La I Guerra Púnica: Conquesta i conflicte a la Mediterrània

La I Guerra Púnica (264 – 241 AC): 23 anys de duració. Abans d'aquesta, els romans havien estat bastant ocupats amb el regne de Pir (actual Albània), conquerint colònies gregues... La I Guerra Púnica va arribar d'una forma bastant ràpida. Tot comença perquè hi ha un grup de mercenaris romans, anomenats marmetins, que es van dirigir a Sicília perquè a la ciutat de Siracusa hi havia un tirà que es deia Agatocles que els va contractar. Quan aquests mercenaris arriben a Sicília, aquest tirà mor. Aquests decideixen aprofitar i saquejar la ciutat. Quan el nou tirà va començar a pressionar-los i intenten esclafar-los, alguns d'ells van demanar ajuda a Roma i alguns altres ajuda a Cartago. El Senat romà va rebutjar anar a Sicília, però els dos cònsols van fer una consulta a la població sobre si havien d'intervenir, i sembla que la població pensant en el botí, van dir que sí. Per tant s'hauria legitimat aquesta expedició militar. Un dels cònsols es va dirigir allà. Els cartaginesos, emprenyats de que els romans arribessin a Sicília amb soldats, van bloquejar l'illa, i el nou tirà de Siracusa es va unir als cartaginesos. Roma es va haver de convertir en una potència naval. Fins llavors, tenien una infanteria de terra, però no els hi havia calgut una flota marítima. Van imitar els vaixells púnics per la seva flota. Va ser un conflicte nàutic, amb moltes batalles, molts desastres pels dos bàndols. Els romans intenten conquerir la costa africana sense èxit. Els romans van patir tant a nivell econòmic que van haver de demanar préstecs. Durant molts anys, semblava que cap bàndol agafés un avantatge decisiu. Finalment van signar un nou tractat, que seria el tercer o el quart. Guanyen els romans, i aquest tractat, el tractat de Lutaci, implica la rendició de Cartago. A més de les pèrdues territorials (Sicília, que serà annexada com a primera província romana), aquests havien de pagar una gran indemnització (moltíssims kg de plata als romans, i d'entrada ja van pagar la meitat). Els cartaginesos van ser el tercer grup de colonitzadors de la península (fenicis, grecs, i després ells). Buscaven apoderar-se de les riqueses minerals i metal·lúrgiques de la Península. Tindran una gran influència cultural. Converteixen la Península Ibèrica en un gran escenari de la II Guerra Púnica. La derrota de la I Guerra, els empenya a compensar la pèrdua territorial i material amb la conquesta de la Península. Ho compensen així. L'arribada de la família Barca a la Península Ibèrica 237 AC, després de la I Guerra Púnica, la família Barca arriba a la Península pel port de Cadis. Tenien molt de contacte amb el sud de la península, doncs els cartaginesos eren fenicis. Era una ciutat molt coneguda pels seus santuaris, el de Melcart. Era una zona que gaudia de moltes zones de cultiu, era bastant fèrtil, molt bona pesca... i no deixava de ser un punt neuràlgic d'entrada a l'interior de la PI. També era òbviament un punt de sortida. D'aquí, històricament, sortia molta riquesa metàl·lica de la PI.

