Guerra Civil Espanyola: Del Cop d'Estat al Franquisme

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Del Cop d'Estat a la Guerra Civil

17 de juliol: Bàndol franquista, "Alzamiento Nacional" al nord d'Àfrica. 18 de juliol: Arribada de Franco a Melilla (des de les Canàries) i comandament de l'exèrcit d'Àfrica. Militars insurrectes es revolten. 19 de juliol: Azaña nomena José Giral com a cap de govern. Lliurament d'armes a sindicats i partits del Front Popular per acabar amb el cop d'Estat. Fracàs a Madrid i Barcelona, CNT i UGT amb un paper important.

Consolidació dels bàndols

Bàndol insurrecte: Militars conservadors, església, tradicionalistes (carlins), falangistes, monàrquics, sectors oposats a la república.

Bàndol lleial a la República: Classes populars, organitzacions socialistes, comunistes i anarquistes, classes mitjanes, defensors de la república.

Internacionalització del conflicte

Forces democràtiques, socialistes i comunistes versus règims feixistes (Alemanya, Itàlia). URSS i partits obrers a favor de la República (brigades internacionals). Conservadors de França i el Regne Unit, feixistes (Alemanya, Itàlia) i l'església a favor de la insurrecció (prova d'avions i armes).

Evolució de la guerra

Bàndol republicà

Situació de violència, assassinats, saqueigs i crema d'esglésies. Després del cop d'Estat, els sindicats i partits d'esquerres agafen força política. Comitès locals substitueixen els ajuntaments. A Catalunya, un nou poder revolucionari: el Comitè de Milícies Antifeixistes (CNT-FAI amb poder polític i col·laboració amb el govern de la Generalitat (Companys)), substitueix la Generalitat. S'ocupa de: organitzar la guerra i el treball, ordre públic, formació de columnes de milicians. Situació greu per l'avenç de les tropes feixistes, dissolució de l'exèrcit republicà i eficàcia de les milícies.

Col·lectivitzacions i economia de guerra

Economia a Catalunya: treballadors controlen les empreses, s'aproven lleis per reorganitzar l'economia (influència a les zones rurals).

Govern de Largo Caballero (1936-1937)

Espanya dividida en dues zones: republicans i nacionals. A la zona republicana, Largo Caballero governa amb republicans, socialistes i ministres anarquistes. Govern traslladat de Madrid a València. Intenció de reorganització per guanyar la guerra. Conflicte amb comunistes i anarcosindicalistes. Dissolució del Comitè de Milícies Antifeixistes i retorn de la Generalitat amb els anarquistes. Preparació de milícies per anar a lluitar al Front d'Aragó.

Fets de maig del 1937

3 de maig: La Generalitat desallotja l'edifici de la Telefònica (controlat pels anarquistes). Enfrontament entre anarquistes (CNT) i comunistes (POUM) versus PSUC, ERC i UGT (suport a la Generalitat). Derrota dels anarquistes i del POUM, i crisi de govern. Poca capacitat del govern català.

Després dels fets de maig: Govern de Negrín (1937-1939)

Els comunistes espanyols demanen la dissolució del POUM i la detenció dels seus líders. Largo Caballero s'hi nega i dimiteix. Nou govern amb Juan Negrín (partits no sindicats). El POUM és il·legalitzat. Objectiu prioritari: guanyar la guerra. Al juny, nou govern a Catalunya amb Companys (ERC + PSUC), amb l'exclusió de la CNT. Negrín intenta pactar amb Franco (Programa dels Tretze Punts, eleccions per posar fi a la guerra), però Franco s'hi nega. Desesperació de Negrín per la guerra.

Conflictes interns

Cop d'estat (anarquistes CNT-FAI, comunistes POUM i un sector de la UGT) volen fer la revolució i destruir el poder de l'estat. Mobilització antifeixista. Control d'armes. No integrar les milícies a l'exèrcit regular. Fer la revolució per guanyar la guerra.

Republicans, comunistes (PCE-PSUC) i socialistes (PSOE) veuen la necessitat de canvis. Prioritat: guanyar la guerra. Ordre a la rereguarda. Reconstruir un Estat fort per centrar-se en la guerra.

