La guerra civil i el comunisme de guerra a Rússia

La guerra civil (1918-1921)

La guerra civil (1918-1921)

La revolució havia triomfat però els bolxevics només controlaven una extensa zona al voltant de Petrograd i Moscou, que va esdevenir la nova capital. Els defensors del tsarisme, els sectors que donaven suport al govern provisional i aspiraven a una república parlamentària i els pagesos propietaris de terres van iniciar la resistència armada amb l’objectiu d’impedir la consolidació de l’Estat soviètic. El 1918 s’hi van afegir algunes potències occidentals que van envair Rússia amb els seus exèrcits.

Els partidaris del tsarisme van ser anomenats russos blancs per oposició a la Rússia roja o revolucionària. Es va iniciar aleshores una guerra que es va estendre al llarg de tres anys. Els bolxevics van crear l’Exèrcit Roig, l’artífex del qual va ser Lev Trotski. El nou exèrcit revolucionari es basava en la disciplina i la jerarquia militar clàssica, però uns comissaris polítics vigilaven els combatents i fomentaven l’esperit revolucionari.

El conflicte bèl·lic va costar moltes vides i va enfonsar en la fam i la misèria milions de persones. Les revenges i els càstigs per donar suport a un bàndol o a l’altre van sovintejar i van terroritzar la població. Enmig d’aquest clima de violència i davant el temor que el tsar pogués ser rescatat per l’exèrcit blanc, el juliol de 1918 Nicolau II i la seva família van ser executats pels bolxevics.

Els primers mesos l’exèrcit blanc va obtenir algunes victòries però a partir de la darreria del 1918 l’Exèrcit Roig va començar a dominar la situació gràcies a la seva eficàcia i disciplina militars, que van aconseguir mobilitzar un gran nombre de soldats, i a les mesures revolucionàries, com ara el repartiment de terres, que els va portar el suport de bona part de la pagesia. També va ser gràcies a la desorganització dels blancs, la manca d’un comandament únic i la retirada dels exèrcits estrangers. El 1921, després de la victòria a Ucraïna, l’Exèrcit Roig va sortir vencedor de la guerra.

El comunisme de guerra

El comunisme de guerra

La guerra va comportar que tots els recursos del país s’orientessin a un únic objectiu: abastir l’exèrcit per guanyar la guerra. El govern soviètic va establir el comunisme de guerra, que suposava un control estrict de l’economia per l’Estat i una vigilància ferma sobre la població. En nom de les necessitats bèl·liques es van nacionalitzar les indústries, la banca, els transports i el comerç. Es va controlar la producció de cereals i els agricultors havien de lliurar a l’Estat la major part de les collites. La disciplina laboral va augmentar i es van limitar els drets sindicals, fins i tot es va prohibir el dret a la vaga.

Aquestes mesures van topar amb les resistències d’un gran sector de la pagesia i van haver d’implantar-se per la força. Davant la manca d’aliments es van estendre l’acaparament i l’estraperlo, que van ser durament castigats. La davallada de la producció i els problemes derivats de la guerra van comportar grans dificultats per a tota la població, ja que les ciutats van quedar sense productes bàsics.

La necessitat de crear un bloc de revolucionaris compacte i capaç d’imposar-se als contrarevolucionaris va comportar l’establiment de mesures repressives molt severes: es va reimplantar la censura, es va prohibir la premsa opositora i es van intervenir els tribunals. Es va crear una policia política, la txeca, que detenia i castigava els defensors del tsarisme i tots aquells que criticaven les decisions del partit bolxevic.