Quin és l'objectiu d'Amílcar? Comerciar i conquerir. En aquesta conquesta del sud, és molt determinant l'habilitat de cada dirigent. Els 3 (Amílcar, Asdrúbal i Aníbal) destaquen per la seva capacitat negociadora, militar.. Des d'allà, van anar enviant tropes cap al nord. L'avenç dels cartaginesos al sud va ser més lent que el dels romans. Pels indígenes, va ser una novetat l'arribada d'aquest exèrcit, doncs fins aquell moment fenicis i grecs no havien portat exèrcit, només havien colonitzat. Els turdetans es troben amb un exèrcit estranger. Es converteix Cadis en una base cartaginesa, a través de la qual van enviant les expedicions, reben subministres.. Alacant s'ha identificat amb Akra Leuke (nom grec). Es suposa que Amílcar va decidir fundar aquesta ciutat. Però altres estan més aviat en desacord, i que aquesta ciutat en realitat estaria una mica més a l'interior. Amílcar va avançant pel territori però en un punt funda una ciutat. A través d'aquesta conquesta, no només s'enfrontaran a altres pobles, sinó que també decideixen contraure matrimonis. Va ser per tant una conquesta no purament militar, sinó que van buscar una mica l'amistat o aliança amb alguns dels pobles que hi havia. Tant Asdrúbal com Aníbal es van arribar a casar amb nobles indígenes, especialment de Castulo. Als romans no els hi feia gràcia com Amílcar conqueria poc a poc un nou territori, però tampoc ho podien aturar ja que no estava contemplat en cap tractat. Van arribar a enviar una ambaixada per demanar-li explicacions. La resposta va ser que si estaven a Iberia i estaven conquerint el territori, era precisament per pagar la indemnització. Els romans veien que això podria portar complicacions en el futur. Helike: lloc on Amílcar mor durant el setge a una ciutat, i Asdrúbal (el gendre d'Amílcar) el va succeir. Els fills, de moment, encara eren petits, encara que Aníbal tenia els 19 anys. Asdrúbal decideix fundar una nova ciutat, que portarà el nom de Qart-Hadash, Cartagena. Segurament volia destacar els llaços d'amistat i efecte entre la Cartago africana, i l'actual, encara que alguns creuen que podria ser com una usurpació. Va escollir l'emplaçament per les mines riques en plata que hi havia a prop. Permetia arribada de subministres, tropes, i tenien llavors una nova base apart de Cadis. Al final, una cosa molt important és que Cartagena es converteix en base logística però també serà un símbol per ells. Polibi és un autor que ens proporciona informació important d'aquesta ciutat, perquè ell la va visitar. Ens explica que Asdrúbal va fer construir un palau en la zona més elevada (restes arqueològiques trobades però no està confirmat que sigui el palau, hi ha opinions diverses). Anàlisi de les fonts escrites:

Apià: text més clar que parla del tractat de l'Ebre (226 AC). Asdrúbal va fer servir molt més la diplomàcia que la guerra i si calia la força, feia servir a Aníbal. Els grecs fan peticions d'ajuda a Roma davant l'arribada dels cartaginesos. Els romans envien ambaixadors, i estableixen que el riu Ebre havia de ser el límit de l'imperi cartaginès. Es signa per tant un altre tractat, que diu que l'Ebre és el límit. Els romans ja veien que els cartaginesos s'estaven recuperant i aconseguint molts recursos, malgrat la derrota de la I Guerra Púnica. Tot i que Apià diu que es va fer entre els dos senats, sembla ser que el va signar Asdrúbal amb els romans.

Uns anys després d'aquest tractat, els romans fan un tractat amb els saguntins, probablement perquè volien la protecció dels romans ja que veien que els cartaginesos s'apropaven. No queda del tot clar quin era el benefici que obtenien els romans de tot això.

Quan Asdrúbal mor poc després, el succeeix Aníbal. I Aníbal, empès per les conquestes anteriors, continua amb elles. Entre els 220 i 219 AC la

