qui ho intenti, començant la Segona Guerra Mèdica (480-479 a.C.). En els 10 anys següents es manté la calma, però els grecs es preparen per al xoc. A Atenes, l'estrateg Temístocles, conscient de la clara superioritat naval persa, convenç l'Assemblea de la necessitat de construir una flota amb la plata de les mines de Laurió. El 481 a.C., els espies grecs informen que a Lídia Xerxes I està concentrant 300.000 homes.

La Lliga de Corint

La consciència fa que la majoria dels grecs signin a Corint la Lliga de Corint (481 a.C.), un pacte defensiu liderat per Esparta (amb els seus aliats del Peloponès és la força bèl·lica terrestre més important). El 480 a.C. es posa en marxa l'exèrcit de Xerxes I. Esparta consulta l'oracle de Delfos: "Homes d'Esparta: potser els perses conquereixin Esparta o els espartans plorin la mort d'un rei descendent d'Hèracles que ho eviti".

Batalla de les Termòpiles i Artemísion

L'estratègia de Temístocles consisteix a aturar els perses a les Termòpiles per terra i al cap Artemísion per mar. A les Termòpiles dirigeix els grecs el rei Leònides d'Esparta (l'Assemblea espartana li impedeix que vagi amb molts homes: en tria 300, entre els quals ja han tingut descendència per assegurar que les diferents estirps de la ciutat sobrevisquin). Al cap Artemísion, Temístocles dirigeix 200 vaixells grecs que defensen l'estret perquè els perses no sobrepassin l'exèrcit de Leònides. També s'estableix un altre punt de defensa a l'istme de Corint per defensar el Peloponès.

L'exèrcit de Xerxes I està format per 1.000 vaixells de guerra i 300.000 homes. Creuen l'Hel·lespont (estret de Dardanels), d'1,5 km, per un pont fet amb 700 vaixells mercants ancorats al fons marí amb pedres. L'exèrcit persa surt de Sardes al maig i recorre 1.500 km; triga 3 mesos a arribar a les Termòpiles.

Batalla de Salamina (480 a.C.)

L'oracle de Delfos, consultat, va respondre: "la victòria grega passaria per construir una muralla de fusta". Aquesta muralla de fusta va ser interpretada per Temístocles com una formació de vaixells. L'armada grega estava composta per 366 naus proporcionades per 12 ciutats-estat, de les quals 180 pertanyien a Atenes. Es va enfrontar a unes 1.000 naus enemigues. Els grecs van aprofitar una altra vegada un estret per evitar la superioritat numèrica persa i, una altra vegada també, els perses van enviar una flota (l'egípcia) per intentar agafar els grecs per la rereguarda. Temístocles va usar un espia doble que va convèncer Xerxes I per avançar l'atac abans que arribés la flota egípcia per la rereguarda. La victòria grega no va ser definitiva: Xerxes I va marxar, però va deixar Mardoni amb un exèrcit hivernant a Tessàlia per atacar l'any següent.

Batalla de Platea (479 a.C.)

La coalició grega (100.000 soldats, 40.000 hoplites) surt del Peloponès i es dirigeix a Beòcia, on acampava l'exèrcit persa al costat de la ciutat de Platea, amb 300.000 homes segons Heròdot (càlculs moderns: 120.000). Després de 8 dies l'un davant de l'altre sense lluitar, els exèrcits es van enfrontar a Platea. En aquest combat, la falange grega de Pausànies va demostrar una vegada més la fortalesa de la seva constitució. Les tropes lleugeres i la manca d'escuts o una altra protecció dels perses van constituir el desavantatge més gran contra homes fortament armats. Alhora, la flota grega derrotava la flota persa a la costa d'Anatòlia, a Micala.

Conseqüències de les Guerres Mèdiques

Es demostra la superioritat de la tàctica hoplítica, cosa que reforça el concepte de ciutadania: la defensa de la polis per part dels aristòcrates ara queda lluny.

Es transforma el lideratge militar dels grecs: fins aleshores estava en mans d'Esparta. D'ara endavant, Atenes sorgeix com una important competidora. Tot i ser destruïda, Atenes va ser la polis més beneficiada del conflicte, ja que la construcció de la seva flota va demostrar que aquesta era de la major importància per a la defensa de Grècia. Es comparteix la supremacia entre Esparta i Atenes: Esparta, al capdavant de la Lliga del Peloponès, manté el domini a l'interior; Atenes, constituïda al líder d'una lliga marítima (Lliga de Delos), controla els mars.

S'assenta la idea de l'hellenikós: l'enemic extern, bàrbar (diferent cultura, llengua, creences), promou la consistència d'una identitat hel·lènica que es considera superior.

La Lliga de Delos (477 a.C.)

Unes 275 póleis, les que podrien veure's afectades en un conflicte amb Pèrsia, signen un acord en què Atenes es va elevar des del principi com a ideòloga i rectora. Les ciutats havien d'integrar una aportació voluntària (phóros): les més poderoses aportaven naus i les més petites, diners. Al principi, la seu de la Lliga i del seu tresor van estar a l'illa de Delos, però sempre Atenes va disposar la determinació de la quantia de l'aportació i de la seva utilització, rebent l'encàrrec de construir el gruix de la flota. En els primers anys, els atenesos van complir amb el pacte. El 469 a.C., els grecs vencen els perses a la batalla d'Eurimedont i aquests deixen de ser una amenaça real. Per això, desapareixia el motiu de la formació de la Lliga. No obstant això, els atenesos obliguen els altres membres de la Lliga que aquesta continuï, però ara al servei d'Atenes. A més, a les zones més conflictives s'instal·len cleruquies, colònies d'atenencs en edat militar.