Bàndol insurrecte

A la zona "nacional", l'ordre és clau per guanyar la guerra. La Junta de Defensa Nacional (Mola, Franco, Queipo de Llano, presidida per Miguel Cabanellas) governa la zona "nacional". Prohibició de partits polítics, suspensió de la Constitució i paralització de la reforma agrària. Franco assumeix el lideratge dins l'exèrcit i el cap de l'alzamiento. Cap de govern i generalíssim de l'exèrcit. A l'octubre del 1936, Franco controla el govern i l'exèrcit, però no la política. Partits legals: Falange Española y de las JONS, carlins (Comunión Tradicionalista), CEDA i grups monàrquics són tolerats. A l'abril del 1937, s'aprova la llei de partit únic: Falange Española Tradicionalista y de las JONS (falangistes, carlins i forces "nacionals"). Presó per als contraris a la unificació. Al gener del 1938, desaparició de la Junta Tècnica i formació del primer govern de Franco (govern de Burgos). Inspiració feixista. Mesures: derogació de les lleis republicanes, supressió de les llibertats, abolició dels estatuts d'autonomia, violència. Influència de l'església. Creació d'un Estat totalitari.

Vida durant la guerra

Fam, manca de productes bàsics, bombardeigs, refugiats i desplaçats. Persecució per idees polítiques o religioses. Paper de la dona: al bàndol republicà, més llibertat i igualtat; al bàndol nacional, relegada a la llar.

Batalla de Madrid

Objectiu: prendre la capital, símbol de la República. Al juliol del 1936, les tropes franquistes travessen l'estret i enllacen amb la zona nord després d'eliminar la resistència a Badajoz. Al setembre, Franco ocupa Toledo. Al novembre, el govern republicà es trasllada a València. Arribada de les Brigades Internacionals i la Columna Llibertat. Resistència fins a l'11 de gener del 1937: victòria republicana, fase de "columnes".

Batalles del Jarama i Guadalajara

Els insurrectes intenten aïllar Madrid i tallar les comunicacions amb València. Al febrer del 1937, batalla del Jarama: fracàs dels insurrectes. Al març del 1937, batalla de Guadalajara: victòria de l'Exèrcit Popular. Canvi d'estratègia.

Batalla del nord

Abril-octubre del 1937: Desplaçament del front d'est a oest. A l'abril del 1937, primer bombardeig aeri sobre població civil (Guernica). Al juny del 1937, ocupació de Bilbao. Atacs republicans. Entre setembre i octubre del 1937, ocupació de la franja nord.

Fractura del territori republicà

Al desembre del 1937, reorganització de l'exèrcit republicà (creació de les Brigades Mixtes) per donar-li la màxima eficàcia i guanyar la guerra. A l'hivern, batalla de Terol: ocupació republicana fins al febrer. Franco inicia la campanya d'Aragó. Divisió del territori republicà en dues zones.

Ocupació de Catalunya

Batalla del Segre (abril del 1938 - gener del 1939). Batalla de l'Ebre: últim intent republicà per aturar l'avenç franquista. 25 de juliol: Atac republicà i contraatac de Franco amb reforços alemanys i italians. Ocupació franquista del sud de Tarragona. Ofensiva contra Catalunya: Tarragona, Barcelona i Girona. Exili a França de la Generalitat (Companys) i la República (Azaña i Negrín).

Fi de la guerra

Al febrer del 1939, el territori republicà es redueix a Madrid i la zona mediterrània entre València i Almeria. No hi ha esperança per a la república. Dimissió d'Azaña. Negrín i els comunistes volen seguir lluitant. Intent de negociar amb Franco. Militars republicans s'hi oposen i es revolten contra Negrín. 28 de març: Entrada a Madrid sense resistència. 1 d'abril del 1939: Fi de la guerra i començament del franquisme.

Conseqüències del conflicte

Morts, ferits, mutilats, desplaçats, empresonats. Exili a França, Amèrica i Àfrica. Ruïna del país. Destrucció del sistema democràtic. Difícil convivència dins d'un règim feixista.