Segona Guerra Púnica: Causes, Desenvolupament i Conseqüències (218-202 aC)

La Segona Guerra Púnica (218-202 aC)

Causes i Desencadenants

• Tensions Post-Primera Guerra Púnica: Molts historiadors consideren que el conflicte va néixer d'una guerra i una pau mal resoltes, generant desconfiances mútues. L'elit cartaginesa es va ressentir per l'expulsió del mar Tirrè i la humiliació per part de Roma. Amílcar Barca buscava venjança.
• Política Hegemònica Romana: Roma, al segle III aC, aspirava a dominar el Mediterrani després d'haver conquerit la península Itàlica. Qualsevol intent de crear un poder autònom era vist com una amenaça. L'expansió cartaginesa a Hispània, tot i no ser territori romà, preocupava Roma pel seu potencial rival.
• Factors a la Península Ibèrica: L'afirmació del poder cartaginès a Hispània i el temor dels massaliotes, aliats de Roma, a una possible invasió, van contribuir al conflicte. Els massaliotes van exagerar les circumstàncies per obtenir protecció romana.
• Dinàmiques Internes:
  • Romanes: L'aristocràcia romana veia l'expansió com una oportunitat per obtenir interessos fora d'Itàlia, justificant la guerra per controlar nous territoris.
  • Cartagineses: Després de perdre el control del mar Tirrè, Cartago necessitava nous recursos i territoris. Dues faccions van sorgir: una a favor de l'expansió i una altra que buscava la pau amb Roma. L'opció de l'expansió va prevaler.
• L'Actuació d'Anníbal a Sagunt: L'atac a Sagunt, ciutat aliada de Roma, podria haver estat una provocació per desencadenar la guerra. La falta d'intervenció romana suggereix que buscaven un casus belli per frenar l'expansió cartaginesa.
• En certa manera, fou una guerra buscada per ambdós contendents.

La Guerra a la Península

• Estratègies Contràries:
  • Roma: Va decidir portar la guerra a Hispània per tallar els recursos cartaginesos.
  • Cartago: Anníbal va optar per atacar el cor de l'enemic, Itàlia, per desestabilitzar l'hegemonia romana.
• a) Primera Expedició Romana (218-211 aC):
  • Inici amb el desembarcament dels Escipions a Empúries.
  • Operacions per privar Cartago dels seus recursos a Hispània, amb suport d'Empúries, Tarraco i pobles indígenes.
  • Mort dels Escipions al Guadalquivir (211 aC).
• b) Segona Expedició Romana (210 aC):
  • Publi Corneli Escipió (el Jove) lidera l'ofensiva.
  • Atac a Carthago Nova (209 aC), victòria clau que desestabilitza el sistema de recursos cartaginès.
  • Política d'aproximació als indígenes, retornant ostatges per guanyar-se el seu favor.
  • Ofensiva final al Guadalquivir: Batalles de Baecula (208 aC) i Ilipa (207 aC).

Conseqüències

• Debat a Roma sobre el Futur d'Hispània: Desconeixement de l'escenari hispà més enllà de les operacions militars.
• Colonització i Control Militar: Decisió de colonitzar la costa i establir un control militar per explotar els recursos, amb el suport de les ciutats fenícies.
• Creació d'un Sistema Provincial: Instauració d'una administració romana que, tot i això, patirà problemes de gestió en temps de pau.
• Impacte de la Victòria Romana:
  • Substitució del poder cartaginès pel romà a Hispània, inicialment a la costa i al Guadalquivir.
  • Roma evita l'expansió al nord d'Àfrica per no provocar un nou conflicte amb Cartago.
  • Interès de Roma pel món hel·lenístic oriental, especialment després de l'aliança entre macedonis i cartaginesos.
• La victòria a la Segona Guerra Púnica obre els ulls a Roma cap a Orient.