El Greco: L'Enterrament del Senyor d'Orgaz - Estil i Significat

• Artista: El Greco (Doménikos Theotokópoulos)
• Naixement/Mort: Càndia, Creta 1541 - Toledo 1614
• Cronologia: 1503-1505
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 4,80 x 3,60 m
• Estil: Manierista
• Tema: Religiós
• Localització: Església de Santo Tomé (Toledo)

Estil d'Època i d'Autor: El Manierisme i El Greco

Encara que els principis renaixentistes continuen vigents, sorgeix al segle XVI un art que produeix la ruptura dels cànons formals i busca noves formes d’expressió formal i conceptual: El Manierisme.

Què és el Manierisme?

El terme Manierisme es va encunyar durant el segle XX per diferenciar el període de l’art europeu (1515-1590) entre el Renaixement i el Barroc. Té origen en les últimes obres escultòriques de Miquel Àngel i dels seus deixebles. A grans trets, aquest moviment es caracteritza per:

• La distorsió de les figures.
• La creació d’espais irreals.
• La utilització de colors molt clars o molt vius.

Els temes del Manierisme són preferentment fantàstics o esotèrics, així com també eròtics i cortesans. La plàstica i l’arquitectura es tornen capricioses, estranyes i conceptualment críptiques. El seu públic és l’aristocràcia que cerca obres en les quals destaquin l’elegància formal, el virtuosisme en l’execució i la recerca d’una bellesa artificiosa. Es tracta, en definitiva, d’un art frívol, refinat, luxós, teatral, ampul·lós, decadent i sensual.

Doménikos Theotokópoulos (El Greco)

Doménikos Theotokópoulos, conegut com El Greco, neix a Càndia (Creta) l’any 1541. Els seus inicis es relacionen amb la pintura d’icones dins la tradició bizantina. Després del seu pas per Venècia, ciutat dels mestres Ticià, Veronese i Tintoretto, se’n va a Roma, on coneix i assimila l’obra de Miquel Àngel. Aquestes influències es noten en la seva obra, deutora del manierisme de Tintoretto i del classicisme expressiu de Miquel Àngel.

El Greco a Toledo

Cap al 1577, El Greco s'instal·la a Toledo, després d’haver intentat entrar a formar part del grup de pintors de Felip II, en aquells moments centrat en el programa religiós de l’església del monestir d’El Escorial. Malgrat que no s’incorpora en aquest grup, realitza una sèrie d’obres per al rei, entre les quals destaquen:

• Al·legoria de la Lliga Santa
• Martiri de Sant Maurici i la Legió Tebana

Va ser a Toledo on la seva obra va assolir gran renom gràcies al gran nombre d’encàrrecs que va rebre de les institucions religioses (entre elles l’enterrament del senyor d’Orgaz).

Característiques de l'Obra d'El Greco

La seva obra pictòrica es caracteritza per figures de cànon allargat i amb formes helicoïdals semblants a una flama. La seva tendència als colors freds dona lloc a unes composicions molt personals, que lliguen estructures manieristes amb la religiositat contrareformista de l’Espanya de les darreries del segle XVI i dels començaments del XVII.

Les temàtiques de les seves pintures són diverses. Hi destaquen els retrats. Els seus dos paisatges de la ciutat de Toledo, a mig camí entre la realitat i el somni, són, juntament amb les obres mitològiques (Laocoont), exemples rars de paisatges en una Espanya centrada gairebé exclusivament en la temàtica religiosa.

Anàlisi Formal de l'Obra

Al quadre s'hi diferencien dues parts: la terra i el cel. No obstant això, entre les dues hi ha nexes d'unió, com la creu de l'esquerra del rector de Santo Tomé, la mirada del sacerdot al cel i l'àngel que porta l'ànima del difunt, al centre.

Divisió de l'Espai: Terra i Cel

A la meitat terrenal, els personatges estan organitzats a manera de fris, tancat als extrems per les figures del frare franciscà i del rector. En primer terme s'hi representa l'enterrament, assenyalat pel nen Jorge Manuel –fill del pintor–, que sosté un gran ciri encès. Els personatges secundaris que assisteixen a l'acte s'arrengleren en columnes utilitzant la perspectiva escalonada o isocefàlia (superposició de caps) amb la voluntat de donar una sensació més gran de profunditat.

A la meitat divina, la composició dibuixa un rombe els vèrtexs del qual són les figures de Jesús, la Verge, l'àngel i Sant Joan Baptista.

Diferències entre Figures Terrenals i Divines

Les diferències entre aquestes dues parts són visibles també en la representació dels personatges. A la terra, les figures són tractades amb un realisme exquisit, i s'hi pot contemplar una galeria extraordinària de personatges il·lustres de l'època. Al cel, en canvi, les figures es mostren lànguides i estilitzades, tal com correspon a l'espai sobrenatural que ocupen.

Execució Pictòrica i Detalls

Finalment, cal assenyalar la magnífica execució pictòrica del conjunt, en el qual destaquen la brillantor dels materials de l'armadura i el tractament delicat de les teles i els vestits, que es pot apreciar sobretot en el roquet blanc del sacerdot.

Significat i Iconografia

El senyor d'Orgaz (Toledo no va ser comtat fins al segle XVI) va aconseguir que la reina Maria de Molina cedís l'alcàsser reial a l'ordre de Sant Agustí i que l'església es consagrés a Sant Esteve. Segons la llegenda, quan va morir l'any 1323, Sant Agustí (amb la mitra de bisbe) i Sant Esteve (amb una túnica en la qual es representa el seu martiri) van baixar del cel per enterrar-lo amb les seves pròpies mans.

Sobre aquesta escena terrenal, El Greco reprodueix la Glòria celestial, en la qual Jesús i Maria reben Sant Joan Baptista, que intercedeix pel difunt senyor d'Orgaz perquè sigui acceptat al Regne del Cel. A la seva esquerra hi ha una multitud de sants disposats en successió jeràrquica, i a la seva dreta, darrere la Mare de Déu, hi ha Sant Pere amb les claus. A l'extrem inferior s'hi representen els personatges de l'Antic Testament: David, Moisès i Noè, amb l'arpa, les taules de la llei i l'arca, respectivament.

Des del punt de vista compositiu, la part inferior de l'obra ja ha estat utilitzada com a referent per la historiadora de l'art Linda Nochlin en analitzar l'Enterrament a Ornans de Courbet, malgrat que en aquesta obra l'autor incideix en la realitat quotidiana i obvia qualsevol referència al món celestial.