Uns anys després d’aquest tractat, els romans fan un tractat amb els saguntins, probablement perquè volien la protecció dels romans ja que veien que els cartaginesos s’apropaven. No queda del tot clar quin era el benefici que obtenien els romans de tot això.Quan Asdrúbal mor poc després, el succeeix Aníbal. I Aníbal, empès per les conquestes anteriors, continua amb elles. Entre els 220 i 219 AC la ciutat de Sagunt comença a tenir problemes amb les tribus que vivien al voltant. No sabem el nom d’aquestes, però Sagunt les acusava d’enviar el seu propi territori. Aquestes tribus van demanar ajuda als cartaginesos, i què fa Sagunt? Demanar ajuda a Roma. Roma enviarà una ambaixada a Aníbal, i li recorda el tractat signat. Aníbal viatjarà a Cartago i demanarà instruccions al senat cartaginès.Les explicacions que donen les fonts romanes són explicacions molt confuses. No sabem si els romans mentien, si no entenien el que havia passat.. quan Aníbal torna, es dirigeix a Sagunt i durant 8 mesos li fa un setge fins que la conquereix. Quan Sagunt va caure, és quan envien l’ambaixada a Cartago, i d’aquesta reunió sorgeix una declaració de guerra, i així és com comença la II Guerra Púnica.Aníbal, quan va atacar a Sagunt, segurament sabia que s’enfrontaria amb els romans, doncs va tornar a Cartago per demanar instruccions abans de dirigir-s’hi. Apià situa Sagunt per sobre de l’Ebre, llavors estarien atacant un “aliat de Roma” (encara que actualment es troba per sota).Polibi veu que el setge és l’inici de la guerra i només un pretext, però no les causes. Això és una acció premeditada, Aníbal estava començant la guerra de fet. Causes que veu Polibi:-L’odi d’Amílcar vers els romans, que havia participat en la I Guerra Púnica, i que havia estat derrotat militarment però no en esperit. Hauria començat la conquesta de la Península per revenjar-se contra els romans, encara que mor 10 anys abans de l’inici de la segona guerra.-Pèrdua territorial de Còrsega i Sardenya, en un segon conflicte després de la I Guerra Púnica.-Conquesta de la Península.  Fins a quin punt el senat cartaginès sabia el que estaven fent els Barca?Què diu Polibi sobre les responsabilitats?Diu que els cartaginesos estan trencant dos tractats, el de Lutaci (anterior), on es reconeix que cada potència té els seus aliats i no poden atacar-los respectivament, i també havien trencat el tractat de l’Ebre, pel qual els propis cartaginesos no podien creuar l’Ebre. Els cartaginesos haurien atacat als saguntins, aliats dels romans, i haurien atacat una ciutat per sobre de l’Ebre.Les fonts que parlen del conflicte són romanes i són bastant confuses:-En primer lloc, el propi tractat de l’Ebre. Realment Sagunt estava per sobre de l’Ebre i per tant els cartaginesos van trencar el tractat? Barceló diu que realment els Cartaginesos sí que van crear un riu, l’Ebre, doncs totes les fonts romanes no paren d’insistir en que els cartaginesos havien creuat un riu, però no era segurament l’Ebre que nosaltres coneixem. Seria segurament el Júcar o el Segura i que estan a sota de Sagunt. Quan els romans comencen la seva conquesta i divideixen el territori peninsular, ho fan entre la Hispània citerior i ulterior. I quan fan aquesta divisió, posen la frontera al Júcar. Segurament aquesta frontera ja existia abans i era la mateixa que havien fet servir amb els Cartaginesos. Altres autors creuen que els romans mentien i que mai van arribar a creuar l’Ebre.

tartessos Fonts documentals heterogèniesens mostra la imatgede les elits, doncs principalment s’han trobat riqueses (algunes d’elles importades). Totplegat ens mostra una societat amb una distinció de classes molt marcada.Problema historiogràfic:La imatge que dona la cultura tartèssica és d’una societat política icentralitzada amb classes socials, fronteres definides, capitalitat, etc. Els tartessos,doncs, correspondrien a un estat antic amb una jerarquia social i una classe dirigentmantinguda. Tot plegat és una deducció a través de les evidències trobades (sobretot através dels escrits d’Estrabó), no s’ha pogut corroborar res.6.2. Marc geogràfic- Andalusia Occidental i sud de Portugal:• Assentaments de Huelva (jaciment de Cabezo de San Pedro) i conca de Tinto-Odiel: estímuls colonials relacionats amb l’explotació dels recursos de la zona de Riotinto-Aznalcollar. La base de l’economia, per tant, és minera.• Àmbit Sevillà identificat amb les tradicions del Bronze final: desenvolupament agrícola intensiu lligat a l’explotació de recursos ramaders.- Influència a l’alta Andalusia, zona oriental (a través de la vall del Guadalquivir) i Extremadura 6.3. Cronologia: s. VIII-V aC.6.4. Orígens La cultura tartèssica ha de ser vista com una barreja entre:- Procés de desenvolupament de les comunitats autòctones del Bronze Final És una cronologia bastant ben definida.Contacte colonial:• Primers contactes s. XIII-X aC. Presència colonial fenícia a la perifèria del món tartèssic.• Assentaments fenicis en el litoral a partir del s. VIII: contacte regular i forts interessos específics en el control de matèries primes.Préstecs tecnològics i presència en els processos productius. Les poblacions tartèssiques, però, controlarien els medis de produccióControl del comerç: aparentment els tartessos no naveguen, per tant són els fenicis els que el controlen.Préstecs culturals: art, religió, rituals funeraris, etc. L’impacte i la reacció indígena són difícils d’avaluar6.5. La documentació arqueològica Per intentar definir la cultura,important ésestudiar els patrons d’assentament:- Aparició de nous assentaments i ocupació de zones de plana: creixement demogràfic lligat a un desenvolupament agrícola. Per tant, utilitzarien nova tecnologia.- Reorganització del poblament: definició d’una estructura jerarquitzada dominada per grans centres, on hi ha evidències de fortificacions que demostren la presència de poders locals (encara que no poden ser comparats com una monarquia).Trobem fins a 3 i 4nivells de jerarquització: hàbit central, hàbits secundaris, hàbits dispersos i finalment poblats i granges. En definitiva, una gran complexitat política i econòmica.- Models arquitectònics d’influència oriental: difusió de models constructius que no corresponen a pautes tradicionals.- Aparició de nous rituals funeraris molt més elaborats (complexitat en els enterraments):la manipulació de l’aspecte simbòlic presenta característiquesintencionades sobre un major o menor prestigi.- Difusió de productes artesanals orientals: destaca el Bronze de Carriazo, amb
iconografia síria i egípcia.

