La Guerra Carlina i la Independència Hispanoamericana

La Guerra Carlina (1833-1839)

L’any 1830, el naixement d’Isabel, filla del rei Ferran VII, semblava garantir la continuïtat borbònica. La Llei Sàlica impedia l’accés al tron a les dones, però Ferran VII, influït per la seva esposa Maria Cristina, va promulgar la Pragmàtica Sanció, obrint camí al tron a la seva filla i hereva. Els absolutistes carlins es van negar a acceptar la nova situació i van influir sobre el monarca, greument malalt, perquè reinstaurés la Llei Sàlica. Maria Cristina, per salvar el tron per a la seva filla, va buscar suport en el liberalisme. Nomenada regent durant la malaltia del rei, va formar un govern reformista. L’any 1833, Ferran VII va morir, confirmant Isabel com a hereva i Maria Cristina com a regent. El príncep Carles es va proclamar rei, iniciant la Primera Guerra Carlina al nord d’Espanya.

L’abolició de la Inquisició

La Inquisició perseguia la dissidència ideològica en relació amb el catolicisme oficial. La monarquia la utilitzava com a control dels súbdits. El 1808, Josep Bonaparte la va abolir. El decret del 22 de febrer de 1813 la va liquidar, transferint les seves atribucions als tribunals protectors de la fe. Fou abolida de nou durant el Trienni Liberal, però, davant la negativa papal a la seva reimplantació, les seves accions van ser dutes a terme per les Juntes de Fe. Durant la regència de Maria Cristina, en el context de la guerra carlina, es van publicar els edictes que van suprimir definitivament la Inquisició i les Juntes de Fe.

Altres aspectes de la Guerra del Francès

• Setges: Assedi a poblacions com Girona, Saragossa o Tarragona per les tropes franceses, mitjançant bombardejos, que, tot i la fam, van impedir el progrés francès cap a llevant.
• Guerrilla: Petites batalles eficaces, espontànies i populars, que van ajudar a combatre les forces franceses, formades per petits grups rurals de 30 a 50 membres, majoritàriament llauradors, artesans i estudiants.
• Afrancesats: Grup minoritari d'intel·lectuals, alts funcionaris i part de l'alta noblesa, que van col·laborar amb Josep I. Procedents del despotisme il·lustrat, es sentien vinculats al programa reformista, advocant per un poder fort per modernitzar Espanya sense excessos revolucionaris.
• Llei Sàlica i Pragmàtica Sanció: La Llei Sàlica, d'origen francès i implantada per Felip V, impedia l'accés al tron a les dones. Ferran VII, influït per la seva esposa, va promulgar la Pragmàtica Sanció, permetent regnar a dones si no hi havia hereus en la línia principal (fills) o lateral (germans i cosins).

La Independència Hispanoamericana

L’Amèrica espanyola al final del segle XVIII

Al llarg del segle XVIII, la preocupació dels Borbons pels territoris d’ultramar va generar prosperitat. El creixement econòmic va propiciar el desenvolupament d’una poderosa burgesia criolla. Va ser en aquesta burgesia on van quallar les idees d’emancipació i els projectes d’independència. La Gran Bretanya, amb el desig de controlar el mercat americà, estava convençuda que, un cop independents, podria dominar-lo fàcilment.

El procés d’independència

A partir de 1808, durant la Guerra del Francès, els criolls van rebutjar l’autoritat de Josep Bonaparte i van crear Juntes que van assumir el poder. El 1810, es va proclamar la independència de la República Argentina. El 1814, Ferran VII va enviar un exèrcit que va pacificar Nova Granada i Mèxic. San Martín va impulsar la independència de Xile, va derrotar l’exèrcit espanyol a Boyacá i Carabobo, i va establir les bases per a la Gran Colòmbia.

Els problemes de les noves nacions

La independència no va solucionar tots els problemes:

1. El somni d’una Amèrica unida va ser impossible.
2. Els criolls van abandonar la majoria de la població indígena, negra o pobra.
3. La independència política no va significar la independència econòmica. El domini espanyol va ser substituït per la intromissió de la Gran Bretanya i els Estats Units.

Conceptes importants

• Desamortització: Procés històric-econòmic iniciat a Espanya a finals del segle XVIII per Manuel Godoy. Consistia a subhastar terres i béns no productius en mans de l'Església, per augmentar la riquesa nacional i crear una burgesia i classe mitjana de llauradors propietaris.
• Desvinculació: Llei de 1820 que va suprimir les vinculacions a les terres, permetent als nobles vendre-les. Va afectar la noblesa amb menys recursos i fou suspesa el 1823 amb la restauració de l'absolutisme.