La Guerra Civil Espanyola: Les Operacions Militars

Les operacions Militars

La lluita per Madrid (juliol 1936 – març 1937)

Després de travessar l'estret, els legionaris sota el comandament de Franco, tenien com a objectiu essencial prendre Madrid. L'agost les tropes insurrectes del coronel Yagüe van ocupar Badajoz. El setembre, Franco va decidir desviar-se per ocupar Toledo i posar fi al setge de l'Alcázar, on residien alguns centenars de militars insurrectes amb les seves famílies.

El 6 de novembre, temorosos, que Madrid pogués caure en mans de l'enemic, el govern republicà va prendre la decisió de traslladar-se a València. Madrid va resistir, malgrat l'atac frontal de l'exèrcit insurrecte i les constants incursions aèries, gràcies també a l'ajut de les primeres Brigades Internacionals, dels tancs russos i de els columnes de voluntaris catalans.

Paral·lelament, a Catalunya les columnes de milicians voluntaris van desplaçar-se cap a Aragó amb la intensió de recuperar Osca i Saragossa. Al llarg d'una línia de combat les columnes de milicians van ser capaces de contenir els subordinats, però no aconseguiren reconquerir el territori i el front s'estabilitzà.

Un cop rebutjat l'intent d'ocupar Madrid, els insurrectes van iniciar dues maniobres d'encerclament per aïllar la capital i tallar les dues comunicacions amb València. La primera maniobra va ser la batalla d'El Jarama, el la qual els insurrectes van travessar el riu, però van ser detinguts pels republicans. La segona batalla va ser la batalla de Guadalajara, on les tropes italianes aliades de Franco van sofrir una derrota contundent per part del nou Exèrcit Popular de la República. Va ser la primera victòria republicana de gran ressonància.

D'altra banda, al febrer del 1937, les tropes van bombardejar i ocupar Màlaga, van provocar un enorme èxode en la població republicana i van reduir el territori andalús en mans de la República.

L'ocupació del nord (abril - octubre del 1937)

Davant les dificultats per prendre Madrid, Franco va decidir abandonar l'atac a la capital i concentrar els esforços a la zona nord. Els insurrectes, comandats pel general Mola, van atacar Biscaia els darrers dies de març. El 26 d'abril la ciutat basca de Guernika va ser arrasada per l'aviació nazi per ordre del quarter general de Franco. Bilbao va ser ocupada el 19 de juny gràcies a la superioritat dels insurrectes en armament i aviació.

El mes de juliol la República va emprendre l'atac de Brunete i més endavant el de Belchite però no va poder evitar que les tropes de Franco entressin el mes d'agost a Santander i que dos mesos més tard ocupessin Astúries.

L'arribada a la Mediterrània (novembre 1937 – juny 1938)

El nou èxit republicà va desfermar diferents ofensives, la més important de els quals va tenir lloc a Terol, on es va lliurar la gran batalla que va comportar l'ocupació republicana de la ciutat.

Però el mes de febrer del 1938 l'exèrcit de Franco va tornar a ocupar Terol i va aprofitar el desgast sofert per les tropes republicanes per iniciar la campanya d'Aragó que va comportar el desplaçament del front de guerra a Catalunya. El 3 d'abril els nacionals van ocupar Lleida i Gandesa i poc després les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. El territori republicà es va dividir en dues zones i una part de Catalunya va quedar aïllada de la resta.

L'ocupació de Catalunya (juliol 1938 – febrer 1939)

La batalla de l'Ebre va ser un dels episodis militars més importants de la guerra. Va començar el dia 25 de juliol del 1938 amb un atac republicà que va travessar el riu Ebre i va conquerir diverses poblacions. Des d'aquesta regió van avançar cap a l'interior i es van fer forts a la zona de Gandesa, on van aconseguir resistir durant 3 mesos. Franco hi ha enviar reforços, incloent-hi l'aviació alemanya i la italiana i també el Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat, format bàsicament de voluntaris catalans, i va aconseguir aturar l'avanç. El 16 de novembre del 1938 es va considerar acabada la batalla.

La derrota republicana va suposar l'esfondrament de la rereguarda i va ser el preludi d'una desfeta imminent. Tarragona fou ocupada el 15 de gener i Barcelona el 26.

La fi de la guerra (febrer – abril del 1939)

El febrer del 1939 l'únic territori a mans de la República era l'anomenada zona centre, que comprenia Madrid, La-Manxa i la regió mediterrània des del Nord de València fins Almeria.

El president del govern republicà, Juan Negrín, havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l'exèrcit i defensar el migrat territori republicà.

Però al començament de març es va produir a Madrid una insurrecció contra el govern republicà dirigida per Segismundo Casado, responsable de la defensa de la capital.

Després d'una forta lluita amb les unitats comunistes, el coronel Casado va aconseguir el seu objectiu. Amb el suport d'alguns socialistes i d'una part de la UGT, es va crear una Junta de Defensa amb la missió de negociar amb Franco una «pau honorable» basada en la «generositat del Caudillo». Però Franco només va acceptar una rendició sense condicions i va obligar els defensors de la ciutat a lliurar armes. El dia 28 de març les tropes de Franco van entrar a Madrid sense trobar-hi cap resistència.

El dia 1 d'abril Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciando la derrota de l'exèrcit republicà i la fi del conflicte.