La Guerra Civil Espanyola: Col·lectivitzacions, Govern i Fets Clau

L'Economia de Guerra: Les Col·lectivitzacions

Un dels elements més significatius de la revolució social de juliol de 1936 va ser la col·lectivització de la propietat industrial i agrària. Els treballadors, organitzats en comitès, van assumir el control de les empreses davant la fugida, detenció o assassinat d'empresaris i industrials. En altres casos, els treballadors van prendre el control i la direcció, comunicant als propietaris la implementació d'un règim d'autogestió.

A Catalunya, el Consell d'Economia va dissenyar un pla socialista de reorganització econòmica, i a l'octubre es va promulgar el Decret de Col·lectivitzacions. Per mantenir la producció, impulsar la indústria de guerra i abastir la població, es van implementar mesures com el control de la banca, la creació d'entitats de crèdit públic, la regulació salarial i la municipalització del sòl urbà.

El Govern de Largo Caballero

El 5 de setembre de 1936, el socialista Largo Caballero va formar govern a Madrid amb republicans, socialistes i comunistes. Dos mesos després, s'hi van incorporar quatre ministres anarcosindicalistes. L'objectiu de Caballero era crear una aliança entre forces republicanes burgeses i obreres per guanyar la guerra mitjançant la reorganització de l'Estat, la militarització de les milícies i la formació de l'Exèrcit Popular.

A Catalunya, es va dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes i es va formar un govern d'unitat presidit per Josep Tarradellas. Es va crear l'Exèrcit Popular de Catalunya i la Generalitat va augmentar la seva intervenció en l'economia per controlar les col·lectivitzacions.

Els Fets de Maig de 1937

A la primavera de 1937, els fracassos militars van revifar l'enfrontament entre les forces republicanes. Un sector (republicans, comunistes i alguns socialistes) volia un exèrcit potent, control de les col·lectivitzacions, enfortiment dels vincles amb les classes mitjanes i un Estat fort centrat en la guerra. L'altre sector (anarquistes i POUM) s'oposava a la integració de les milícies a l'exèrcit regular i defensava l'aprofundiment de les col·lectivitzacions i les transformacions revolucionàries.

El 3 de maig de 1937, les tensions van esclatar a Barcelona quan la Generalitat va desallotjar els anarquistes de l'edifici de la Telefònica. Això va provocar enfrontaments entre la CNT, el POUM, el PSUC, ERC i la UGT, que donaven suport a la Generalitat. La lluita va durar gairebé una setmana, amb més de 200 morts, la derrota dels anarquistes radicals i del POUM, i una profunda crisi de govern.

Els Fets de Maig van evidenciar les tensions entre les forces antifeixistes i les diferències entre el govern republicà i l'autonòmic sobre la capacitat de la Generalitat.

Acord de Munic

Gran Bretanya i França van reconèixer l'ocupació dels Sudets per Hitler, claudicant davant l'expansionisme nazi. Negrín, amb el suport dels comunistes, insistia en la resistència militar: "Resistir és vèncer".

Franco, Caudillo d'Espanya

La mort accidental del general Sanjurjo el 20 de juliol de 1936 i el fracàs de la insurrecció van marcar l'inici de la guerra. El 24 de juliol, es va crear la Junta de Defensa Nacional a Burgos, presidida pel general Cabanellas. Es va prohibir l'activitat dels partits polítics, suspendre la Constitució i paralitzar la reforma agrària.

Franco va guanyar suport i va consolidar el seu lideratge. El reconeixement d'Hitler i Mussolini com a interlocutor va propiciar el seu nomenament com a cap de l'Alzamiento. L'1 d'octubre de 1936, va ser nomenat cap de l'Estat i generalíssim dels exèrcits.

Franco va aplicar una estratègia d'allargament de la guerra per consolidar el seu poder. Inspirat en el feixisme italià i alemany, a l'abril de 1937 va decretar la unificació de Falange Española Tradicionalista y de las JONS, adoptant la camisa blava, la boina vermella i la salutació feixista.

