La Guerra Civil Espanyola: Bàndols, Batalles i Conseqüències

El Govern de Largo Caballero (setembre 1936 - maig 1937)

El 5 de setembre del 1936, Largo Caballero, secretari general de la UGT, va constituir un nou govern format per republicans, socialistes i, per primera vegada, comunistes. A principis de novembre, van entrar al gabinet quatre ministres anarcosindicalistes. Alhora, el govern de la República va decidir traslladar-se a València. Va dirigir la guerra militaritzant les milícies dels partits i creant l'Exèrcit Popular sobre la base de les brigades mixtes. Però un seguit de fracassos militars van tornar a obrir l'enfrontament entre les forces republicanes. Un sector, format pels republicans, els comunistes i part dels socialistes, era partidari de posar ordre a la rereguarda i reconstruir un Estat fort concentrat en l'esforç bèl·lic. Un altre sector, format pels anarquistes i els comunistes del POUM, insistia en la consolidació de les transformacions revolucionàries. Els problemes van esclatar a Barcelona al començament de maig del 1937. Els fets van derivar en un enfrontament als carrers de Barcelona entre militants de la CNT i del POUM i militants del PSUC, d'ERC i de la UGT, amb més de 200 morts.

[Comentari. LA POSICIÓ DE LA CNT I DEL POUM]

El Govern de Negrín (maig 1937 - març 1939)

Largo Caballero va dimitir i el president de la República, Manuel Azaña, va encarregar la formació d'un nou govern al socialista Juan Negrín. Indalecio Prieto va assumir el ministeri de la guerra i el nou gabinet va basar la seva política en la prioritat de l'esforç militar. Van integrar totes les milícies en l'Exèrcit Popular. La seu del govern es va traslladar de València a Barcelona, on es va refugiar també el govern basc després de la caiguda del nord. Davant de la dificultat de frenar el progrés de les tropes franquistes, va intentar trobar una sortida negociada a la guerra. Per això, Negrín va proposar el seu cèlebre programa dels Tretze Punts (abril del 1938), en el qual proposava el cessament de la lluita armada, el manteniment de la República i l'obertura d'un procés d'eleccions democràtiques. Franco va fer saber públicament que "només acceptaria una rendició sense condicions". La pèrdua de Catalunya entre els mesos de gener i febrer del 1939 va significar l'exili per als governs de la República, de Catalunya i del País Basc.

[Comentari. L'ABANDONAMENT INTERNACIONAL]

La Zona Insurrecta: Creació d'un Estat Totalitari

Francisco Franco, Generalíssim

La mort accidental a Lisboa del general Sanjurjo, va plantejar el problema del lideratge en la direcció militar i en el govern del territori "nacional". Es va crear a Burgos la Junta de Defensa Nacional. Per dirigir la guerra va anar guanyant partidaris el general Francisco Franco. L'1 d'octubre de l'any 1936 es va publicar el decret que el nomenava cap del govern de l'Estat i generalíssim dels exèrcits espanyols.

La Creació del Partit Únic. El Govern de Burgos

Franco va aplicar una estratègia d'allargament de la guerra que li va permetre consolidar el seu lideratge militar. Franco va donar a conèixer el Decret d'unificació pel qual es creava un partit únic.

[Comentari. DECRET D'UNIFICACIÓ]

El nou Estat franquista va culminar la formació del primer govern de Franco. En la persona de Franco es concentrava la prefectura de l'Estat i la presidència del govern, i a partir d'aquell moment va ser anomenat Caudillo d'Espanya. L'Estat va abolir la legislació republicana en matèria econòmica, social i laboral. Van ser suprimides les llibertats religiosa, política, sindical i de premsa, i es va restablir la pena de mort. Finalment, es respectava la important influència de l'Església Catòlica, que va fer pública una pastoral col·lectiva dels bisbes per a donar suport als insurrectes.

Una Repressió Institucionalitzada

La construcció de l'Estat franquista va anar acompanyada d'una violència extrema, com en el cas del poeta Federico García Lorca. El govern de Franco va fer executar tots els polítics del bàndol republicà que van caure a les seves mans. La repressió va tenir sempre un caràcter sistemàtic, planificat, i va ser duta a terme per l'exèrcit i la Falange. La intenció era imposar un clima de "terror" que impedís qualsevol intent de contestació. Una part dels milers d'executats durant la guerra van ser enterrats en fosses comunes sense que es deixés constància de la seva execució.