6.6. Estructures polítiques- Problemes de definició per la falta de documentació escrita i per l’ús d’imatges i models(institucionals i ètics) agafats de la pràctica política grega:• Primers reis i exemplificació de la transició a l’estadi de civilització. Els grecs i romans estableixen una llista de reis diferents (Gerión-Gargoris-Habis) i totsencarnen una funció:(aquesta històriarecorda a la de Ròmul i Rem).• Argantonis, últim rei tartèssic i l’únic del qual se’n tenen referèncieshistòriques, segons les fonts, governà 120 anys i en visqué 150 (totalment fals).Per tant, Argantonis és fruit d’aquesta cultura intel·lectual grega que intenta imaginar un territori.En definitiva, la influència grega en aquests relats és més que evident.- Hipòtesis: no obstant, la teoria més acceptada es que existien poders de base tribal(suportats per grups de parentesc) i projecció regional, constituïts a través de la guerraper assegurar el control dels intercanvis i integrar l’explotació de recursos i poblacions.Per tant, més que una monarquia centralitzada existiria una situació molt més complexai fragmentada: certs grups controlen espais “regionals” o “comarcals”, les rutes de transhumància (que implica relacions pacífiques amb altres grups), etc.6.7. Societat(les poques evidències que ens han arribat són derituals funeraris). Tot i així, els investigadors han imaginat una societat complexa i fortament jerarquitzada:• Aristocràcia: funció guerrera• Altres grups: organitzats en agrupacions de parentesc que explotarien la terra(col·lectivament?).No es pot parlar de classes mitjanes,• Existència molt probable de tensions socials i territorials, principalment pelsrecursos.6.8. ReligióEl santuari tartèssic/fenici de Carambolo (Sevilla), s. VIII-VII aC, és el complex arquitectònicper excel·lència que serveix com  amecanisme d’identitat per a legitimar i justificar el domini del territori per part d’un grup (alberga una riquesa incalculable).És un dels casos més coneguts ja què dins s’hi ha trobat tresors que responen a la riquesa acumulada per part de les elits.En definitiva, per què els historiadors esmenten que el món tartèssic s’organitzava a través declans? Per la presència d’una elit que basava el seu poder amb la guerra i el comerç. Els centresde poder territorial semblen ser els complexes palacials/religiosos (com el Carambolo),6.9. Economia- La base fonamental fou l’agricultura, capaç d’assegurar excedents.- Importància destacada de la ramaderia transhumana (mitja i llarga distància), que aporta
carn, derivats làctics i pells. Les rutes que s’utilitzaven segurament eren prehistòriques,sobretot des de l’altiplà central i la zona litoral de Sevilla. Tot plegat permetria explicarla localització de nombrosos assentaments i la seva jerarquització.- Fort desenvolupament de la mineria (coure, or, plata) i activitats relacionades.Influència fenícia, que sembla que controli la fase final del procés dels metalls.6.10. El final de la cultura tartèssica és més factible pensar en una suma de factors. En concret, s’haurien barrejatfactors econòmics, socials i polítics.• Dificultats en l’explotació minera de la zona de Huelva• Reorganització dels circuits comercials del Mediterrani Central i Oriental quehaurien desfavorit als tartessos.• Major presència grega? S’ha constatat que els grecs al s. VI aC intentenconnectar amb Gibraltar, fet que podria haver provocat alguns efectes.• Crisis internes entre les elits per a controlar els recursos.• Desenvolupament d’una nova economia agropecuària i noves estructures depoblament (ciutats). Aquesta reorientació i els canvis territorials globals escompleten amb la cultura turdetana.

