Guerra Freda: Conflictes, Causes i Conseqüències
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Matemáticas
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,55 KB
La Guerra Freda va començar el 1947 i va enfrontar dues potències:
- URSS (socialista, soviètica, comunista): units amb el Pacte de Varsòvia, 1955. Objectiu: propugnar la desaparició de la propietat privada i del mercat. L'economia havia de ser planificada per l'Estat, i fer desaparèixer les classes socials, la desigualtat i l'explotació.
- EUA (capitalista): units per l'OTAN, 1949. Objectiu: llibertat d'indústria i de comerç, el predomini del mercat, la propietat privada de tota mena de béns i escassa intervenció de l'Estat en la vida econòmica.
Els dos blocs tenien dues opcions antagòniques, sabien que la victòria d'un era la derrota de l'altre. Per tant, havien de guanyar, i d'aquí sorgeix el terme "Guerra Freda", que definia aquesta situació internacional en la qual dues potències iniciaven una cursa d'armament i una actitud bel·ligerant i de confrontació ideològica, tot i que mai va haver-hi un enfrontament armat directe, a causa de la tensió entre elles.
Causes de la Ruptura
- Diferències ideològiques: la Conferència de Ialta va dividir Europa en dues zones.
- Zona d'influència de la URSS: que volia implantar la formació de les anomenades democràcies populars, amb una economia socialitzada i una política exterior alineada amb la soviètica.
- Zona d'influència dels EUA: que volia obligar a expulsar els comunistes dels governs de coalició que s'havien format a molts països.
- Doctrina Truman: deia que els EUA podien donar suport a persones lliures que estiguessin resistint el domini per minories armades. Això va donar lloc al Pla Marshall (George Marshall). Era un pla dels EUA de reconstrucció europea que constituiria la millor arma contra l'avenç del comunisme, és a dir, era oferir crèdits als països que acceptessin la proposta, amb la condició d'expulsar els ministres comunistes dels governs de coalició. La URSS va rebutjar aquesta proposta, ja que Stalin ho va veure com un pla d'amenaça.
- Cop de Praga.
- Bloqueig de Berlín: la URSS crea el Mur de Berlín, dos blocs: un en mans de les potències occidentals, aïllat enmig de l'Alemanya comunista (OCCIDENTAL; OEST, no poden passar) i l'altre en mans dels soviètics i capital del nou estat comunista alemany, RDA (ORIENTAL; EST).
Aquestes quatre coses provoquen la formació dels dos grans blocs, URSS i EUA.
Guerra de Corea (1950-1953)
Conflicte bèl·lic que va afrontar el règim del nord i el del sud. En acabar la Segona Guerra Mundial, al nord s'instal·la la URSS i al sud els EUA, tot i que no es va poder unificar. Quan marxa la URSS, es consolida la divisió de Corea: el Nord, amb més riquesa industrial; el Sud, amb recursos agraris. Aquesta consolidació s'aconsegueix ja que Stalin va animar els seus aliats de Corea del Nord a envair Corea del Sud. L'ONU va enviar comandaments nord-americans per fer front a la invasió i iniciar l'expansió cap al nord, però les tropes xineses els van fer recular. Perquè el conflicte no augmentés, Truman va fer fora el general de les tropes nord-americanes. Finalment, es crea la divisió consolidada de les dues Corees amb la Pau de Panmunjon.
Guerra del Vietnam (1957-1975)
Conflicte bèl·lic entre el Vietnam del Nord i del Sud, amb la intervenció directa i indirecta de diversos països estrangers.
Canal de Suez
Torna a haver-hi un enfrontament dels dos blocs. Egipte és enderrocat i s'hi instal·la una república presidida per Nasser. Per modernitzar el país, es construeix una gran resclosa i té ajuda econòmica de la URSS, els EUA li neguen. Llavors Egipte es decanta per la URSS i Nasser nacionalitza el Canal de Suez.
Crisi dels Míssils (1961-1962)
Nikita Khrusxov és rus. Enfrontament diplomàtic entre la URSS, sota el comandament de Fidel Castro, i els EUA, amb J.F. Kennedy. Major tensió entre les dues potències nuclears degut a la instal·lació de plataformes de llançament de míssils balístics soviètics en territori cubà per part de la URSS contra els EUA.
Comptabilitat: Conceptes Clau
Preu d'Adquisició
És l'import total de la compra més totes les despeses generades per l'operació d'adquisició i altres partides equivalents pagades, o pendents de pagament, més el valor raonable de la resta de contraprestacions compromeses derivades de l'adquisició, que han d'estar directament relacionades i ser necessàries per a la posada de l'actiu en condicions operatives.
Cost de Producció
És la suma de tots els costos necessaris per a la fabricació d'un producte, com la mà d'obra, les matèries primeres o els consums d'energia. Inclou el preu d'adquisició de les matèries primeres i altres consumibles, el cost dels factors de producció directament imputables a l'actiu i la fracció que raonablement correspongui dels costos de producció indirectament relacionats amb l'actiu, en la mesura en la qual es refereixin al període de producció, construcció o fabricació, es basin en el nivell d'utilització de la capacitat normal de treball dels mitjans de producció i siguin necessaris per a la posada de l'actiu en condicions operatives.
Criteris de Valoració d'Existències
Els criteris de valoració de les existències són les diferents formes com l'empresa pot valorar econòmicament els inventaris o controlar les entrades i les sortides de materials:
- PMP (Preu Mitjà Ponderat): es calcula el valor mitjà de les existències inicials i de les entrades, és a dir, de tots els diferents preus d'adquisició, ponderades segons les seves quantitats.
- FIFO (Primeres que entren, Primeres en sortir): les existències que surten es valoren al preu de les primeres que van entrar al magatzem de manera successiva.
Selecció d'un Criteri de Valoració (PMP o FIFO)
Les empreses poden decidir quin criteri de valoració volen aplicar, ja que els criteris presenten diferents resultats segons la tendència dels preus. Per una banda, el PMP és força neutral en situacions d'inestabilitat de preus, en canvi el FIFO és més recomanable en situacions de deflació, ja que d'aquesta manera la seva repercussió sobre els resultats comptables és menys distorsionada.
Fitxer de Control d'Existències
Les empreses poden saber en cada moment quin és el valor d'allò que ha entrat als magatzems, aquest control es realitza a través del fitxer de control d'existències, que és un document que registra individualment tots els productes que hi ha en existències, i que en recull principalment la valoració i el registre cronològic, les entrades i les sortides. A més, s'hi reflecteixen altres informacions dels productes emmagatzemats:
Informació que conté el fitxer de control d'existències
- Identificació del producte, referència o codificació d'ús intern i els proveïdors que el subministren.
- Referència de gestió d'inventaris: existència màxima i mínima que cal observar, punt de comanda, l'estoc de seguretat i el termini de lliurament del proveïdor.
- Criteri de valoració utilitzat: PMP o FIFO.
- Descripció i registre cronològic dels moviments de les existències: entrades, sortides i existències de valoració.