[Comentari. LA PENA DE MORT]

Les Operacions Militars

El Progrés cap a Madrid (juliol - novembre 1936)

Al juliol del 1936, les tropes d'Àfrica, legionaris i regulars sota el coronel Yagüe, tenien com a objectiu Madrid per a prendre la capital, símbol del poder republicà. Van prendre Badajoz. Franco, va decidir desviar-se per ocupar Toledo i posar fi al setge de l'Alcázar, i a l'octubre era ja a les portes de Madrid. La conquesta de la capital podia ser imminent. El 29 d'octubre es decreta la mobilització general per salvar Madrid sota el lema "No passaran". El 6 de novembre, el govern republicà es va traslladar a València. La resistència de la ciutat de Madrid a finals del 1936 va tancar la fase de guerra de columnes.

Les Batalles als Voltants de Madrid (desembre 1936 - març 1937)

Volien aïllar Madrid, amb la finalitat de tallar les comunicacions de la capital amb València. Es va produir la batalla del Jarama, el 1937. En la batalla de Guadalajara, les tropes feixistes italianes aliades de Franco van patir una derrota.

L'Ocupació del Nord (abril - octubre 1937)

Franco va decidir abandonar l'atac a la capital i concentrar-se en la zona nord. Els insurrectes controlaven Navarra des de l'inici i a l'agost del 1936 ja havien pres Sant Sebastià.

[Comentari. LA CAIGUDA D'ASTÚRIES]

El 26 d'abril, la ciutat basca de Gernika va ser arrasada per l'aviació nazi i Bilbao fou ocupada al juny. La República, va emprendre, al juliol, l'atac de Brunete, i Belchite, però no va poder evitar que Franco entrés a l'agost a Santander i a Astúries. Milers de persones fugien de la regió cap a zones que eren a mans de la República.

El Progrés cap al Mediterrani (novembre 1937 - juny 1938)

El 1937, els republicans confiaven en guanyar la guerra. El nou exèrcit republicà va desfermar ofensives, com a Terol. Al febrer, l'exèrcit de Franco va tornar a ocupar Terol i va desfermar la campanya d'Aragó. El territori republicà va quedar així dividit en dues zones.

La Batalla de l'Ebre i l'Ocupació de Catalunya (juliol 1938 - febrer 1939)

L'exèrcit republicà, va reorganitzar des de Catalunya les seves unitats i va desfermar un poderós atac sobre el riu Ebre. La batalla de l'Ebre va ser un dels episodis militars principals de la guerra. Franco hi va enviar reforços, i va aconseguir parar l'atac. Al novembre, els republicans van haver de replegar-se. L'exèrcit republicà havia estat derrotat, i les seves forces quedaven delmades i desorganitzades. Franco va emprendre l'ofensiva sobre Catalunya. Al gener entrava a Barcelona sense resistència.

La Fi de la Guerra (febrer - abril 1939)

Al febrer del 1939, els únics territoris a mans de la República eren Madrid, la Manxa i des del nord de València fins a Almeria. Al març es va produir a Madrid una insurrecció contra el govern republicà dirigida per Segismundo Casado, que havia contactat amb Franco. Casado va controlar Madrid, i es va crear una Junta de Defensa amb l'objectiu de negociar amb Franco una "pau honorable" basada en la "generositat del Caudillo". Franco només acceptaria una rendició sense condicions. El 28 de març, Franco va entrar a Madrid sense cap resistència. Més tard es va ocupar tota la zona mediterrània.

TRENTISTES: Nom que rebia un sector de la CNT arran d'un manifest del 1931, signat per trenta dirigents, significats encapçalats per Ángel Pestaña i Joan Peiró.

AFRICANISTES: Militars de l'exèrcit d'Àfrica (el Marroc, etc.), considerats els més intervencionistes en afers polítics.

BIENNI NEGRE: Terme amb el qual les esquerres van anomenar els dos anys de govern conservador, pel fet que el consideraven una època de dificultats per a les forces progressistes a causa de la paralització de les reformes.

FRONT POPULAR: Coalició de partits republicans d'esquerra, socialistes i comunistes. Es van formar a Europa per frenar el progrés dels règims feixistes.

ALZAMIENTO: Nom que els insurrectes van donar al cop militar per justificar que la insurrecció armada era un alçament contra el desordre i el comunisme, en defensa de la pàtria.

NACIONALS: Qualificatiu que es van donar a si mateixos els insurrectes per remarcar la seva ideologia nacionalista.

MILICIANS: Integrants de les milícies, grups de civils voluntaris armats que van defensar la República.

COL·LECTIVITZACIÓ: Procés de transferir als treballadors el control i la propietat dels béns i dels mitjans de producció.

REFUGIATS: Els refugiats republicans es van concentrar durant la guerra civil a Llevant i a Catalunya, era una població formada per dones, xiquets i vells. Només van poder fugir per mar cap a uns altres països.