LA CULTURA TURDETANA (S. V-III AC)7.1.GeografiaL’espai d’expansió correspon en gran part a l’anterior àrea geogràfica del món tartèssic, però
s’estén un pel més cap a Portugal i Extremadura.7.2.(procés complex i difícil d’analitzar)tartèssic? Sembla que hi ha un substrat tartèssic que influeix en la cultura turdetana, sobretot en aspectes econòmic i religiosos, però pocacosa més.Del món cèltic, sobretot armes.7.3. Organització política i social (una societat urbana?)- Territoris de dimensions reduïdes controlats per grans oppida fortificats (fins a 50 ha).- Es creu que aquests oppida eren governats per reguli, reis que controlavenconfederacions per recolzar o combatre a cartaginesos i a romans. Es defineixen, per lesfonts romanes, com a monarquies no basades en el principi gentilici sinó amb idees de poder més elaborades. Són poques dades i molt tardanes, situades en el context de la
conquesta Cartaginesa (s. III aC) i Romana, però ens parlen de l’existència de “reis”En la conquesta romana al Guadalquivir, es parla de reis que encapçalen una aliança de20 o 30 ciutats (exemple).- Existència d’una aristocràcia que sembla molt vinculada a la monarquia. És una situació que està enunciant una societat complexa (de classes):- Existeixen evidències de l’ús normal d’escriptura: estadi inicial d’un poder polític que utilitza pràctiques administratives. Estrabó també en fa menció en les seves obres i destaca que els turdetans es regeixen per lleis. Així doncs, seria una cultura que
necessitaria l’escriptura per difondre missatges socials, polítics, judicials o religiosos.7.4. Economia- Aparent retrocés des de la situació tartèssica que correspon, en realitat, a una reorientació cap a l’agricultura.- Economia complexa i diversificada: agricultura, transhumància (ja coneguda de l’etapaanterior), mineria (aparentment de menor importància), recursos marins, contactescomercials, etc. S’aprofiten també les antigues zones mineres i se’n creen d’altres(plata i plom). La cultura turdetana diversifica molt més la seva economia en relació a la tartèssica: cereals, vi, oli, metalls. Estrabó, fins i tot, ens parla de l’existència de grans comerciants turdetans que amb les seves naus arribaven a Itàlia o al MediterranimOriental. Per tant, es descarta la presència fenícia.- La pesca i els seus derivats guanyaran una importància notable.

e) Estructura del comerç d’EmpúriesEs basa en el control del territori immediat col·laborant amb la mà d’obra indígena. La base de l’economia és l’agricultura i la ramaderia. El comerç d’Empúries s’insereix en un sistema de circuits a varis nivells que implica relacions entre grecs, púnics i indígenes.- Factors i característiques:• El mon grec comercialitza principalment amb cereals, ja què sempre sonnecessaris a la metròpoli. Són l’autèntic motor, juntament amb els metalls(estany, plata). Aquests cereals permeten un creixement demogràfic i una major eficàcia en el treball.• Existència d’estructures comercials ben assentades i relacionades amb el mónindígena: aparició de la banca, finançament modest del comerç i pràctiqueslegals• Les societats indígenes havien de ser productives. Dona la impressió que el món indígena peninsular estava començant a utilitzar la tecnologia del ferro, el qual permetia un creixement econòmic i demogràfic més elevats.• Finalment, la plusvàlua. Una part fonamental que dona sentit al sistema es que,a més d’una capacitat de producció i una necessitat consumidora, hi hagi un benefici propi. Les elits indígenes buscaven pells per a legitimar el seupoder,perexemple. Doble concepció de valor: per un indígena no valia el mateix elcereal que pels grecs, al igual que les pells. Pels grecs, les pells servien per a comerciar amb els indígenes i pels indígenes per a legitimar el seu poder.Sistema monetari- Creació a mitjans del s. V aC. Format per petites peces de plata- Desenvolupament progressiu d’emissions al s. IV aC- Encunyació de dracmes al s. III aC- Efectes:• Desenvolupament polític: aparició d’oppida fortificats que concentren poder,riquesa i asseguren el control del territori circumdant• Desenvolupament de desigualtats socials i econòmiques associades al controldels intercanvis i del treball de part de la població• Divisió social del treball• Generalització de l’ús del ferro i del torn• Introducció de l’alfabet grecg) Emporion entre el s. III i I aCLa ruptura històrica es produeix en el context de la II Guerra Púnica, quan al 218 aC els romansdesembarquen al port. A partir d’aquest moment, es converteix en un centre portuari i logísticclau i s’integra a la òrbita romana amb tot el que comporta: instauració d’un domini estable,militar i administratiu. Els grecs tenien el respecte dels romans però a la pràctica era una ciutatcontrolada (els propis grecs acceptaran el seu domini)

