La Primera Guerra Mundial: Causes i Context

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,73 KB

1. Context previ a la Primera Guerra Mundial

1.1. Les potències democràtiques (Segle XIX)

La Gran Bretanya

Durant l'era victoriana, el regnat de Victòria I, la Gran Bretanya va ser la potència més influent d'Europa. El seu sistema polític es basava en l'alternança dels Tories (conservadors) i els Whigs (liberals). Amb l'aparició del Partit Laborista, els Whigs van perdre terreny. Les Reform Acts van modernitzar el sistema electoral, ampliant el sufragi masculí i democratitzant l'ensenyament.

França

Després de la caiguda de Napoleó III, França es va convertir en una república. La Tercera República Francesa, amb dues cambres legislatives i un president amb poders limitats, va impulsar la democratització política: restauració de les llibertats públiques, sufragi universal, elecció d'alcaldes i legalització dels sindicats obrers. També va promoure la laïcització de l'Estat, amb l'escola obligatòria, laica i gratuïta per a infants de 6 a 13 anys. El contenciós d'Alsàcia i Lorena amb Alemanya va ser un punt de fricció important.

1.2. El Segon Reich alemany

Sota el lideratge del canceller Bismarck i el kàiser Guillem I, Alemanya va construir el Segon Reich, un estat federal amb un component autoritari. El Reichstag, la cambra baixa, s'elegia per sufragi censatari. El pangermanisme va guanyar protagonisme, i Guillem II va declarar la seva voluntat d'una política mundial expansionista.

1.3. Els vells imperis

La Rússia dels Romanov

L'Imperi Rus, autocràtic i amb una societat endarrerida, va mantenir el règim senyorial. La industrialització va ser tardana i limitada. Nicolau II va governar amb autocràcia absoluta, però la revolució el va obligar a acceptar una reforma agrària i la creació de la Duma, una assemblea representativa.

L'Imperi Austrohongarès

L'emperador Francesc Josep va liderar un imperi dual, sense institucions democràtiques i amb un domini de l'aristocràcia. Hongria tenia un alt grau d'autonomia, però les lluites reivindicatives de les diverses nacionalitats van ser un problema constant.

La descomposició de l'Imperi Otomà

L'Imperi Otomà, en decadència i amb un règim autocràtic, va patir la desmembració del seu territori a causa dels moviments nacionalistes i la rivalitat amb les potències occidentals.

2. Les causes de la guerra

2.1. La formació de les aliances internacionals (Segle XX)

A principis del segle XX, la majoria dels països europeus formaven part d'un complex sistema d'aliances. Aquestes aliances, que van conduir a la Primera Guerra Mundial, van començar a forjar-se a instàncies d'Alemanya, sota Bismarck. L'objectiu era el predomini alemany a Europa, la contenció dels enemics d'Alemanya i l'aïllament de França. Bismarck va negociar la Lliga dels 3 Emperadors, la Doble Aliança amb Àustria i la Triple Aliança amb Àustria-Hongria i Itàlia. Rússia, amenaçada per l'aïllament, va signar un acord amb França. La Gran Bretanya i França van superar les seves rivalitats colonials amb l'Entesa Cordial, i la Gran Bretanya va establir pactes amb Rússia. Així, es va formar la Triple Entesa (Gran Bretanya, França i Rússia), enfront de la Triple Aliança.

2.2. Els enfrontaments colonials

L'aparició de nous països a principis del segle XX va reactivar els conflictes colonials. Els enfrontaments entre imperialismes rivals van tenir lloc al nord d'Àfrica, especialment al Marroc, on es van enfrontar alemanys i francesos. La Primera Crisi Marroquina, amb el desembarcament de Guillem II a Tànger, va portar a la Conferència d'Algesires, que va establir un protectorat francoespanyol al Marroc, frustrant les aspiracions alemanyes.

Entradas relacionadas: