Guernica de Picasso: Anàlisi, Estil i Significat

Guernica: Anàlisi d'una Obra Mestra de Picasso

• Nom de l’obra: Guernica
• Autor: Pablo Picasso
• Cronologia: 1937
• Estil: Cubisme, expressionisme i surrealisme
• Tècnica: Oli (Consisteix a dissoldre els pigments en diversos tipus d’oli vegetal, que fan d’aglutinant. S’adapta bé a qualsevol tipus de suport i s’utilitzà des del gòtic fins a l’actualitat)
• Suport: Tela
• Dimensions: 3.51 x 7.82 m
• Localització actual: Museu d'Art Reina Sofia, Madrid
• Localització original: Fou un encàrrec del govern de la República per al pavelló espanyol de l’Exposició Internacional
• Tema: La denúncia del brutal bombardeig que va patir Guernica, capital històrica del País Basc, l’abril de 1937, per part de l’aviació alemanya. Va ser el primer atac indiscriminat de la guerra moderna sobre la població civil i un avís sobre la Segona Guerra Mundial.

Anàlisi Formal del Guernica

Pel que fa referència a l’Anàlisi Formal de l’obra, explicarem primer els Elements plàstics, i dintre d’aquests, primer parlarem de les línies; les línies són corbes, ja que representen formes i volums de cossos; a més, aquestes realitzen la funció de marcar els plans.

Pel que respecta als Colors, hi ha absència de colors (blanc-negre-gris). L’austeritat cromàtica defineix el tema del quadre. La imatge que Picasso va rebre del bombardeig de Guernica li va arribar pels diaris francesos, la qual cosa propicià la teoria de la interiorització de l’horror que l’expressa en negres entitats, varietat de grisos i un blanc sepulcral.

Passant a parlar de la Llum, aquesta és irreal. La llum no és natural, tot i que la presència de dues làmpades (una elèctrica i una de petroli) que no produeixen claredat: les parts ombrívoles afecten allò inanimat i les parts il·luminades a persones i animals. La distribució de la llum està feta amb molta cura, s’il·luminen les parts més expressives dels cossos.

Composició i Perspectiva

Pel que fa referència a la Composició, i dintre d’aquesta a la Perspectiva, aquesta és il·lusòria, utilitza diversos sistemes perspectius combinats i tota mena de recursos per fer veure com a real allò que està pintat.

Pel que respecta a la Tipologia Compositiva, cal dir que aquesta conforma un tríptic: el panell central, amb un cavall i la dona portadora de la làmpada; al lateral dret es produeix l’incendi i hi ha la dona que crida; al costat esquerre hi ha el brau i la dona amb el nen mort en braços.

Per disposar aquesta escena Picasso l’organitzà en triangles. El més evident és el central que té com a vèrtex el quinqué i que queda delimitat a la dreta per una línia diagonal i a l’esquerra per diversos elements sols com la cua del cavall i les seves dents. La base l’ocupa el guerrer caigut.

També és simètrica, tancada i profunda.

Ritme i Moviment

Podríem assenyalar també que el Ritme, destaca pel seu moviment. Aquest s’aconsegueix amb el joc de rectes i corbes; massissos i buits; blancs i negres; formes figuratives i formes geomètriques. El moviment està suggerit de dreta a esquerra, reflectint la fugida de la ciutat.