La Guerra Freda: Desestalinització i Conflictes (1953-1962)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,48 KB
El PCUS i l'ascens de Krusxov
El PCUS era el Partit Comunista de la Unió Soviètica. Nikita Krusxov va pujar al càrrec després de la mort de Stalin, al cap de tres anys. Va ser qui va portar a terme el procés de desestalinització a la Unió Soviètica. Volia rentar la imatge de la Unió Soviètica.
La Desestalinització
La desestalinització va ser el procés social i polític executat a la Unió Soviètica després de la mort d'Iósif Stalin el 1953, que va consistir bàsicament a desvincular la cultura, l'educació i la política de la figura de Stalin i desinstal·lar de la societat el culte a la seva personalitat.
El pla va ser impulsat per Nikita Krusxov, qui va assumir la prefectura de govern de la Unió Soviètica després de la mort del seu antecessor. En aquest càrrec va iniciar el procés de reversió amb la realització del famós discurs secret davant els participants del 20è Congrés del PCUS.
Nova proposta de relacions internacionals
L'any 1989, amb la caiguda del mur de Berlín i la reunificació alemanya, comença una nova etapa en les relacions internacionals. Es trenca el sistema de blocs i s'imposa l'hegemonia dels Estats Units.
La desintegració del bloc socialista, l'any 1991, amb la democratització de l'URSS i dels països de l'est europeu, assenyalen la fi definitiva del sistema de blocs.
Desapareguda una de les dues superpotències, acaba el sistema mundial bipolar, però no pas els conflictes. A partir dels anys noranta, assistim a un nou tipus d'enfrontament, a una nova bipolarització, entre els països rics (el nord) i els països pobres (el sud).
Què passa dins de cada bloc?
Dins del bloc comunista
Puja al poder Krusxov després de la mort d'Stalin. Durant aquesta etapa el bloc comunista va fer molts avenços com per exemple tenir la bomba nuclear i també tirar el primer coet a la Lluna. Més endavant, quan va pujar Kennedy al poder pel bàndol dels capitalistes als EUA, hi va haver forts contactes perquè gairebé esclata la guerra nuclear. A tots dos els agradava parlar abans que fer la guerra, però els de darrere volien fer la guerra.
Dins del bloc capitalista
Després de la mort d'Eisenhower, va pujar al poder després de les eleccions Kennedy, que es va imposar davant de Nixon. A Kennedy també li agradava molt dialogar abans que es fes la guerra, perquè si es feia la guerra era la fi del món. El punt més àlgid de la Guerra Freda, on gairebé esclata la guerra, va ser en la crisi dels míssils de Cuba. Kennedy va morir a mans d'un comunista amb la famosa teoria de la bala màgica quan estava a Dallas fent una visita i anava a donar un discurs.
La crisi del 1956: El Canal de Suez
El primer conflicte que va posar a prova les dues grans superpotències va ser el del Canal de Suez. Totes dues superpotències van actuar conjuntament. El president egipci Nasser va declarar la nacionalització del Canal de Suez. França, el Regne Unit i Israel volien llançar un atac perquè deixés d'estar nacionalitzat, però l'oposició dels Estats Units i de l'URSS a una agressió de clars trets colonialistes va imposar la retirada dels atacants. Amb aquesta actuació, les dues potències aconseguien posar fi a la influència europea sobre aquesta regió estratègica i incorporar-la a la seva zona de control.
Èxits de Krusxov
L'URSS va ser la primera superpotència que va llançar un coet a l'espai, l'Sputnik. Això va ser un gran pas per a ells. També van tenir la bomba nuclear. Va intentar reorientar l'economia planificada soviètica. La primera etapa de la seva economia, el sector més important de la indústria va ser el sector agrari, i en la segona etapa els índexs econòmics van empitjorar. Van resultar evidents les mancances de tot el sistema econòmic i la productivitat de la indústria i del camp queia sense parar.
Segona crisi de Berlín
La segona crisi de Berlín es va iniciar el 1958. Per a detenir la sortida de població, Krusxov va llançar un ultimàtum a les potències occidentals: els donava sis mesos per a acceptar que Berlín Oest es convertís en una ciutat lliure, fora del seu control; en cas de negativa, Moscou donaria a la RDA plena sobirania sobre Berlín Est i els accessos a la ciutat.
Després de moments de forta tensió, l'amenaça no es va arribar a materialitzar. Es va haver d'esperar tres anys perquè el 13 d'agost de 1961, davant els ulls atònits dels berlinesos, s'iniciés la construcció d'un mur infranquejable que envoltaria tot el Berlín occidental. Es posava així fi a l'èxode d'alemanys orientals. El que es va denominar a Occident, el "mur de la vergonya", es va convertir en el gran símbol de la Guerra Freda.
La crisi dels míssils
La crisi dels míssils a Cuba és com es denomina al conflicte entre els Estats Units, la Unió Soviètica i Cuba a l'octubre de 1962, generat arran del descobriment per part dels Estats Units de bases de míssils nuclears soviètics en territori cubà. A Rússia es denomina "crisi del Carib" (en rus: Карибский кризис, Karibskiy krizis), mentre que a Cuba es diu "crisi d'octubre".
Juntament amb el bloqueig de Berlín són les majors crisis entre ambdues potències durant la Guerra Freda i en la de Cuba és on més a prop es va estar d'una guerra nuclear. La crisi abasta el període comprès entre el descobriment dels míssils (15 d'octubre de 1962) fins a l'anunci del seu desmantellament i trasllat de tornada a l'URSS (28 d'octubre de 1962). No obstant això, a altres nivells es va estendre fins a novembre de 1962 i fins i tot gener de 1963 en successives mini-crisis. En aquest moment es va crear l'anomenat telèfon vermell, línia directa entre la Casa Blanca i el Kremlin, amb la finalitat d'agilitzar les converses entre ambdues potències durant períodes de crisi.