Primera Guerra Mundial: Causes i Conseqüències (1914-1918)

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,28 KB

Europa a principis del segle XX

L'any 1914, Europa era el centre polític, econòmic i cultural del món. França, Gran Bretanya i Alemanya eren les nacions més avançades d'Europa i competien entre elles. Rússia, els Balcans, Àustria-Hongria i Turquia començaven a modernitzar-se.

Sistemes polítics

França i Gran Bretanya eren democràcies. Alemanya i Àustria-Hongria tenien constitucions liberals, però amb sistemes autoritaris. A Rússia, el tsar tenia tot el poder sobre l'estat.

Principals punts de conflicte abans del 1914

  • Rivalitat colonial.
  • Reivindicació de territoris.

Sistemes d'aliances

Triple Aliança: Itàlia, Àustria-Hongria i Alemanya.

Triple Entesa: França, Rússia i el Regne Unit.

La Triple Aliança es va formar amb un acord militar el 1879, en què Alemanya i Àustria-Hongria es comprometien a defensar-se en cas d'un atac de Rússia. Itàlia s'hi va afegir el 1882, tot i que després es va passar a la Triple Entesa a causa de la invasió del Trentino i Ístria per part dels austrohongaresos.

La Triple Entesa es va formar el 1891 per França i Rússia. L'any 1904, França i Gran Bretanya van acabar amb la seva rivalitat, i Gran Bretanya es va unir a l'Entesa amb França i Rússia. Sèrbia, Romania i Grècia s'avenien amb la Triple Entesa, i Bulgària i Turquia amb la Triple Aliança.

Causes de la guerra

Rivalitat econòmica: Entre Gran Bretanya i Alemanya, i interessos financers entre França i Rússia. La construcció per part d'Alemanya d'un nou tipus de vaixell de guerra molt potent va accelerar la cursa d'armaments.

Cursa d'armaments: Abans de la guerra, els països havien invertit molt a millorar les armes i crear-ne de noves, alhora que preparaven els seus exèrcits.

Les rivalitats territorials i colonials: La rivalitat per la possessió de les colònies. Alemanya volia més colònies, ja que en tenia poques en comparació amb altres països d'un nivell econòmic semblant.

L'augment de l'esperit nacionalista: Es va generar un pensament de victimisme entre la gent de tots els països, cosa que va augmentar l'esperit nacionalista. Aquest sentiment va provocar que es creguessin superiors als altres i que la gent s'unís contra els altres països. Això va fer que la gent busqués motius per estar en contra dels altres països: França en contra d'Alemanya perquè els havien pres Alsàcia i Lorena; els alemanys contra els francesos i eslaus perquè els limitaven l'expansió; els italians contra els austrohongaresos perquè els havien pres una part del territori; els països dels Balcans (polonesos, croats, txecs...) volien la independència.

Dos pensaments: el pangermanisme, que volia unir tots els pobles d'origen germànic, i el paneslavisme, que volia unir els pobles d'origen eslau.

L'esclat de la guerra (juliol-agost de 1914)

Va ser a causa de l'assassinat de l'hereu de la corona austrohongaresa, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo, per uns nacionalistes serbis finançats pel país. Llavors, l'Imperi Austrohongarès va donar un ultimàtum a Sèrbia perquè combatés els terroristes eslaus. No ho van fer, i Àustria-Hongria va declarar la guerra a Sèrbia i va bombardejar la seva capital. Rússia no volia una altra expansió d'Àustria-Hongria i va mobilitzar les seves tropes. Llavors, Alemanya es va sentir amenaçada per Rússia i va enviar un ultimàtum a Rússia perquè aturés la mobilització i un altre a França perquè es mantingués neutral en cas d'enfrontament entre Alemanya i Rússia. Rússia no ho va fer, i Alemanya li va declarar la guerra, i després a França. Llavors, Alemanya va aplicar el pla Schlieffen, que consistia a envair Bèlgica per atacar França. El fet de no fer cas a la neutralitat belga va fer que Gran Bretanya entrés en guerra contra Alemanya.

Corrents pacifistes

Van fracassar. El 31 de juliol, Jean Jaurès, símbol de la pau, va ser assassinat per un nacionalista, i això va desmoralitzar els partidaris de la pau.

L'any 1917

La població civil ja no disposava pràcticament de recursos per sobreviure i estava cansada de la guerra. A Rússia va començar una revolució liderada pels bolxevics, que van aconseguir el poder. Rússia, liderada per Lenin, va demanar als imperis centrals la seva retirada de la guerra amb el Tractat de Brest-Litovsk. La retirada de Rússia es va compensar amb l'entrada dels Estats Units. El motiu era l'enfrontament entre els submarins alemanys i els americans, i la possibilitat de no recuperar els crèdits prestats a França i Gran Bretanya en cas que perdessin.

El final de la guerra

La falta de productes de primera necessitat va fer que la població demanés la fi de la guerra. El moviment es va declarar a favor que s'acabés. Els Estats Units van aportar en poc temps un exèrcit molt gran, cosa que va fer que fossin superiors contra la Triple Aliança. Va caure Bulgària, Turquia, i Àustria estava en procés de dissolució. El consell iugoslau va voler reunificar els pobles eslaus. Després de la destrucció de les fronteres d'Àustria, aquesta va acceptar la pau. A Alemanya es va proclamar la república i va firmar la pau amb França.

Entradas relacionadas: