Guernica de Picasso: Anàlisi i Significat

Descripció formal

Sobre un escenari arquitectònic angoixant, en el qual reconeixem a penes finestres, una teulada, un terra de rajoles i una taula, hi distingim sis persones i tres animals. Totes aquestes figures s’estructuren de manera ordenada a partir d’una piràmide compensada per dos eixos verticals a cada extrem. El vèrtex superior del triangle es troba just al centre de la composició, proper al quinqué que aguanta la dona que entra per la finestra i baixa en diagonal fins als extrems inferiors. Dintre la superfície del triangle, al centre hi ha un cavall amb una llançada clavada al costat; a la seva esquerra, una dona seminua que fuig; sota el cavall, un soldat esquarterat. A la part esquerra, hi ha una dona i un bebè i un toro. Al costat de l’animal, hi ha un ocell atrapat entre el sostre i la taula. A la part dreta, hi ha la imatge dramàtica d’una dona amb els braços aixecats, atrapada en un incendi. L’autor aconsegueix plasmar l’horror i la destrucció derivats de la guerra per mitjà d’un llenguatge entre el cubisme i l’expressionisme. Utilitza la multiplicitat fraccionada de l’espai real present en la figura del cavall, el toro i en la desfiguració facial de les persones. Aquest efecte contribueix a la sensació caòtica i destructiva de les bombes. Les boques obertes de manera desmesurada, de les quals, a vegades, surt una llengua punxeguda, creen un clímax molt expressiu. La representació de la llum és totalment artificial i fins i tot irreal, perquè els focus suposats no produeixen una il·luminació racional, sinó una llum marcada per la geometrització i la multiplicitat cubista. Picasso utilitza una gamma cromàtica reduïda, de blanc, negre i gris. Això s’atribueix a l’impacte produït per les fotografies dels diaris i la influència dels seus gravats del període. No obstant això, cal advertir que la no inclusió de color en l’obra augmenta l’impacte visual de la forma i el gest.

Temàtica

El 26 d’abril del 1937, durant la Guerra Civil Espanyola, els avions de la legió Còndor alemanya van bombardejar la localitat basca de Gernika, on només quedaven dones, infants i vells. Considerada la primera gran matança de civils de l’època contemporània, va capturar ràpidament l’atenció de l’artista, a qui el govern de la Segona República havia encarregat al gener una gran obra per a l’Exposició Internacional de París 1937. Impressionat pels fets, va començar la pintura l’1 de maig amb la intenció de denunciar l’atac aeri. S’ha interpretat la dona amb els braços aixecats com a al·legoria del dolor físic; la dona que corre, com a metàfora dels que són perseguits; i la figura que aguanta el seu fill, com a símbol del dolor psicològic dels qui van perdre els éssers estimats, unit a la impotència i la vulnerabilitat dels innocents. El soldat és una al·legoria del cisma de les dues Espanyes enfrontades a la Guerra Civil. Pel que fa a la cara que introdueix el quinqué, significaria la voluntat dels supervivents de fer conèixer al món la crueltat dels fets, i el llum que penja del sostre es relaciona amb la falsa propaganda nacional que va voler imputar els fets al bàndol republicà. El cavall, relacionat amb la població, hauria estat vençut per la força bruta representada pel toro. L’ocell té relació amb el colom de la pau, que ha estat deixat de banda. La significació oberta de la simbologia de l’obra, buscada per l’artista, ha estat motiu de moltes interpretacions. El mateix Picasso, quan se li va demanar aclariment de la significació, va deixar clar que si hagués volgut crear símbols precisos, hauria hagut d’escriure. Al marge del títol, no hi ha res que recordi la població basca, ja que Picasso va voler convertir l’obra en un crit contra la duresa i la crueltat de la guerra, i no recordar el poble en si.

Models i Influències

La seva estructura formal recorda la d’un dels frontons del temple de Zeus a Olímpia, i l’acumulació de personatges en un caos aparent remet a les complexes obres barroques i també als grans quadres històrics i romàntics com ara La matança de Quios de Delacroix o El rai de la Medusa de Géricault. Com a models directes tenim La matança dels innocents del pintor barroc Guido Reni, on es pot veure la referència que va fer servir Picasso per pintar el cap de la dona que entra per la finestra amb el quinqué. També són importants els gravats de Picasso de pocs anys abans, tant per l’elecció cromàtica com per referències iconogràfiques. Exemple: Somni i mentida de Franco. En les seves obres posteriors va reflectir l’expressió del compromís a favor de la pau i contra la barbàrie humana, obres com L’ossari o La matança de Corea.