Guerra Civil Espanyola: Fets Clau i Causes de la Derrota

Guerra Civil Espanyola (1936-1939): Anàlisi i Cronologia

Col·lectivitzacions i Economia de Guerra

Transferència de la propietat industrial i agrària a una gestió autogestionada. A Catalunya, la col·lectivització industrial és molt intensa, mentre que a les àrees rurals la col·lectivització agrària és menys rellevant.

Govern de Francisco Largo Caballero (Setembre 1936 - Maig 1937)

Creació del govern central: Nomenament de Largo Caballero el 5 de setembre de 1936, amb un govern que integra socialistes, republicans i comunistes (i posteriorment anarquistes). Trasllat del govern a València (6 de novembre de 1936). Intent de crear una aliança entre forces republicanes, integrant militàncies en un Exèrcit Popular, tot enfrontant tensions internes amb comunistes i anarcosindicalistes.

Fets de Maig (Maig de 1937)

Enfrontaments interns: El 3 de maig de 1937 a Barcelona esclaten combats entre forces del govern de la Generalitat (PSUC, ERC, UGT) i militants de CNT i POUM. Resultat: 200 morts, 1.000 ferits; derrota dels sectors més radicals i crisi de govern, evidenciant les divisions internes republicanes.

Govern de Juan Negrín (Maig 1937 - Març 1939)

Consolidació central: Negrín substitueix Largo Caballero per restablir l'autoritat central, integrant totes les milícies en l'Exèrcit Popular i reprenent el control de la producció i de l'ordre a la reraguarda. El govern es trasllada a Barcelona (novembre 1937). La Batalla de l'Ebre (25 de juliol - novembre 1938) representa un intent costós per reconnectar Catalunya amb la resta de la zona republicana, però amb grans pèrdues.

La Zona Nacional i la Creació de l'Estat Totalitari (1936-1939)

Unificació sota Franco: La zona insurrecta manté un ordre militar des del principi; després de la mort de Sanjurjo, es forma la Junta de Defensa Nacional (24 de juliol de 1936). Franco va anar consolidant el seu lideratge fins a ser nomenat, l'1 d'octubre de 1936, Jefe del Estado i Generalísimo, i el 31 de gener de 1938, es forma el primer govern de la zona rebel.

Característiques del Nou Estat Franquista

Règim personalista i nacional-sindicalista amb inspiració feixista. Supressió de partits polítics (només legalitza la Falange Española de las JONS i la Comunión Tradicionalista). Repressió sistemàtica amb execucions (calculades en uns 130.000 morts) i instauració d'un clima de terror.

Procés d'Unificació Franquista

El 9 d'abril de 1937 es promulga el Decret d'Unificació, integrant els diferents partits de dreta sota la Falange; Franco assumeix el títol de Caudillo d'Espanya.

Operacions Militars Clau (1936-1939)

• Batalla de Madrid (juliol 1936 - març 1937): Resistència a la capital, incloent la defensa de l'Alcázar de Toledo i el famós crit "¡No pasarán!".
• Front del Nord (abril - octubre 1937): Campanya als Països Basc, incloent el bombardeig de Guernika (26 d'abril de 1937) i la caiguda de Bilbao (19 de juny de 1937).
• Batalla de Terol i campanya d'Aragó (novembre 1937 - juny 1938): Ofensiva republicana i contraofensiva nacionalista que porta a l'ocupació de Lleida i altres territoris, arribant a la Mediterrània.
• Batalla de l'Ebre (25 de juliol - novembre 1938): Ofensiva clau per reconnectar Catalunya amb la resta de la zona republicana; resulta en enormes pèrdues (20.000 morts republicans, 10.000 morts nacionalistes) i marca el gir de la guerra.
• Final de la Guerra (gener - abril 1939): Ocupació del centre i sud-est: Tarragona (15 de gener de 1939), Barcelona (26 de gener), Girona (4 de febrer). Exili massiu de governs republicans, Generalitat i País Basc; finalitza amb la rendició sense condicions l'1 d'abril de 1939.

Causes de la Derrota Republicana

• Superioritat militar del bàndol nacionalista (exèrcit professional i entrenat a l'Àfrica).
• Comandament unificat sota Franco versus descentralització republicana.
• Ajuda exterior asimètrica: massiu suport d'Itàlia i Alemanya per als nacionalistes, comparat amb l'ajuda limitada de l'URSS als republicans.
• Abandonament per part de les potències democràtiques (Regne Unit, França).
• Divisions internes ideològiques i polítiques entre els sectors republicans.