El gener de 1938, es va formar el primer govern franquista. Franco concentrava el poder com a cap de l'Estat i president del govern, ostentant el títol de Caudillo d'Espanya. El nou Estat, d'inspiració feixista, defensava el conservadorisme i el catolicisme. Es va abolir la legislació republicana i es va restablir la pena de mort.

La Repressió Sistemàtica

La violència extrema va acompanyar la constitució de l'Estat franquista, eliminant els vençuts en els territoris ocupats. Figures rellevants com el poeta Federico García Lorca van ser assassinades. El general Domènec Batet, fidel a la República, va ser afusellat el 1937. L'objectiu era imposar el terror i impedir la contestació.

Els Catalans de Burgos

Entre 50.000 i 60.000 catalans van fugir a la zona nacional, un terç dels quals es va afiliar a les milícies falangistes. A carlins, falangistes i membres de la CEDA, s'hi van afegir els qui fugien de la persecució a la zona republicana. Eren catòlics, conservadors i membres del catalanisme de dretes, com Francesc Cambó, que va finançar i organitzar la propaganda franquista des de París.

La Lluita per Madrid

Després de travessar l'Estret el juliol de 1936, les tropes d'Àfrica, comandades per Franco, volien prendre Madrid. A l'agost, van ocupar Badajoz i van enllaçar amb l'exèrcit del nord. Al setembre, Franco va desviar-se per ocupar Toledo.

El 29 d'octubre, es va decretar la mobilització general per defensar Madrid. Es van construir trinxeres i es van popularitzar consignes com "No passaran!" i "Madrid, tomba del feixisme!". El 6 de novembre, el govern republicà es va traslladar a València.

Madrid va resistir gràcies a les Brigades Internacionals, els tancs russos i els voluntaris catalans, com els liderats per Buenaventura Durruti. Després de l'atac frontal, els insurrectes van intentar encerclar Madrid. A la batalla del Jarama, van ser detinguts pels republicans. A Guadalajara, les tropes italianes aliades a Franco van ser derrotades, la primera gran victòria republicana.

L'Ocupació del Nord

Davant la resistència de Madrid, Franco va concentrar els esforços al nord. Els combats principals van tenir lloc entre abril i octubre de 1937. Els insurrectes, comandats pel general Mola, van atacar Biscaia al març. El 26 d'abril, Gernika va ser arrasada per l'aviació nazi, el primer bombardeig aeri sobre població civil, immortalitzat per Picasso al Guernica.

L'Arribada a la Mediterrània

Al final de 1937, els republicans van reformar l'exèrcit amb comandaments professionals, integrant milicians i brigadistes, i nomenant Vicente Rojo com a cap. Però al febrer de 1938, Franco va ocupar Terol i va iniciar la campanya d'Aragó, ocupant Lleida i Gandesa. El territori republicà va quedar dividit.

L'Ocupació de Catalunya

L'avanç franquista es va aturar quan l'exèrcit republicà, amb nou armament, va llançar una ofensiva al riu Ebre. La batalla de l'Ebre (25 de juliol - 16 de novembre de 1938) va ser un dels episodis més importants de la guerra. Els republicans van travessar el riu i van resistir a Gandesa durant tres mesos. Franco va enviar reforços i va contraatacar, obligant els republicans a retirar-se. El 23 de desembre, Franco va iniciar l'ocupació de Catalunya. Tarragona va caure el 15 de gener i Barcelona el 26. Amb la caiguda de Girona, milers de persones, inclòs el govern de la Generalitat, el govern de la República i el govern basc, van fugir a França.

La Fi de la Guerra

El febrer de 1939, la República només controlava la zona centre. Negrín va intentar reorganitzar l'exèrcit. Al març, el coronel Casado va liderar una insurrecció a Madrid per negociar amb Franco. Després d'enfrontar-se a les unitats comunistes, Casado va crear la Junta de Defensa per negociar una "pau honorable". Franco només va acceptar la rendició incondicional. El 28 de març, les tropes franquistes van entrar a Madrid. L'1 d'abril, Franco va anunciar la fi de la guerra.