Guerra de Successió i Il·lustració a Espanya

Guerra de Successió

Carles II mor al 1700 sense descendència, per tant han de cercar el proper hereu. Carles II tenia dues germanes, la gran Mª Teresa casada amb el rei de França, i la petita Margalida Teresa casada amb l’Emperador de SIRG, així quedant com a candidats a la corona d’Espanya Felip d’Anjou, nét de Mª Teresa i l’Arxiduc Carles fill de Margalida Teresa. Al testament el rei Carles deixa la corona a Felip d’Anjou, que es converteix en rei d’Espanya Felip V (Borbó).

Gran Bretanya, Holanda i Portugal no estan d’acord amb aquesta decisió, perquè en cas de conflicte internacional Espanya i França serien aliades, i presenten a l’Arxiduc Carles com a candidat, així comença la guerra de successió, una guerra internacional i Civil per l’enfrontament entre Castella (Felip V) i Aragó (L’Arxiduc Carles), guerra molt igualada pels dos bàndols. El 1711 es mor Josep Ferran futur emperador del Sacre Imperi i l’Arxiduc Carles passa a ser el futur emperador. EL 1713 firmen el Tractat d’Utrecht on GB, Portugal, Holanda i el SIRG accepten a Felip V com a rei a canvi d’unes compensacions: AL SIRG Felip V li dona Nàpols, Sardenya, Milanesat i Flandes; a Gran Bretanya li donen Gibraltar i Menorca; Holanda i Portugal se'ls dona una compensació econòmica.

Aragó continua la Guerra Civil amb Castella dins al 1714 que firmen el tractat de Rastatt on Aragó es rendeix.

Carles III (1763-1788)

Ferran VI es mor sense descendència i passa la corona al seu germà Carles III.

Il·lustració → sorgeix a França aquesta corrent ideològica, on els il·lustrats fan una crítica de l’antic règim, perquè consideren injust que un 95% de la població visqui dins la màxima subsistència. Així creuen que una persona aconsegueix la felicitat a través de la raó, que s’obté amb els estudis. És crítica la societat estamental, perquè creuen que cada persona amb els seus estudis hauria de decidir el seu futur. També es critica la economia en quant a què les terres s’haurien de desamortitzar (poder-se comprar i vendre. Mayorazgo→ terres passen per herència) i així qui vulgui poder accedir a elles tenint en compte que l’agricultura és la base de l’economia. Sense criticar a Déu, critiquen a l’Església, perquè creuen que té un control ideològic i psicològic de la societat massa gran.

També critiquen que només una persona prengui totes les decisions polítiques d’un país (monarquia absoluta). Així, Montesquieu i Rosseau donen una alternativa a la Monarquia Absoluta. Montesquieu divideix tot el poder polític del rei en tres: executiu, legislatiu i judicial.

• Executiu: poder del rei, acceptarà o no les lleis del poder legislatiu.

• Legislatiu: poder del poble, que s’encarregaran de fer les lleis.

• Judicial: poder dels jutges d’ofici, que s’encarregaran de què es compleixin les lleis.

Rosseau estableix la manera de com triar els representants al poder legislatiu, creu que s’ha de fer a través de sufragi (anar a votar). Quan els reis d’Europa coneixen les idees il·lustrades i les accepten amb part, el sistema de govern canvia a Despotisme Il·lustrat.

Les idees il·lustrades tarden molt en arribar a Espanya, per l’oposició dels privilegiats i per la ignorància del poble. Així i tot, en el regnat de Carles III la il·lustració arriba amb els il·lustrats Aranda, Floridablanca, Jovellanos i Olavide. Creuen que l’educació és bàsica pel progrés del país i també la desamortització de terres per millorar l’economia. El Carles III comença un programa de reformes per millorar la situació del poble. Fa una neteja de les ciutats, posa enllumenat públic, prohibeix capes llargues perquè la gent vegi les espases, millora la seguretat de les ciutats… però el poble es revolta a “Es Motí de Squillace, 1766”, perquè tenen altres prioritats abans que aquestes, com una baixada d’impostos. Així, Carles III atura les reformes i juntament amb els il·lustrats encarreguen un estudi de les necessitats del poble d’Espanya. Finalment, quan ho sap torna a començar les reformes.

• Decreta el lliure comerç dels productes dins Espanya.

• Estableix un aranzel als productes que s’importen, per fomentar el producte nacional.

• Crea les “Societats econòmiques d’amics del país”, amb l’objectiu de fomentar la cultura, també els demana que facin un estudi econòmic de les necessitats d’Espanya. Arriben a la conclusió, de què s’ha d’aplicar la fisiocràcia (teoria econòmica que estableix que l’agricultura és la base econòmica del país i s’han de dedicar esforços per millorar-la), això perjudica econòmicament als privilegiats perquè els hi suposa una despesa econòmica i s’oposen a aquestes reformes.

En definitiva, les reformes de Carles III van ser positives en quant a la millora de les carreteres, neteja de les ciutats… però quan aquestes afecten els privilegiats es troben amb la seva oposició. A més, esclata a França la revolució Francesa i la por de què el poble d’Espanya agafi exemple fa perillar les reformes de Carles III.