Alteració dels circuits comercials: Empúries, com la resta de ciutats gregues ibèriques i gales,entrarà dins l’òrbita dels comerciants itàlics i això generarà uns negocis impressionants.Evidentment, això anava lligat a la pèrdua de la independència comercial.Empúries va viure un fort desenvolupament urbanístic a partir del s. II aC:- Construcció de muralles i ampliació de la ciutat cap al sud.- Nova zona de santuaris- Nous espais públics: àgora i stoa- Reconstrucció del port- Creació d’un nou complex de culte cerimonial a la part més alta de la ciutat: noves divinitats (també amb cultes grecs molt orientalitzats).- Construcció del presidi (campament romà) que al 100 aC es convertirà en una ciutat paral·lela.Es desconeix fins quan es va parlar grec a la Empúries romana (entre el 90 i el 80 aC?). En definitiva, es considera que al s. I aC, la Neapolis grega era només el barri portuari de la ciutat romana i la comunitat llatina era ja majoritària. Quan els romans van començar a tenir poder sobre la zona emporitana van fundar un nou espai: Emporiae (25Ha).   a) Causes de la fundació:- Cerca de recursos naturals. Tant Livi com Estrabó parlen de cereals, sal, metalls, etc.• En relació als cereals cal tenir present que fins al s. XX l’Empordà sempre hasigut una zona molt fèrtil.• En relació als metalls com el ferro i la plata, cal tenir en compte que ens han arribat algunes historietes que han parlat de riques mines de plata a la zona dels Pirineus, tot i que per ara es tracta d’un mite i no s’ha pogut comprovar la seva veracitat.- Zona de descans: el cap de Creus sempre era una zona difícil de passar i Emporion podria ser un enclavament colonial dependent d’un nucli major (Massalia): la paraula grega Emporion significa “magatzem” i “lloc d’intercanvi”. Per tant, podria ser una zona d’avituallament i un punt neutral d’un poder major.b) Fases i evolució de l’assentament:- Primera fase: petit assentament conegut (inicis del s. VI aC), que depèn de Massàlia i que presenta unes característiques molt definides: la necessitat dels comerciants massaliotes que intenten arribar més al sud. Aquest primer nucli és Sant Martí d’Empúries (Palaiá Polis), un illot primitiu.- Segona fase: no fou fins la segona o la tercera generació després de l’arribada al territori que es produí un desplaçament del col·lectiu de persones en direcció a terra ferma continental. Assentament definit com una colònia de poblament amb majors dimensions i amb la intenció d’ocupar el territori. Aquest segon nucli és anomenat Neapolis (mitjans del s. VI aC). Això respondria a un creixement demogràfic, a la necessitat de ladefensa del territori, la complexitat urbanística, etc. Ja es podria definir com una polis(ciutat grega) que durant els segles V, IV i III aC s’anirà consolidant.- Tercera fase: l’enfrontament entre Cartago i Roma (II Guerra Púnica) i el joc diplomàtic entre les dos potències marcarà enormement les comunitats de la península ibèrica,entre elles Empúries, ja què participaran en el conflicte. Es pot situar una ruptura en la historia política d’Empúries: el desembarcament romà. A partir d’aquest moment, la ciutat prosperarà al quedar integrada sota òrbita romana. Posteriorment, sobretot a partird’August, l’antiga ciutat grega esdevindrà un municipi imperial (Emporiae):